Emirat d'Àrkuix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emirat d'Arkush
Ubicació de l'Emirat d'Arkush

Localització de la taifa d'Arcos v.1037

Capital Arkush (Arcos de la Frontera)
Creació 1012 Independència respecte del Califat de Còrdova
Dissolució 1068 Annexió per Sevilla
Llengua oficial Àrab

L’emirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).

Emirat dels Banu Khazrun[modifica | modifica el codi]

Els Banu Khazrun eren amazics del grup zeneta que va entrar a la península Ibèrica en l'època d'Almansor i que com altres grups semblants va buscar la manera de sobreviure en els convulsos temps del final del Califat de Còrdova. El seu cap, Muhàmmad ibn Khazrun ibn Àbdun-al-Khazari va ocupar Arcos (v. 1012), sent reconegut també per Xerès. Va resistir els embats d'Al-Mútadid de Sevilla amb la seva política expansiva. El va succeir (1029/30) son fill Àbdun ibn Muhàmmad, que va ser assassinat pel seu enemic sevillà, juntament amb els emirs de Morón i Ronda, l'any 1053. El va succeir son germà, Muhàmmad ibn Muhàmmad, que després de suportar la pressió sevillana durant tot el seu regnat, li va oferir l'emirat a Badis de Granada a canvi de protecció. Muhàmmad va sortir cap a Granada protegit per tropes de Badis, però van ser atacats pel camí pels sevillans, que els van matar i van annexionar Arcos (1068/69).

Llistat d'Emirs[modifica | modifica el codi]

Història posterior[modifica | modifica el codi]

El 1091 Arcos i Xerès foren conqueriedes pels almoràvits, i el 1145 Còrdova va apoderar-se de la zona però de seguida va passar al regne de Granada.

Del 1145 al 1147 Arcos i Xerès tornà a ser breument un emirat autònom, sota dependència de l'emir de Granada. L'emir va ser Abu l-Qasim Ahyal conegit com Aben Garrum (Ibn Garrum). El 1147 va ser ocupat pels almohades. El 1190 va servir de base als almohades per la seva campanya a Portugal; al-Sayyid Yakub ben Abi Hafs, cosi del sobirà Yakub al-Mansur, va sortir d'Arcos per atacar Silves, mentre Yakub anava en persona a atacar Torres Novas i Tomar.

El 1229 va passar a Múrcia i el 1231 a Sevilla, tornant a Múrcia el 1233 fins al 1238 que els almohades la van recuperar. El 1242 va caure en poder dels Hàfsides de Tunis. El 1250 els castellans van conquerir Arcos i pocs anys després conqueriran també Xerès (1255). El 1261 els habitants musulmans es van revoltar i van resistir fins al 1264 en què foren sotmesos per Alfons X el Savi.

Durant dos segles fou fortalesa fronterera amb Granada (1250-1452) i per això va afegir al seu nom àrab, traduït com Arcos, l'indicatiu "de la frontera".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • E. Levi-Provençal, Historia de la España Musulmana
  • Menéndez Pidal, Historia de España (1999). Volum VIII-I: Los Reinos de Taifas, pag. 51-52

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 45′ N, 5° 48′ O / 36.750°N,5.800°O / 36.750; -5.800