Equidna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre família de mamífers monotremes. Si cerqueu l'ésser mitològic, vegeu «Equidna (mitologia)».
Infotaula taxonòmicaEquidna
Tachyglossidae
Wild shortbeak echidna.jpg
Tachyglossus aculeatus
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Monotremata
Família Tachyglossidae
Gill, 1872
Nomenclatura
Codi de nomenclatura CINZ
Espècies

Gènere Tachyglossus

Gènere Zaglossus

Modifica dades a Wikidata

Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous). El nom d'equidna prové d'un monstre de la mitologia grega.

Morfologia[modifica]

Són animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. El cos, d'uns 30 a 90 centímetres, segons l'espècie, està cobert per una barreja de dos tipus de pèls, essent un d'ells més llarg i rígid, a manera d'espines. Només tenen un orifici corporal pels aparells urinari, reproductiu i digestiu. Ponen ous, tot i ser classificats com a mamífers. L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.

Taxonomia[modifica]

El francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense èxit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorinc com a nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamífers i rèptils i no simplement inferiors als placentaris. Existeixen dos gèneres d'equidnes amb tres espècies:

  • Tachyglossus aculeatus
  • Zaglossus bruijni
  • Zaglossus attemboroghi

A més a més s'han trobat tres espècies més en el registre fòssil australià.

Ecologia[modifica]

Els equidnes viuen en tot el continent australià (i s'estenen a Papua-Nova Guinea); són l'únic animal nadiu amb una distribució tan extensa. Hivernen soterrats. Són grans excavadors amb el seu bec. Són molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.

Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els tèrmits són l'aliment predilecte, és per això que els equidnes són sovint anomenades «formiguers espinosos». Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua.

Tradicionalment se'ls ha atribuït un alt grau de primitivisme a causa de les seves característiques híbrides entre rèptil i mamífer però res més lluny de la realitat. El cervell és l'òrgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmació: presenta un còrtex gruixut i també un neocòrtex amb nombrosos replecs. El còrtex cerebral de les equidnes és comprable al dels euteris. Al cervell també s'observen els lòbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presència de cos callós, tot i que els dos hemisferis cerebrals estan comunicats per la comissura anterior igual que en la resta de monotremes.[1]

Referències[modifica]

  1. Ashwell, K. Neurobiology of Monotremes: Brain Evolution in Our Distant Mammalian Cousins (en anglès). Csiro Publishing, 2013. ISBN 9780643103160. 

Enllaços externs[modifica]