Vés al contingut

Enric Casasses i Figueres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:14, 12 abr 2009 amb l'última edició de Catgirl (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Enric Casasses, durant una actuació

Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951), fill del químic i poeta, Enric Casassas i Simó, i de la també química, Pepita Figueras i Cros, és poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama poètic català.

És un transgressor en comparació amb altres poetes. Els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

La seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc; el crític Manuel Guerrero ha dit que el considera hereu "del verb poderòs d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crítica Serra d'Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem. És aleshores quan comença a entrar al circuit comercial.

Cal tenir en compte, també, obres escrites en prosa, que són reculls de col·laboracions en diaris o altres publicacions, encara que també s'hi incorporen textos inèdits. És el cas de "El poble del costat". La força dels textos, tant pel què s'hi diu com per com es diu, colpeix el lector.

Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat son les revistes artesanals Foragitats. Art i poesia (del col·lectiu foragitats per dintre) i Pèl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d'altres.

Publicacions

(Relació no exhaustiva i en constant creixement)

Poesia

  • La bragueta encallada (Maó: Druïda, 1972)
  • La cosa aquella, seguit de Sense trofeu i Text llest (Maó: Druïda, 1982 i Barcelona: Empúries 1991) - premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992
  • La cosa aquella, edició facsímil bilingüe (castellà-català) amb dibuixos de l'autor, traducció de Marta Noguer Ferrer i Carlos Guzmán Moncada (Gaudalajara, Jalisco, Mèxic: Ediciones Arlequín, 2004)
  • Tots a casa al carrer, Col·lecció poesia de paper 15 (Palma: Universitat de les Illes Balears, 1992)
  • No hi érem (Barcelona: Empúries 1993) - premi Crítica de poesia catalana 1994
  • Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Barcelona: Empúries, 1994 i 2007)
  • Desfà els grumolls (València: Eliseu Climent, 3i4, 1994)
  • Calç. Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada (Barcelona: Edicions Proa, 1996 i 2005) - premi Carles Riba 1995
  • Els nous cent consells del consell de cent (Barcelona: Cave Canis, 1996)
  • D'equivocar-se així (Barcelona: Empúries, Edicions 62, 1997) - premi Ausiàs Marc de Gandia 1996
  • Uh, amb il·lustracions de la Stella Hagemann (Aiguafreda: Container 1997 i Lleida: Pagès Editors, 2007)
  • De la nota del preu del sopar del mosso (Barcelona: Khan, 1998)
  • Coltells (Gaüses: Llibres del Segle, 1998 i 1999)
  • Plaça Raspall, poema en set cants (Barcelona: Edicions 62, 1998) - premi Ciutat de Palma de poesia 1999
  • Canaris fosforescents (Barcelona: Empúries 2001)
  • Que dormim? (Barcelona: Empúries 2002)
  • Descalç. Ljubljana - Barcelona, El taller de poesia 53 (Vic: Emboscall, 2002 i 2004)
  • Cançons d'amor i de revolució, llibre penjat a ínternet, a la pàgina de Transports Ciberians (2007)
  • Salomó (Barcelona: Editorial Cruïlla, 2004) - un poema per a nens, il·lustracions de la Leticia Feduchi Escario

Narrativa / Assaig

  • El poble del costat, Empúries Narrativa 27 (Barcelona: Empúries, 1993 i 2008)
  • 13 articles epicurians: La foneria i el paper, ... edició artesanal limitada (Roure Edicions, 2008)

Dramatúrgia

  • Do'm, drama en tres actes. Amb il·lustracions de l'autor i de la Stella Hagemann. (Girona: Accent Editorial, 2008)

L'obra es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 2003.

  • Monòleg del perdó (samizdat 2004) - obra escrita expressament per a la Laia de Mendoza, estrenat a Girona el 2004.

Traduccions

  • Milton, un poema, de William Blake, edició bilingüe (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
  • Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina, catàleg de l'exposició, algunes parts traduïdes per l'ECF (Barcelona: KRTU, ACTAR, GenCat, 2003)
  • PROPOSTA 2003. festival internacional de poesies + polipoesies, catàleg del festival, traduccions de l'ECF i d'altres (Barcelona: Projectes poètics sense títol - propost.org: 2003)
  • El presoner de Zenda, de Anthony Hope Hawkins. Col·lecció El Grill / 3i4 (Valencia: Eliseu Climent, 1992)

Poesia musicada

  • La manera més salvatge, amb Pascal Comelade i els seus músics (Discmedi 2006)
  • El pa de navegar, poemes, amb música de Manel Pagès, llibreta amb dibuixos de la Stella Hagemann (Zanfonia / Grup 62 1999)

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode)

Actor

Col·laboracions - Accions

L'Enric Casasses ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals, entre d'altres:

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Casasses_i_Figueres&oldid=3606023»