Enseu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEnseu

Localització
Localització de Baix Pallars respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 18′ 41″ N, 1° 05′ 11″ E / 42.31126111°N,1.08641667°E / 42.31126111; 1.08641667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Municipi Baix Pallars
Població
Total 4 hab. (2013)
Geografia
Altitud 847,7 m
Indicatius
Codi postal 25592
Modifica dades a Wikidata

Enseu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Gerri de la Sal.

Està situat a llevant de l'antic cap de municipi, Gerri de la Sal, a l'esquerra i bastant lluny de la Noguera Pallaresa, a la dreta del Barranc d'Enseu. És al capdavall del vessant sud del Tossal de Sant Mauri.

Enseu té l'església romànica de Sant Esteve en el mateix poble. El 2013 tenia 4 habitants.[1]

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines, Enseu, Useu i Buseu comparteixen terminació, del basc itze evolucionat en català a -eu. En el cas d'Enseu, seria l'arrel basca antz (ovella) evolucionada en català a ens, amb l'afegitó del sufix col·lectivitzador abans esmentat. Lloc abundant en ovelles, podria ser la interpretació del topònim.[2]

Geografia[modifica]

El poble d'Enseu[modifica]

Enseu està situat en un coster, amb les cases disposades longitudinalment quasi totes a la mateixa alçada. Formen una mena de carrer, amb l'església de Sant Esteve situada a l'extrem de llevant del poble.

Les cases del poble[3][modifica]

  • Casa Adelaida
  • Casa Andreu
  • Casa Bepa
  • Casa Bosc
  • Casa Francesc
  • Casa Galet
  • Casa Gaspar
  • Casa Gravat
  • Casa Huguet
  • Casa Lleonard
  • Casa Marta
  • Casa Miquelet Perigó
  • La Rectoria
  • Casa Roi
  • Casa Trementina
  • Casa Vilesa
  • Casa Xera

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

A l'Inventari de Gerri de la Sal del 1777 es diu que Enseu ja consta el 777, i havia estat conquerida pel comte Frèdol, amb les armes de Carlemagne.[4]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Ausen declara 1 sol foc, laic.[nota 1]

Edat contemporània[modifica]

Enseu és un dels pobles que tingué ajuntament entre 1812 i 1847, any en què s'hagué d'unir a Gerri de la Sal en no superar els 30 veïns (caps de casa), exigits per la llei municipal que es va aprovar el 1845.

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Enseu. S'hi pot llegir que el poble està situat en un lloc envoltat de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 16 cases i una font per a subministrar d'aigua els veïns. Tenia una església, dedicada a Sant Esteve, sufragània de la de Gerri de la Sal. Descriu el territori d'Enseu com a aspre i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.[5]

S'hi collia blat, sègol, ordi, patates i llegums de tota mena, s'hi criaven ovelles, vaques i mules. Hi havia caça abundant de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 6 veïns (caps de casa) i 34 ànimes (habitants).[5]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1857 1920 1960 1970 1981 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 2013
34 26 13 9 6 3 3 3 4 3 4 4 4

Comunicacions[modifica]

La pista d'Enseu relliga directament Enseu amb Gerri de la Sal, en 5,8 quilòmetres de recorregut si se segueix la ruta actual, que surt del sud del poble per la pista de Baén, o en uns 4 si se segueix el traçat vell, pel pont de Gerri.

Notes[modifica]

  1. "Pere Vidal". Iglésias 1981.

Referències[modifica]

  1. Dades de població a www.municat.gencat.cat.
  2. Coromines 1995.
  3. Montaña 2004.
  4. Moliné 1993.
  5. 5,0 5,1 Madoz 1847.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Enseu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. IV. D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 67. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VII, pàgs. 487-488. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Moliné, Enric. «El monestir de Gerri i el seu territori: una descripció de l'any 1777». A: Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars 1992-1993. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars, 1993, p. 135-196. ISBN 84-88294-22-0. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pladevall i Font, Antoni; Castilló Cadena, Arcadi. «Gerri de la Sal». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]