Encarna Sant-Celoni i Verger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Encarna Sant-Celoni)
Infotaula de personaEncarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger.jpg
Ca la Dona, Barcelona (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Tavernes de la Valldigna (Safor) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webescriptors.cat… Modifica el valor a Wikidata

Encarna Sant-Celoni i Verger (o també Encarna Sansaloni Verger)[1] (Tavernes de la Valldigna, la Safor, 1 d'agost de 1959) és una escriptora i traductora valenciana.[2][3][4]

El 1983 va guanyar el premi Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota necrològica, i el 1985 el premi Joanot Martorell de Gandia, amb la novel·la Siamangorina. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), i cotraduït del danés, amb Anne Marie Dinesen, l'antologia Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995); de l'àrab, amb Margarida Castells, el recull Perles de la nit. Poetes andalusines (adesiara editorial, 2013), i de l'anglés, amb Isabel Robles, Vint-i-un poemes d'amor, d'Adrienne Rich (PUV, Universitat de València, 2019). L'any 2004 obtingué el premi Vila de Puçol, i el 2008 va publicar l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb il·lustracions de Maria Montes (Arola Editors). També és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (Tres i Quatre, 1992) i Accent greu (Tabarca, 2000), col·laboradora del Diari La Veu i, a més de col·laborar en diverses revistes i publicacions, ha participat en lectures i recitals, arreu dels territoris de parla catalana.[5][6][7][8]

Obra[9][modifica]

Novel·la

  • 1986: Siamangorina. Gandia: Ajuntament de Gandia;[5] (Premi Joanot Martorell de Narrativa, 1985). Reeditada el 2018 amb el nom de Vestals de Roma.
  • 2003 i 2009: Al cor, la quimereta. València: Tabarca.[5]
  • 2014: Milonga de tardor. Badalona: Òmicron.[8]
  • 2018: Vestals de Roma. Lleida: Pagès.[5]

Poesia

  • 1989: Sénia de petits vicis. Valèncis: La Forest d'Arana.[8]
  • 1991: Arran de pantomima. València: Amós Belinchon.[8]
  • 1996: Dèria i fal·lera. València: La Forest d'Arana.[8]
  • 2002: Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil.[8]

Narrativa

  • 1985: Dotze contes i una nota necrològica. València: El Cingle.[5]
  • 2005: Guarda't dels jocs del destí. València: Brosquil, València.[5]
  • 2020: Contes de la Gran Tartària i de més enllà. València: Scito Edicions.[10]

Referències[modifica]

  1. «Guia Prop». [Consulta: 12 novembre 2020].
  2. «Poesía en català - Poetes». [Consulta: 12 març 2018].
  3. «Encarna Sant-Celoni i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
  4. Úbera, Pepa. «ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Encarna Sant-Celoni i Verger». Ràdio Klara 101.4 FM, 29-12-2014. [Consulta: 12 juny 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Encarna Sant-Celoni i Verger». [Consulta: 12 març 2018].
  6. «RECORDEM: “MILONGA DE TARDOR” El Projecte de... ... ENCARNA SANT-CELONI. Escriptora - Promoart, la xarxa professional d'artistes i empreses culturals». Arxivat de l'original el 2018-03-13. [Consulta: 12 març 2018].
  7. «Dones que escriuen poesia». Escriptors.cat. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: març 2018].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Admin. «Sant-Celoni i Verger, Encarnació». [Consulta: 12 març 2018].
  9. «Encarna Sant-Celoni i Verger». Saforíssims, 14-02-2011.
  10. Admin. «Sant-Celoni i Verger, Encarnació». [Consulta: 29 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]