Erie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu Llac Erie.

Els erie eren una tribu índia iroquesa, el nom de la qual volia dir "cua llarga" en referència a la pantera, raó per la qual també eren anomenats Cat indians. El seu idioma era similar als dels hurons o wendat. Vivien als marges del llac Erie, i ocupaven el Nord d'Ohio, el NO de Pennsilvània i l'Oest de Nova York, i les dues viles principals eren Gentaienton i Riqué. Eren 14.500 el 1654 segons Hewitt (1907), encara que Mooney (1928) els rebaixà a 4.000, però foren exterminats pel 1660.

Lewis Henry Morgan els anomenà GA-quA'-ga-o-no el 1851. Se'n sap ben poc de llur organització política, però els jesuïtes afirmaren que tenien moltes ciutats permanentment fortificades, on hi vivien en dificis semblants als de les altres tribus iroqueses. Eren agricultors de cotó i de tabac, però també de carabasses, moresc, i faves, i es dividien en nombroses bandes o tribus. Llurs tradicions parlen de nombroses guerres amb la tradició iroquesa.

No s'adheriren a les Cinc Nacions ni en foren llurs vassalls. Quan esclatà la guerra entre la Confederació Iroquesa i els hurons el 1653-1656, acolliren nombrosos fugitius hurons, raó per la qual foren atacats, vençuts i exterminats com a tribu, malgrat les seves temudes fletxes enverinades, puix que no pogueren contra els fusells angloneerlandesos adquirits pels iroquesos. Molts dels supervivents s'integraren en les bandes tribals de la Confederació Iroquesa (seneca, onondaga, etc).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]