Vés al contingut

Emilio de Navasqüés y Ruiz de Velasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmilio de Navasqüés y Ruiz de Velasco
Biografia
Naixement23 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1976 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Portugal
7 desembre 1972 – 1974
← José Ibáñez MartínAntonio Poch Gutiérrez de Caviedes →
Ambaixador d'Espanya a Itàlia
1958 – 1959
← José Antonio de Sangróniz y CastroAlfredo Sánchez Bella →
Ambaixador d'Espanya a l'Argentina
1950 – 1951
← José María de AreilzaManuel Aznar Zubigaray → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaría Elisa Bertrán y Pons Modifica el valor a Wikidata
Premis

Emilio de Navasqüés y Ruiz de Velasco, comte de Navasqüés, (Madrid, 23 de març de 1904- març de 1976) va ser un diplomàtic espanyol.

Biografia

[modifica]

Fill d'Emilio de Navasqüés y Sáenz i Angela Ruiz de Velasco y Pastor, comtes de Navasqüés.[1] Va ingressar en la carrera diplomàtica espanyola en 1929 i s'estrenà el 1934-1935 com a cònsol general a Tànger. Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional i en acabar el conflicte fou adscrit al Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, dins del qual fou nomenat Director general de Política Econòmica (1944-1947), Subsecretari d'Economia Exterior i Comerç (1947-1948), sotssecretari del Ministeri d'Afers exteriors (1951-1955) i director de l'Escola Diplomàtica (1959-1972).

En 1945 fou l'encarregat pel govern franquista de negociar amb els Aliats l'entrega dels béns nazis a Espanya.[2]

Com a diplomàtic fou ambaixador espanyol a Buenos Aires (1950-1951), Roma (1958-1959) i Lisboa (1972-1974).[3] En l'àmbit empresarial va ser membre dels consells d'administració de Cromo, Calatrava i Ensidesa, a més d'ocupar la presidència d'Iberia de 1965 a 1970. En juliol de 2010 la seva família va donar el seu arxiu privat al govern de Navarra.[4]

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José María de Areilza
Ambaixador d'Espanya
a l'Argentina
Segona República Espanyola

1950-1951
Succeït per:
Manuel Aznar Zubigaray
Precedit per:
José Antonio de Sangróniz y Castro
Ambaixador d'Espanya
a Itàlia
Segona República Espanyola

1956-1959
Succeït per:
José María Doussinague Teixidor
Precedit per:
José Antonio Giménez-Arnau y Gran
Ambaixador d'Espanya
a Portugal
Segona República Espanyola

1972-1974
Succeït per:
Antonio Poch y Gutiérrez de Caviedes