Emirat de Tulàytula

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Emirat de Tulàytula
Location map Taifa of Toledo.svg

Localització de la taifa de Toledo v.1037

Capital Tulàytula (Toledo)
Precedents 1010. Personatges locals governen amb independència del Califat de Còrdova
Consolidació 1023. Primer monarca
Dissolució 1085. Passa a la Corona de Castella
Llengua oficial Àrab

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes d'Al-Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella. La seva història fins a la seva ocupació és significativa com exponent dels mètodes emprats pels reis cristians i de les dificultats musulmanes. Sorgeix de la descomposició del califat de Còrdova el 22 de juliol de 1035.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els musulmans van desembarcar el 711 a Gibraltar i poc després van vèncer als visigots a la batalla de Guadalete, per arribar la primavera de 714 a la vall de l'Ebre, un cop assegurada la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mèrida i Tulaytula.

Abd-ar-Rahman III, proclamat califa de Còrdova en 929, va exigir submissió total als senyors de les tagres, entre elles la frontera superior a al-Tagr al-Awsat (marca mitja). A principis del segle XI la situació a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les províncies van aprofitar la situació per establir la seva independència.

Història[modifica | modifica el codi]

Ismail al-Zafir va ser el primer monarca d'aquest emirat des del 1023 fins al 1043, lluitant contra la República de Qurtuba per a mantenir la seva independència. Després va regnar Yahya ibn Ismail al-Mamun, que sol·licità l'ajuda de Ferran I de Castella contra Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud de l'Emirat de Saraqusta; vint anys més tard, els toledans, atacats per Ferran I, compren la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de paries. Quan Abd-al-Màlik al-Mudhàffar de València fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control castellà, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar al valencià i a unir ambdós regnes el 1064, amb la permissivitat de Ferran I.

Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que després del fracassat setge toledà serà agregada a la Taifa de Sevilla el 1070. El nou rei, Alfons VI de Lleó, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'al-Mutamid de Sevilla va derrotar el 1074 al granadí Abd Allah ibn Buluggin i li va obligar a pagar paries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perquè ocupés el Regne de Còrdova el 1075.

Yahya I es va convertir així en el rei més important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la Còrdova i Balansiya. En 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el regnat el seu nét Yahya al-Qadir, que el 1075 es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per al-Mutawàkkil de Badajoz.

Al-Qadir es va veure, doncs, forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió.

Així Al-Mutawàkkil de Badajoz va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. Va recuperar el tron l'any següent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.

Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport d'al-Múqtadir de Saragossa, al-Mutamid de Sevilla i al-Mutawàkkil ibn al-Àftas de Badajoz; mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'Islam la cessió de Toledo.

El cèrcol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de Saragossa, Balansiya i Sevilla, i el 1085, després de quatre anys de setge, Toledo es rendia pacíficament el 6 de maig després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.

En aquell moment, el regne de Lleó, considerat l'hereu del Regne Visigot de Toledo, era més poderós que el de Castella, i tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne. En aquest regne es va aplicar la legislació de caràcter romano-visigòtic, vigent a Lleó i diferenciada de la de Castella, basada en les comunidades de villa y tierra, que es va poder aplicar en aquelles zones de l'antiga taifa, on el poder de l'església era menys fort.

Després de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser més poderosa i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la península Ibèrica.

Llista de governants[modifica | modifica el codi]

Localització actual[modifica | modifica el codi]

A grans trets el Regne o Taifa de Toledo coincideix amb les províncies de Toledo, Ciudad Real, el nord d'Albacete, Càceres, Guadalajara i Madrid.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emirat de Tulàytula Modifica l'enllaç a Wikidata