Enric Lluch i Girbés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEnric Lluch i Girbés
Naixement 1 de gener de 1949 (68 anys)
Algemesí
Ocupació escriptor
Modifica dades a Wikidata

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil.[1]

És llicenciat en Història, pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al PEN Club i és un dels patrons de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.[2] La seua obra conta de més de 100 obres dirigides al públic jove, i ha estat traduïda a l'anglés, al francés, al portugués, a l'alemany, al xinés, al grec, al polonés, al japonés, totes les llengües de l'Estat i ha estat transcrit al sistema Braille, havent rebut nombrosos premis. Des de 2014 forma part del Consell Valencià de Cultura.[1][3][4][5]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1992 Premi Samaruc, per El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola[6]
  • 1996 Premi Joan Amades de Literatura Infantil per Contes de les coses que pengen del cel[7]
  • 1996 Premi Vicent Silvestre per L’àngel propulsat i el dimoni emplomat[7]
  • 1998 Premi Samaruc per Eugeni, un geni mal geni[7]
  • 1999 Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per En quin cap cap? atorgat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana[6]
  • 2002 Premi a la Creació Literària en la modalitat de Narrativa Infantil per Si la gran deessa ho vol[8]
  • 2006 Premi 10 de l'Editorial Alfaguara, amb Quatre soques fan un pont.[3]
  • 2006 Premi Enric Valor de narrativa juvenil per La Germanor del camí.[9]
  • 2007 Premi Far de Cullera de narrativa històrica juvenil per Temps de conquesta[10]
  • 2007 Premi Ciutat de Torrent de narrativa juvenil per El servidor de l'alquimista.[11]
  • 2010 Guardó d'or de la ciutat d'Algemesí.[11]
  • 2010 Premi Literaris ciutat de Sagunt per Després del silenci[11]
  • 2011 Premi de teatre infantil Xaro Vidal de Carcaixent per Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat[11]
  • 2013 Premi Carmesina de narrativa infantil per Els xiquets de la gorra[11]
  • 2014 Porrot d'Honor de la Ciutat de Silla.[11]
  • 2015 Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Mònica, Tonet i l'home que fabricava flautes de canya.[12]
  • 2015 Premi Ciutat de Torrent de Narrativa per L'estranya dona mexicana[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Enric Lluch». Editorial Bromera. [Consulta: 10 gener 2014].
  2. «Patronat». Fundació Bromera. [Consulta: 13 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 «Enric Lluch gana el 'Premi 10' de narrativa infantil y juvenil» (en castellà). El País, 02-08-2006. [Consulta: 15 gener 2014].
  4. «Sole Giménez se estrena en el Consell Valencià de Cultura». ELMUNDO.
  5. «Todos los libros del autor Enric Lluch». www.todostuslibros.com. [Consulta: 29 novembre 2016].
  6. 6,0 6,1 «Enric Lluch i Girbés». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 17-09-2013.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Enric Lluch». Alcasser.es, març 2008. [Consulta: 30 novembre 2016].
  8. «Memòria Curs Acadèmic 2002-2003». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2003. [Consulta: 14 gener 2014].
  9. «Edicions del Bullent publica la novel·la d'intriga «La Germanor del Camí» d'Enric Lluch». Levante-EMV, 14-04-2007. [Consulta: 15 gener 2014].
  10. «Guanyadors». Premi de Narrativa Històrica Juvenil FAR DE CULLERA. Bromera. [Consulta: 17 gener 2014].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Enric Lluch». Itineraris de lectura. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 18 gener 2014].
  12. «Joanjo Garcia guanya el Ciutat d’Alzira 2015 amb la novel·la 'El temps és mentida'». La Veu PV. [Consulta: 29 novembre 2016].
  13. Espí, M. «Un Torrent ple de literatura jove». Levante-EMV, 24-12-2015.