Encarna Hernández
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
23 gener 1917 (102 anys) Llorca |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugadora de bàsquet i entrenadora de basquetbol |
| Esport | basquetbol |
| Classe de competició | basquetbol femení |
 | |
Encarnación Hernández Ruiz (Llorca, Múrcia, 23 de gener de 1917) és una pionera del bàsquet femení com a jugadora, entrenadora i fundadora d'equips.
Contingut
Vida[modifica]
Encarna Hernández nasqué a Llorca el 1917, però als 10 anys la família es traslladà a Barcelona ja que el pare obtingué feina a l'Exposició Universal.[1] Va començar a jugar a bàsquet al seu barri amb 13 anys, però també practicà altres esports com el ciclisme o l'atletisme. No era gens alta (154 cm.) però aprengué la tècnica que li valgué el renom de 'la niña del gancho'.[2]
En 1931 va participar en la fundació de l'Atlas Club, junt amb el seu marit, i fou la màxima anotadora del club.[3] L'any següent el club es dissolgué i passà a formar part del Laietà, allí tingué d'entrenador Fernando Muscat i va guanyar el primer Campionat de Catalunya de bàsquet femení la temporada 1935/36 sense perdre cap partit.[4]
Havia de participar en atletisme en l'Olimpíada Popular, però l'esclat de la guerra civil ho impedí.[5] Després de la guerra va jugar en el Laietà, el Cottet, el Moix Llambés, a més de la Sección Femenina de Falange. Amb el Cottet i el Sección Femenina va guanyar campionats d'Espanya.[6]
El 1944 va fitxar pel FC Barcelona i hi va jugar fins al 1953, quan es va retirar, als 36 anys, pel naixement del seu fill. Va tenir una oferta del SEU a Itàlia, però no se li va permetre d'anar-hi.[7]
Va ser la primera entrenadora d'Espanya; el 1932 ja dirigí el Peña García de l'Hospitalet i després va fer d'entrenadora d'altres equips[2][8] També va ser de les primeres dones a tenir el permís de conduir a Barcelona.[9]
En 2016 es va presentar el documental "La niña del gancho", de Raquel Barrera Sutorra, que retrata la seva trajectòria.[10]
Equips on ha jugat[modifica]
- Atlas Club, C. E. Laietà, F. C. Barcelona, Sección Femenina, Peña García, Cottet, Moix Llambés, Fabra y Coats.[11]
Equips on ha fet d'entrenadora[modifica]
- Cottet, Moix Llambés, Sección Femenina, Peña García.[11]
Premis i reconeixements[modifica]
- 2016 “La Niña del Gancho”, documental en homenatge.
- 2014 Homenatge de la Federación Española amb altres pioneres del bàsquet femení.[3][12]
- 2015 Premi a la trajectòria de la Federació Catalana de Bàsquet.
- 2016 Premi a la trajectòria de tota la vida de la comunitat autònoma i la Asociación de la Prensa Deportiva de la Región de Murcia.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «La maravillosa historia de Encarna Hernández, "La niña del gancho" - Revista Líderas». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Encarna, 97 años de historia viva del basket». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «La FEB homenajea a Encarna Hernández, en el Foro 2014-AS 'Abriendo camino'». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=MUsFPwp1ToU>
- ↑ Justribó, Daniel. Feminitat, Esport, Cultura. Pioneres de l'atletisme català, 2014.
- ↑ «Abuelas de oro - Marca.com». [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ http://www.lavanguardia.com/deportes/20170123/413610272153/encarna-hernandez-pionera-baloncesto-femenino-espana.html
- ↑ «Encarna Hernández, la niña del gancho». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Murcia, La Opinión de «Encarna Hernández, pionera de profesión». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Murcia, La Opinión de «La Opinión te invita gratis al estreno de 'La Niña del Gancho'». [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ 11,0 11,1 «La Niña del Gancho». [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=o5QEhEXZRh4>
- ↑ «CARM.es - La Comunidad y la Asociación de la Prensa Deportiva premian a los deportistas e instituciones más destacados de 2016». [Consulta: 4 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista Encarnación Hernández - Diario Fotofinish, 2016.
- Encarnación Hernández, abriendo camino - Federación Española de Baloncesto, 2014.
- www.laninadelgancho.com Pàgina web del documental
- Notícia del centenari a La Vanguardia
