Enric Lluch i Girbés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1949  (76 anys)Algemesí (País Valencià) |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Enric Lluch i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil.[1]
És llicenciat en Història, pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al PEN Club i és un dels patrons de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.[2] La seua obra conta de més de 100 obres dirigides al públic jove, i ha estat traduïda a l'anglés, al francés, al portugués, a l'alemany, al xinés, al grec, al polonés, al japonés, al turc, a totes les llengües oficials de l'Estat espanyol i ha estat transcrit al sistema Braille, havent rebut nombrosos premis. Fins al 2019 va formar part del Consell Valencià de Cultura.[1][3][4][5]
Premis
[modifica]- 1992 Premi Samaruc, per El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola[6]
- 1996 Premi Joan Amades de Literatura Infantil per Contes de les coses que pengen del cel[7]
- 1996 Premi Vicent Silvestre per L'àngel propulsat i el dimoni emplomat[7]
- 1998 Premi Samaruc per Eugeni, un geni mal geni[7]
- 1999 Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per En quin cap cap? atorgat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana[6]
- 2002 Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per Si la gran deessa ho vol[8]
- 2006 Premi 10 de l'Editorial Alfaguara, amb Quatre soques fan un pont.[3]
- 2006 Premi Enric Valor de Narrativa juvenil per La Germanor del camí.[9]
- 2007 Premi Far de Cullera de narrativa històrica juvenil per Temps de conquesta[10]
- 2007 Premi Ciutat de Torrent de narrativa juvenil per El servidor de l'alquimista.[11]
- 2010 Guardó d'or de la ciutat d'Algemesí.[11]
- 2010 Premi Literaris ciutat de Sagunt per Després del silenci[11]
- 2011 Premi de teatre infantil Xaro Vidal de Carcaixent per Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat[11]
- 2013 Premi Carmesina de narrativa infantil per Els xiquets de la gorra[11]
- 2014 Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes, Silla.[11]
- 2015 Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Mònica, Tonet i l'home que fabricava flautes de canya.[12]
- 2015 Premi Ciutat de Torrent de Narrativa per L'estranya dona mexicana[13]
- 2018 Premi de narrativa Ciutat de Carlet per El mundial de la Patagònia.
- 2019 Premi de Literatura Infanfil de Meliana per El món de Valèria.
- 2020 Premi 25 d'abril de narrativa Vila de Benissa per Negocis de guerra.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Enric Lluch». Editorial Bromera. Arxivat de l'original el 2018-05-31. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ «Patronat». Fundació Bromera. Arxivat de l'original el 2018-12-17. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Enric Lluch gana el 'Premi 10' de narrativa infantil y juvenil» (en castellà). El País, 02-08-2006. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ «Sole Giménez se estrena en el Consell Valencià de Cultura». ELMUNDO.
- ↑ «Todos los libros del autor Enric Lluch». www.todostuslibros.com. [Consulta: 29 novembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «Enric Lluch i Girbés». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 17-09-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-12. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Enric Lluch». Alcasser.es, 01-03-2008. [Consulta: 30 novembre 2016].
- ↑ «Memòria Curs Acadèmic 2002-2003». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2003. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ «Edicions del Bullent publica la novel·la d'intriga «La Germanor del Camí» d'Enric Lluch». Levante-EMV, 14-04-2007. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ «Guanyadors». Premi de Narrativa Històrica Juvenil FAR DE CULLERA. Bromera. Arxivat de l'original el 2017-04-25. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Enric Lluch». Itineraris de lectura. Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ «Joanjo Garcia guanya el Ciutat d'Alzira 2015 amb la novel·la 'El temps és mentida'». La Veu PV. [Consulta: 29 novembre 2016].
- ↑ Espí, M. «Un Torrent ple de literatura jove». Levante-EMV, 24-12-2015.