Errico Petrella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErrico Petrella
Errico Petrella by Francesco Gonin.jpg
Biografia
Naixement10 de desembre de 1813
Palerm (Sicília)
Mort7 d'abril de 1877 (63 anys)
Gènova (Itàlia)
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 15dcd482-ecde-4942-94c1-4cc66373198a IMSLP: Category:Petrella,_Errico
Modifica les dades a Wikidata

Errico Petrella (Palerm, Sicília, 10 de desembre de 1813 - Gènova, Ligúria, 7 d'abril de 1877) fou un compositor italià.

Biografia[modifica]

Placa en un carrer de Milà amb el nom del compositor

Era fill d'un oficial de la marina i sent molt jove fou enviat a Nàpols, on ben aviat donà a conèixer les seves aptituds per a la música. Als dotze anys ingressà en el Conservatori d'aquella ciutat, i tingué per professors en Costa, Bellini, Furno, Ruggi i Zingarelli. Aquest últim li ensenyà, a més, composició i contrapunt.

El 1829 debutà com a compositor amb l'òpera Il diavolo color di rosa, i aviat fou un dels autors escènics més de moda a Itàlia, fins al punt de considerar-se únicament a Verdi com a superior seu en l'art de compondre òperes. En l'espai de quaranta anys va escriure més de vint obres d'aquest gènere, moltes de les quals tingueren la més favorable acollida del públic, encara que la seva vàlua fou molt desigual.

Obres[modifica]

Entre les òperes de Petrella que més èxit aconseguiren figuren:

  • Jone (1858)
  • Marco Visconti.
  • Giovanna l'di Napoli.
  • Il folletto di Grasy.
  • Le precauzioni é Ione, la marxa fúnebre de la qual és molt cèlebre).
  • La contessa d'Amalfi, etc.

Com va dir la crítica, Petrella fou un servil imitador de Verdi en la primera època d'aquest il·lustre compositor.[cal citació] Entre les altres produccions s'hi troben les òperes:

  • Il giorno delle nozze.
  • Pulcinella morto e nou morto.
  • Cimodocea.
  • Lo scrocone.
  • I pirati spaynnoli.
  • Le minieri di Freimberg.
  • Elena di Tolosa.
  • Elnava o l'assedio dei Leida.
  • Il duca di Scilla.
  • Morosina.
  • Virginia.
  • Celinda.
  • Caterina Howard.
  • I promessi sposi.
  • Manfredo.
  • Bianca Orsini.
  • La fata di Pozznoli, obra pòstuma acabada i abans de morir deixà inacabada Salambo.

A més se li deuen: un Himne en honor del rei Víctor Manuel.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Errico Petrella