Vés al contingut

Enric I de Bar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric I de Bar
Nom original(fr) Henri Ier de Bar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1158 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1190 Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Acre (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Bar (1170–1190) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
ParesRenald II de Bar Modifica el valor a Wikidata  i Agnes de Blois Modifica el valor a Wikidata
GermansTibald I de Bar
Renald de Bar Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Enric I de Bar (francès: Henri Ier de Bar) (valor desconegut, 1158 - Acre, octubre 1190) fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.

Família

[modifica]

Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ricuí de Scarpone
 
 
 
 
 
 
 
Lluís de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hildegarda d'Eguisheim
 
 
 
 
 
 
 
Thierry I de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Frederic II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
Sofia de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
Renald I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermentruda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Estevaneta de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Renald II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerard I de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gisela de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edwiga de Dagsbourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Esteve II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teobald IV de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adela de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Engelbert I de Spanheim
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Engelbert III de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edwiga de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ulric de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Utta de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Govern

[modifica]

Era encara menor d'edat a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.

El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, la va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentit amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.

Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració l'1 de novembre de 1179 a Reims.

Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar en la tercera croada; va marxar a mitjan any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.[2]

Referències

[modifica]
  1. Margot Elsbeth Fassler, The Virgin of Chartres: Making History Through Liturgy and the Arts, (Yale University Press, 2010), 457 note6.
  2. Ambroise, The History of the Holy War: Ambroise's Estoire de la Guerre Sainte, Vol. 1, transl. Marianne Ailes, (The Boydell Press, 2003), 74 note 227.

Bibliografia

[modifica]
  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994