Enric Camó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Camó
Dades biogràfiques
Naixement 1842
Tortosa
Mort 1903 (60/61 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sarsuela
Modifica dades a Wikidata

Enric Camó (Tortosa, 1842 - Pamplona, 1903) fou un compositor musical català.[1]

Deixeble predilecte dEslava en el Conservatori de Madrid, les seves composicions reflecteixen les ensenyances del mestre, particularment les seves obres religioses i en les de concert, gèneres ambdós en els quals destacà més brillantment. Passà gran part de la seva vida a Aragó i Navarra i veié premiades les seves composicions a Salamanca, Cadis, Barcelona, Saragossa i Madrid; en les Exposicions aragoneses de 1885-86 i en les de Barcelona rebé medalles de primera i segona classe; la Societat Filharmònica de Santa Cecília, de Cadis, el nomenà el 1888 soci de mèrit.

Últimament a Terol va merèixer el premi d'un Certament, distinció que pesà molt en l'ànim de l'Ajuntament per nomenar-lo director de la banda municipal, de moderna creació, nomenament que va rebre pocs dies abans de la seva mort. Felip Pedrell li consagrà un número en la seva Revista Musical, de Barcelona, enumerant els treballs artístics que brollaren de la seva fecunda inspiració i ornant la primera pàgina amb el seu retrat.

Es feren cèlebres les seves Misses-Misereres, cantates i melodies consagrades al Sagrat Cor de Jesús i a la Sagrada Verge.[2]

EL 1860 fou un dels fundadors, junt amb Antoni Anyon i Cortiella, de l'orfeó La Joventut Dertosense. Es va especialitzar en la composició de sarsueles, música de cambra i algunes obres per a coral.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. SALDONI, Baltasar. Diccionario Biográfico-Bibliográfico de Efemérides de Músicos Españoles. Vol. IV, pàg. 50. Madrid, 1881
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 961 (ISBN 84-239-4572-3)
  3. «Enric Camó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.