Epitafi de Basili II

L'emperador Basili II rebent la submissió dels enemics vençuts

El llarg regnat de l'emperador bizantí Basili II Bulgaròcton (976-1025) va veure guerres contínues tant en l'est (contra els àrabs) com a l'oest (contra els búlgars). Basili II, un autèntic soldat emperador, va dirigir en persona la majoria de campanyes, cosa que es reflecteix en el seu epitafi. La subjugació total de l'estat búlgar li va valer l'epítet de «Bulgaròcton». Inicialment, anava a ser soterrat en el darrer sarcòfag disponible en la rotonda de Constantí I el Gran a l'església dels Sants Apòstols de Constantinoble. Després, però, Basili li va demanar al seu germà i successor Constantí VIII ser enterrat a l'església de Sant Joan el Teòleg, a Hébdomon, un suburbi fora de muralla de Constantinoble que tradicionalment era un important campament militar i plaça d'armes. L'epitafi d'aquesta tomba celebrava les campanyes i victòries de Basili. El text sobreviu en diferents variants, i l'autoria i data no en són clares. És atribuït per un manuscrit del segle xiv a Miquel Psel·los.

Text i traducció

Text original

Traducció en català

στίχοι ἐπιτάφιοι εἰς τὸν τάφον κυροῦ Βασιλείου τοῦ Βουλγαροκτόνου καὶ βασιλέως. ἄλλοι μὲν ἄλλῃ τῶν πάλαι βασιλέων αὑτοῖς προαφώρισαν εἰς ταφὴν τόπους, ἐγὼ δὲ Βασίλειος, πορφύρας γόνος, ἵστημι τύμβον ἐν τόπῳ γῆς Ἑβδόμου καὶ σαββατίζω τῶν ἀμετρήτων πόνων οὓς ἐν μάχαις ἔστεργον, οὓς ἐκαρτέρουν· οὐ γάρ τις εἶδεν ἠρεμοῦν ἐμὸν δόρυ, ἀφ’ οὗ βασιλεὺς οὐρανῶν κέκληκέ με αὐτοκράτορα γῆς, μέγαν βασιλέα· ἀλλ’ ἀγρυπνῶν ἅπαντα τὸν ζωῆς χρόνον Ῥώμης τὰ τέκνα τῆς Νέας ἐρυόμην ὁτὲ στρατεύων ἀνδρικῶς πρὸς ἑσπέραν, ὁτὲ πρὸς αὐτοὺς τοὺς ὅρους τοὺς τῆς ἕω, ἱστῶν τρόπαια πανταχοῦ γῆς μυρία· καὶ μαρτυροῦσι τοῦτο Πέρσαι καὶ Σκύθαι, σὺν οἷς Ἀβασγός, Ἰσμαήλ, Ἄραψ, Ἴβηρ· καὶ νῦν ὁρῶν, ἄνθρωπε, τόνδε τὸν τάφον εὐχαῖς ἀμείβου τὰς ἐμὰς στρατηγίας.

Versos fúnebres sobre la tomba del senyor (kýrios) Basili el Bulgaròcton i emperador (basileu). Altres reis d'antany, altres, tenen els seus llocs de soterrar designats. Però jo, Basili, porfirogènit, col·loque la meua tomba a l'Hébdomon i descanse de les interminables fatigues que vaig acceptar en les batalles, i vaig haver de suportar. Perquè ningú va veure'm la llança en repòs, des que el Rei dels Cels em va cridar autocràtor de la terra i gran emperador, però he vigilant durant tota ma vida i protegit els fills de la Nova Roma quan he marxat valentament cap a l'Oest (Hespèria), i fins a les mateixes fronteres de l'Est (Eos), dipositant innombrables trofeus per tota la terra. Els perses i escites (búlgars) en donen testimoni, i també els d'Abkhàzia, els ismaelites, els àrabs i els ibers. I ara, visitant, contemplant aquesta tomba, recompensa les meues campanyes amb un res.