José Antonio Giménez-Arnau y Gran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Antonio Giménez-Arnau y Gran
Biografia
Naixement 8 de maig de 1912
Laredo (Cantàbria)
Mort 27 de gener de 1985(1985-01-27) (als 72 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ambaixador d'Espanya a Portugal Portugal[1]
1969 – 1972
COA Spain 1945 1977.svg  Ambaixador d'Espanya a Itàlia Itàlia
1972 – 1976
Activitat
Ocupació Escriptor i diplomàtic
Partit Falange Espanyola de les JONS
Família
Cònjuge María Inés Puente y García-Arnaiz
Fills Jimmy Giménez-Arnau
Germans Ricardo Giménez-Arnau
Modifica les dades a Wikidata

José Antonio Giménez-Arnau y Gran (Laredo, Cantàbria, 8 de maig de 1912 - Madrid, 27 de gener de 1985) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol.

Biografia[modifica]

Va estudiar Dret en la Universitat de Saragossa aconseguint el Premi Extraordinari. Es va doctorar en la Universitat de Bolonya amb els premis Vittorio Emanuele i Albornoz. Va ampliar estudis de Dret Internacional a Ginebra (Suïssa). Va ingressar en el Cos de Tècnics Comercials de l'Estat en 1936 i a l'Escola Diplomàtica en 1942.[2] Va ser nomenat Secretari de l'ambaixada a Buenos Aires en 1943 i a la de Dublín en 1946. Entre els anys 1953 i 1955 presidí a Espanya la Direcció general de Cooperació Econòmica del Ministeri de Comerç.

En 1956 va ser Conseller d'Economia Exterior a Montevideo, posteriorment va ser nomenat Ministre Plenipotenciari, ambaixador en les ambaixades espanyoles de Managua i Guatemala.

Durant els últims anys de la dècada dels 50 i primers de els 60, va ser delegat permament en els organismes internacionals. Entre els anys 1967-1969 va encapçalar la delegació espanyola a Rio de Janeiro i Lisboa. El seu últim càrrec com a diplomàtic va ser en 1972 quan va ser nomenat ambaixador a Itàlia.

Es va casar amb María Inés Puente y García-Arnaiz amb qui va tenir sis fills (en van sobreviure quatre), entre ells el famós periodista Jimmy Giménez-Arnau. La seva esposa va morir el 16 de gener de 2004. María Inés (anomenada familiarment Truchy) era germana de Santiago Leandro Puente y García-Arnaiz (1928-1994) casat amb Carmen Fagalde y Luca de Tena, comtessa de Verdú.

Va morir a Madrid i les seves restes mortals van ser incinerats el 29 de gener de 1985 al Cementiri de l'Almudena. Les seves cendres van ser posteriorment traslladades a Saragossa.

Etapa periodística[modifica]

Va ser nomenat Cap del Servei Nacional de Premsa i va ser qui va redactar la Llei de Premsa de 1938, que va durar fins a 1966.[3] Membre fundador de l'Agència EFE i dels diaris Hierro, de Bilbao, i Unidad, de Sant Sebastià.

Obres[modifica]

  • Carta a París (1953)
  • De Pantalón Largo (1963)
  • Murió hace quince años (1962)
  • El Puente.
  • La Colmena.
  • La hija de Jano (1955)
  • Luna Llena (1967)
  • Este-Oeste (1970)
  • Clase Única (1956).
  • El rey ha muerto (1960)
  • Alarma (1964).
  • Memorias de memoria: descifre vuecencia personalmente, Barcelona, Destino, 1978, 1ª, 378 pp.
  • Un hombre y dos retratos- obra teatral presentada al teatro Beatriz en 1981.

Premis periodístics[modifica]

Condecoracions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Ibáñez Martín
Ambaixador d'Espanya
a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1969-1972
Succeït per:
Emilio de Navasqüés y Ruiz de Velasco
Precedit per:
Juan Pablo de Lojendio e Irure
Ambaixador d'Espanya
a Itàlia Itàlia
Segona República Espanyola

1972-1976
Succeït per:
Carlos Robles Piquer
Premis i fites
Precedit per:
Ramón Ledesma Miranda
La casa de la fama
Premi Nacional de narrativa
1952
Succeït per:
Josep Maria Gironella
Los cipreses creen en Dios