Ernest de Pardubitz i Malowetz
![]() Monument funerari a l'església de l'Assumpció a Kłodzko, Polònia | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 març 1297 ![]() Kłodzko ![]() |
Mort | 30 juny 1364 ![]() Roudnice nad Labem ![]() |
Sepultura | Kłodzko ![]() |
Archbishop of Prague (en) ![]() | |
3 març 1343 – ← Johann III. (en) ![]() Diòcesi: arquebisbat de Praga | |
Bisbe | |
Diòcesi: arquebisbat de Praga | |
Bisbe catòlic | |
Arquebisbe | |
Diòcesi: arquebisbat de Praga ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic ![]() |
Ordenació sacerdotal en el ritu romà de l’Església catòlica | 1339 |
Família | |
Família | Pardubitz family (en) ![]() ![]() |
Germans | Bohuslav z Pardubic (en) ![]() ![]() |
Ernest de Pardubitz i Malowetz (en txec: Arnošt z Pardubic; 25 de març de 1297 – 30 de juny de 1364) va ser el primer arquebisbe de Praga. També va ser un conseller i diplomàtic de l'Emperador Carles IV.
Ernest heretà la ciutat de Pardubice el 1340. Esdevingué el primer bisbe de Praga el 14 de gener de 1343, sent promogut a ser el primer arquebisbe de Praga el 30 d'abril de 1344.[1] Ordenà als monjos que contribuïssin a la recent creada Universitat Carolina, millorant per tant la qualitat de l'educació a la institució.
Referències[modifica]
- ↑ Martin Jan Vochoč: Kalenář historický národa českého, Praha 1940
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest de Pardubitz i Malowetz |
- Catholic Encyclopedia: The first archbishop was St. Ernst of Pardubitz, the advisor of Charles IV in his great undertakings
- http://www.apha.cz/biskupove_vypis.php?osoba=arnost_z_pard Arxivat 2005-05-08 a Wayback Machine.
- http://www.grafschaft-glatz.de/kultur/kultur05.htm
- http://www.kulturwerk-schlesien.de/kulturspiegel/staedte/portraits/art77,174.html
Precedit per: Jan IV de Draschitz |
![]() Arquebisbe de Praga 1344-1364 (bisbe 1343-1344, elevat a arquebisbe el 1344) |
Succeït per: Jan V Ocko de Vlasin |