Antoni Anyon i Cortiella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Anyon i Cortiella
Biografia
Naixement 1825
Xerta (Baix Ebre)[1]
Mort 1919
Xerta (Baix Ebre)
Activitat
Ocupació Apotecari, escriptor, científic, compositor
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Anyon i Cortiella (Xerta, 1825 - 1919), de professió farmacèutic, va ser un il·lustre pròcer de la Renaixença.

Fill del farmacèutic Rafael Anyón i de Rosa Cortiella. Estudià filosofia a Tortosa i farmàcia a Barcelona, llicenciant-se el 1853. La major part de la seva vida la va passar a Xerta com apotecari de la vila on, el consistori, el va declarar fill predilecte l'any 1904 per les seves nombroses aportacions culturals, científiques i històriques. Era un polifacètic perquè dominava igualment literatura, poesia o música. De la seva obra i vida es desprèn que era tot un savi a l'estil de l'època i també un gran científic en botànica.

A la dècada de 1860 va ser fundador, junt amb el músic Enric Camó, d'una societat coral musical a Tortosa anomenada la Joventut Dertosense.

El 1892 va ser delegat a l'Assemblea de Manresa on s'elaboraren les conegudes Bases de Manresa, o Bases per la Constitució Regional de Catalunya.

Va ser un entusiasta redactor del primer rotatiu escrit en català a la capital del Baix Ebre al tombant del segle: La Veu de Tortosa, a les pàgines del qual va publicar destacats estudis històrics sobre la comarca, i en el seu paper de proselitista catalanista va escriure nombrosos articles que reflectien els seus anhels de recuperació de la dignitat catalana. Seva és la frase: Catalanisme és la reivindicació de lo molt que ens van anar robant amb la insídia, el perjuri i la infàmia.

Entre alguns dels seus treballs històrics, trobem de l'any 1910 la publicació de: Dos documents comentats prou i de sobra interessants perquè siguen coneguts de tot xertolí. Aquest llibret conté dos importants documents relacionats amb la història de Xerta. Un es tracta de la fundació de la parròquia de Xerta el 1325, quan es va separar de la parròquia del Castell de Paüls i l'altre parla sobre els Reials Privilegis de les Aigües de Xerta, concedits pel rei Pere III el Cerimoniós el 1383. Aquesta recopilació recull una informació important de la vila de Xerta que Antoni Anyon va anar a buscar tant a l'Arxiu Episcopal de Tortosa com a l'Arxiu Històric de Catalunya, a més de fer unes breus reflexions personals de cada document.

També sabem que va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear que elaborà Antoni Maria Alcover aplegant els diferents dialectes de la llengua catalana, especialment en l'apartat de la varietat dialectal de les Terres de l'Ebre.

L'any 1930, li van dedicar un carrer a Xerta que encara avui manté el seu nom.

Referències[modifica]

  1. Montañà i Buchaca, Daniel; Calbet, Josep M. Metges i farmacèutics catalanistes 1880-1906. Cossetània Edicions, p. 24-25. ISBN 84-95684-05-5.