Ensayo de gramática del catalán moderno

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) [a] fou la primera gramàtica de la llengua catalana escrita per Pompeu Fabra en castellà.[1] Quan Fabra la va escriure (1884-1887) era molt jove i, tot i que encara no tenia cap formació lingüística específica, ja va demostrar la intuïció i la iniciativa científica que el van caracteritzar al llarg de la seva vida. Fou publicada per L'Avenç. Suposa la primera passa de Fabra en la tasca de la modernització del català.[2]

Lluny de ser una gramàtica prescriptiva de la llengua escrita, com era usual a l'època, amb l'Ensayo va voler descriure la llengua viva, parlada a Barcelona, i per extensió la varietat del català central. Aquest serà un dels principis de l'obra fabriana: la llengua referencial ha de ser continuadora de la llengua parlada.[3][4] Tot i la voluntat descriptiva, Fabra hi va esporgar els castellanismes usuals a l'època. La motivació del jove Fabra va sorgir de la insatisfacció que li va produir la lectura de la gramàtica de referència de finals del segle XIX, la Gramática de la lengua catalana d'Antoni de Bofarull i Adolf Blanch.[5]

Estructura de l'obra[modifica | modifica el codi]

La primera part de l'Ensayo està orientada al català parlat i està formada pels nou capítols següents:

La segona part de l'obra, més curta, està formada dos capítols sobre qüestions de morfologia i d'ortografia problemàtiques del català escrit (o acadèmic).[6] Fabra és ben conscient de la distància existent entre la llengua literària escrita del moment, plena d'arcaismes, i defensada pels autors de la tradició dels Jocs Florals, i la llengua oral. L'objectiu de modernització que guiarà la seva obra gramatical el durà a acostar la llengua escrita i la llengua parlada.[7]

Reedicions de l'obra[modifica | modifica el codi]

L'any 1993, l'editorial Alta Fulla va publicar l'Ensayo (1891) i la Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898) en edició facsímil, i amb un estudi acurat de les dues obres de Sebastià Bonet, que també és el responsable de l'edició.[8]

L'Ensayo també s'inclou en el volum I de les Obres completes de Pompeu Fabra, publicat l'any 2005, sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A l'original el títol va sense accents, i el nom de l'autor és Pompeyo Fabra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fabra, Pompeu. Jordi Mir i Joan Solà (dirs.). Obres completes. Vol. 1. Gramàtiques de 1891, 1898, 1912.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana, Proa, Moll, 3 i 4, Edicions 62., 2005, p. 952. ISBN 978-84-8437-796-2. 
  2. Torrent i Alamany-Lenzen, Aina-Maria. Pompeu Fabra y la configuración del catalán moderno. Bonn: Romanistischer Verlag, 1997, p. 226. ISBN 3-86143-062-2. 
  3. Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Publicacions de la Universitat de València, 1995, pàg. 47. ISBN 84-370-1804-8. 
  4. Lamuela, Xavier; Murgades, Josep. Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema, 1984. ISBN 9788485704569. 
  5. Bonet, Sebastià. «Les principals gramàtiques catalanes de Pompeu Fabra». A: Pompeu Fabra. Obres completes. Vol. 1, p. 159-204. 
  6. Fabra, Pompeu «Sobre la reforma lingüística y ortográfica». La Vanguardia, 22/3/1892.
  7. Pons, Agustí. «Pompeu Fabra. La llengua moderna». A: Homenatge a Pompeu Fabra 1868-1948. Fidelitat a la llengua catalana. Biografia. Antologia. Bibliografia.. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 23-73. ISBN 84-393-4472-4. 
  8. Fabra, Pompeu. Edició a cura de Sebastià Bonet. Ensayo de gramática del catalán modeno. Contribució a la gramàtica de la llengua catalana.. Barcelona: Alta Fulla, 1993. ISBN 84-7900-048-1.