Escàndol a París

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEscàndol a París
A Scandal in Paris
Fitxa
DireccióDouglas Sirk
Protagonistes
George Sanders
Signe Hasso
Carole Landis
Akim Tamiroff
Director artísticGordon Wiles
ProduccióArnold Pressburger
Dissenyador de produccióGordon Wiles modifica
GuióEugène-François Vidocq (memòries)
Ellis St. Joseph
MúsicaHanns Eisler
FotografiaGuy Roe
Eugen Schüfftan (no surt als crèdits)
MuntatgeAlbrecht Joseph
ProductoraUnited Artists
DistribuïdorUnited Artists modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1946
Durada100 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereAventures
Lloc de la narracióParís modifica

IMDB: tt0038908 Filmaffinity: 728223 Allocine: 42796 Allmovie: v113293 TCM: 89163 Modifica els identificadors a Wikidata

Escàndol a París (títol original en anglès: A Scandal in Paris) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Douglas Sirk estrenada el 1946. Ha estat doblada al català.[1]

És una biografia novel·lada del criminal francès convertit en policia, Eugène-François Vidocq.

Argument[modifica]

Vidocq neix a la presó el 1775. Després d'una joventut plena d'expedients, es converteix, gràcies a una banda d'estafadors, en sotstinent en l'exèrcit de Bonaparte. Vidocq! Aquest nom el farà seu, després d’haver-lo manllevat d’una làpida. Seductor per temperament, estafador per herència, el seu coneixement del crim en feia el candidat ideal per les funcions de Cap de la Seguretat.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Escàndol a París, tercera pel·lícula estatunidenca de Douglas Sirk, és, de totes les seves realitzacions, la preferida del cineasta (Entrevista amb el cineasta aparegut a Film comment el 1978).
  • "L'atenta posada en escena fa més gran un potent drama criminal (...) absorbent pel·lícula, de tèrbola elegància, de deliciosa acidesa"[3]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Escàndol a París (en català). esadir.cat. 
  2. «A Scandal in Paris». The New York Times.
  3. Miguel Ángel Palomo: Diario El País