Es Banhs de Tredòs

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Es Banhs de Tredòs
Bains de Trédos, Val dAran, Pyrénées espagnoles (6966100314).jpg
Dades
Tipus edifici
Característica
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
Entitat territorial singularAran
MunicipiNaut Aran
Localització Camí des Banhs. Naut Aran (Vall d'Aran)
42° 39′ 19″ N, 0° 55′ 39″ E / 42.65519°N,0.9276°E / 42.65519; 0.9276Coord.: 42° 39′ 19″ N, 0° 55′ 39″ E / 42.65519°N,0.9276°E / 42.65519; 0.9276
IPA
Identificador IPAC: 37267
Modifica les dades a Wikidata

Es Banhs de Tredòs és un balneari del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Seguint la ribera d'Aiguamòg a 8 km s'arriba a l'establiment termal d'Es Banhs de Tredòs, d'aigües sulfuroses i sòdiques a 30 °C. L'antic edifici està situat a la vorera esquerra de l'esmentat riu, és de planta rectangular i d'un sol pis. Les cambres de bany es troben en els baixos i les habitacions al damunt. A l'interior de l'edifici brollen dues fonts, una a temperatura superior a l'altra. El comú de Tredòs es reserva l'ús d'una picina exterior, d'acord amb un antic costum. En el pavelló d'hidroteràpia es conserven les banyeres originals.[1]

Història[modifica]

Els vestigis romans localitzats a la contrada, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l'ús d'aquests banys des de les èpoques més antigues. El qüestionari Fc. Zamora consigna l'existència de tres fonts medicinals en la ribera d'Aiguamòg i terme de Salardú, dues d'elles a una distància d'una hora i mitja de Tredòs, i la tercera una mica més lluny. La primera font de mitja qualitat i d'olor sulforós, servia per al bany de paralïtics, artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals ("intemperia frígida de cerebro"), de la pell, i també de fetge. Sota prescripció mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert (1788). Sembla que el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un segle més tard (1885) i es va ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i una capella (1908). Es Banhs restaren fora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90, en què es van tornar a obrir al públic.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Es Banhs de Tredòs Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Es Banhs de Tredòs». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].