Emir Sader
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1943 (80 anys) São Paulo (Brasil) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg, periodista |
| Ocupador | Universitat de São Paulo Universitat Estatal de Campinas Universidade do Estado do Rio de Janeiro |
| Partit | Partit dels Treballadors |
| Participà en | |
| 18 maig 2019 | Carta oberta als veïns i veïnes de Barcelona en suport d'Ada Colau |
| Lloc web | cartamaior.com.br |
Emir Simão Sader (São Paulo, 13 de juliol de 1943) és un sociòleg i politòleg brasiler.[1]
D'origen libanès, es va graduar en Filosofia per la Universitat de São Paulo, on va obtenir un màster en Filosofia Política i un doctorat en Ciències Polítiques. En aquesta mateixa universitat va treballar com a professor fins que es va jubilar. També va treballar com a investigador al Centre d'Estudis Socioeconòmics de la Universitat de Xile i va ser professor de política a la Universitat Estatal de Campinas.
És Secretari Executiu del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials i dirigeix el Laboratori de Polítiques Públiques de la Universitat de l'Estat de Rio de Janeiro, on ensenya sociologia i n'és professor emèrit. El 2011 va ser postulat per a la presidència de la Fundació Casa de Ruy Barbosa, nomenament avortat després de la crisi generada a partir d'una entrevista en la qual va criticar la ministra de Cultura Ana Buarque de Hollanda. Té experiència en Ciències Polítiques, amb èmfasi en Estat i Govern. Els seus temes de treball són la política d'Amèrica Llatina en general i la de Brasil en particular.[2] És l'autor de l'assaig La venganza de la historia. Hegemonía y contra-hegemonía en la construcción de un nuevo mundo posible,[3] entre altres llibres.
Col·labora amb publicacions nacionals i internacionals i és membre del consell editorial de la revista britànica New Left Review. Va presidir l'Associació Llatinoamericana de Sociologia (1997-1999) i és un dels organitzadors del Fòrum Social Mundial. Sader va participar, a més, en el Fòrum Internacional per l'Emancipació i la Igualtat, realitzat a Argentina l'any 2015.[4]
El 2019, Emir Sader va rebre el Premi Rodolfo Walsh que atorga la Facultat de Periodisme i Comunicació Social de la Universitat de la Plata. Durant la cerimònia va expressar el desafiament que tenen els governs llatinoamericans en matèria educativa: «Hem de tenir governs compromesos amb acabar els seus mandats lliures d'analfabetisme».[5]
Bibliografia[modifica]
- Democracia e Ditadura no Chile. Ed. Brasiliense, 1984
- A Revolução Cubana. Ed. Scritta, 1985
- Constituinte e democracia no Brasil hoje. Brasiliense, São Paulo, 1985
- Fidel Castro. Ática, São Paulo, 1986
- Fogo no Pavilhão. Brasiliense, São Paulo, 1987
- Movimentos sociais na transição democrática. Ed. Cortez, São Paulo, 1987
- E agora, PT?. Brasiliense, São Paulo, 1987
- O socialismo humanista do Che. Ed. Vozes, Petrópolis, 1990
- Gramsci: poder, política e partido.. Brasiliense, São Paulo, 1990
- A transição no Brasil: da ditadura à democracia?. Ed. Atual, 1991
- Da independência à redemocratização. Ed. Brasiliense, 1991
- Without Fear of Being Happy. Ed Verso, Londres, 1991
- Chile (1818-1990). Da independência à redemocratização. Brasiliense, São Paulo, 1991
- Governar para todos. Ed. Scritta, 1992
- Por que Cuba?. Revan, Rio de Janeiro, 1992
- Cuba, Chile e Nicarágua: o socialismo na América Latina. Ed. Atual, 1993
- Estado e Política em Marx. Ed. Cortez, 1993
- Ideias para uma alternativa de esquerda à crise brasileira. Relume-Dumará, Río de Janeiro, 1993
- O Anjo Torto (Esquerda e Direita no Brasil). Brasiliense, 1995
- Pós-neoliberalismo. As políticas sociais no Brasil. Ed. Paz e Terra, São Paulo, 1995
- O mundo depois da queda. Ed. Paz e Terra, São Paulo, 1995
- Karl Marx - Bibliografía. Programa de Posgraduación del Departamento de Sociología - FFLCH - USP, São Paulo, 1995
- O poder, cadê o poder?. Boitempo, 1997
- Vozes do Século. Ed. Paz e Terra, São Paulo, 1997
- Cartas a Che Guevara. O mundo trinta anos depois. Ed. Paz e Terra, São Paulo, 1997
- Nelson Mandela. Revan, 1998
- A opção brasileira. Ed. Contraponto, Río de Janeiro, 1998
- Sem perder a ternura. O livro de pensamentos de Che Guevara. Ed. Record, 1999
- Contraversões . (amb Frei Betto). Boitempo, São Paulo, 1999
- Que Brasil é este?. Ed. Atual, 1999
- Século XX - Uma biografia não-autorizada. Fundación Perseu Abramo, 2000
- Latinoamericana (amb Ivana Jinkings, Rodrigo Nobile i Carlos Eduardo Martins). Boitempo, 2006
- A Nova Toupeira: Os Caminhos da Esquerda Latino-Americana. Boitempo, São Paulo, 2009
- 10 anos de governos pós-neoliberais no Brasil - Lula e Dilma. Boitempo, 2013
- A vingança da história. Boitempo, 2013
- Lula y la izquierda del siglo XXI. Colihue, 2019[6]
Referències[modifica]
- ↑ Medina, Miguel Ángel «Los desahucios son el límite moral del sistema». El País [Madrid], 28-02-2013. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «A contracorriente». Público. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «La venganza de la historia. Hegemonía y contra-hegemonía en la construcción de un nuevo mundo posible. Buenos Aires, CLACSO Libros, 2003». [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «¿Quién votó a esa señora de Clarín para hablar en nombre de la Argentina?», 12-03-2015. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «Emir Sader recibió el Premio Rodolfo Walsh». Página12, 11-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ Biosca, Javier. «La primera década de siglo en América Latina fue progresista, la segunda conservadora y ahora se disputa la tercera», 25-10-2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emir Sader |