Enriqueta Tarrés i Rabassa
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 març 1934 (90 anys) Barcelona |
Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Professors | Concepció Callao |
Veu | Soprano |
Enriqueta Tarrés i Rabassa (Barcelona, 17 de març de 1934) és una soprano catalana.
Va començar els seus estudis musicals el 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao. Després de guanyar un premi de cant de l'Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa el 1955, va fer el seu debut en els escenaris l'any següent a València com a Leonora a Il trovatore. Amplià estudis a Itàlia amb Mercè Llopart.
Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Faust al costat de Manuel Ausensi. Ha cantat als principals teatres d'òpera d'Europa, Amèrica i el Japó. Del seu extens repertori cal destacar la interpretació de les obres cabdals de Verdi com Otello, Don Carlo i el Rèquiem; de Richard Strauss com Der Rosenkavalier; de Mozart, Don Giovanni en el paper de Donna Anna; La Bohème, Madama Butterfly, etc.
Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 10 de desembre de 1973, interpretant el paper de Mimì de La bohème.[1] En aquell teatre va fer un total de 9 representacions.
Ha estrenat les òperes Spleen de Xavier Benguerel, Oedipus et Iocasta de Josep Soler i El Caballero Indiscreto de Luis de Pablo, entre altres. Ha realitzat també una important carrera com a intèrpret de lied i oratoris i posseeix el títol de Kammersängerin de la Staatsoper de Berlín i el Premi al millor Intèrpret Català.
Ha realitzat la seva tasca docent al Conservatori de Vila-seca (Tarragona), el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i col·labora habitualment a l'Escola d'Òpera de Sabadell.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Enriqueta Tarres - soprano» (en anglès). Metropolitan Opera Archives. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ Aviñoa, Xosé «Enriqueta Tarrés, la recuperación de una cantante». Ritmo, Núm. 559, 1985, págs. 90-91.