Escacs de Capablanca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
8 Chess rdt45.svg Chess ndt45.svg Chess adt45.svg Chess bdt45.svg Chess qdt45.svg Chess kdt45.svg Chess bdt45.svg Chess cdt45.svg Chess ndt45.svg Chess rdt45.svg 8
7 Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg 7
6 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 6
5 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 5
4 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 4
3 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 3
2 Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg 2
1 Chess rlt45.svg Chess nlt45.svg Chess alt45.svg Chess blt45.svg Chess qlt45.svg Chess klt45.svg Chess blt45.svg Chess clt45.svg Chess nlt45.svg Chess rlt45.svg 1
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
Els escacs de Capablanca. L'arquebisbe se situa entre el cavall i l'alfil al costat de la dama, i el canceller al costat del rei.

Els escacs de Capablanca són una variació dels escacs nascuda els anys 1920, i anomenada així en honor al seu inventor, el campió del món d'escacs José Raúl Capablanca. Es juga en un escaquer de 10x8 caselles, i incorpora dues noves peces al joc. És important destacar que va proposar aquesta complicada variant mentre es trobava en possessió del títol i no després de perdre'l, com alguns crítics incorrectament afirmen.[1]

Modificacions als escacs estàndard[modifica]

Capablanca pensava que els escacs tindrien un problema seriós degut a l'increment de les partides finalitzades en taules a nivell de Grans Mestres, pel fet que el joc no oferia suficient complexitat perquè algun dels dos oponents prevalgués clarament. Així, la "mort per taules" dels escacs hauria estat la principal motivació per crear una nova i més rica variació del joc.

Peces especials de Capablanca mostrades en una de les seves formes.
Esquerra, Arquebisbe.
Dreta, Canceller.

A més del conjunt usual de peces, cada jugador té dues unitats addicionals:

Aquestes peces noves presenten propietats interessants i enriqueixen notablement el joc. Per exemple, l'arquebisbe pot per si mateix produir un escac i mat a un rei solitari (estant el rei en un racó i l'arquebisbe situat en diagonal amb una casella al mig). Capablanca creia que afegint aquestes poderoses unitats es reduiria sensiblement el risc de taules, cosa que permetria de desenvolupar partides molt més espectaculars i evidenciaria la superioritat d'un contrincant sobre l'altre.

Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
8 Chess klt45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 8
7 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 7
6 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess adt45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 6
5 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 5
4 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 4
3 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 3
2 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess kdt45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 2
1 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 1
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
L'arquebisbe pot fer mat per si sol

Situació de les peces[modifica]

Capablanca va proposar dues disposicions inicials de peces. A la primera, va indicar que l'arquebisbe es col·loqués entre l'alfil i la dama, i el canceller entre el rei i l'alfil de rei. Aquesta ubicació té el defecte que deixa desprotegit el peó de davant de l'alfil de rei, cosa que permetria les blanques fer escac al primer moviment, amb canceller a alfil tres (movent com a cavall), seguit per canceller pren peó (movent com a torre) que és escac i mat, ja que s'ataca el rei com a cavall.

Capablanca va revisar posteriorment la disposició inicial de les peces de manera que l'arquebisbe estigués entre el cavall de dama i l'alfil, i el canceller entre el cavall de rei i l'alfil. També va experimentar amb les mides del tauler: amb 10x10 els peons podrien desplaçar-se fins a tres caselles en el moviment inicial. Al seu llibre, L'aventura dels escacs, Edward Lasker hi escrigué (pàg. 39):

« "... vaig jugar moltes partides de prova amb Capablanca, i van durar rarament més de vint o vint-i-un moviments. Ho vam intentar amb taulers de 10x10 i de 10x8, i vam concloure que l'últim era preferible perquè les lluites mà a mà començaven abans." »

Lasker va ser un dels pocs partidaris de la variació, i el Gran Mestre Internacional hongarès Géza Maróczy també va jugar algunes partides amb Capablanca. Un dels pocs crítics racionals, el campió britànic William Winter, pensava que havia massa peces fortes, cosa que feia les altres menys rellevants.

Els noms de les noves peces, arquebisbe i canceller, van ser introduïts pel mateix Capablanca. Aquests noms encara s'utilitzen en la majoria de les variacions modernes d'aquesta forma escaquística.

Variacions anteriors als escacs de Capablanca[modifica]

Capablanca no va ser el primer a suggerir variacions al joc. El 1617, Pietro Carrera va publicar el seu llibre Il Gioco degli Scacchi, que contenia una descripció d'una modificació a l'esquema bàsic, i que es jugava en un tauler de 8x10. Proposava dues peces noves, que se situarien entre la torre i el cavall. El campió estaria al costat del rei i el centaure al de la dama. Aquesta versió va ser oblidada després de la mort del seu inventor.

En 1874, Henry Bird va presentar una variació similar a la de Carrera. L'única diferència significativa estava en la disposició inicial de les peces. El guardià s'ubicava entre l'alfil de dama i la dama, i el cavallerís entre l'alfil de rei i el rei.

Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
8 Chess rdt45.svg Chess adt45.svg Chess ndt45.svg Chess bdt45.svg Chess qdt45.svg Chess kdt45.svg Chess bdt45.svg Chess ndt45.svg Chess cdt45.svg Chess rdt45.svg 8
7 Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg 7
6 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 6
5 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 5
4 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 4
3 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 3
2 Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg 2
1 Chess rlt45.svg Chess alt45.svg Chess nlt45.svg Chess blt45.svg Chess qlt45.svg Chess klt45.svg Chess blt45.svg Chess nlt45.svg Chess clt45.svg Chess rlt45.svg 1
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
Els escacs de Carrera. Variant anterior en un tauler 8x10 amb campió i centaure.
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
8 Chess rdt45.svg Chess ndt45.svg Chess bdt45.svg Chess cdt45.svg Chess qdt45.svg Chess kdt45.svg Chess adt45.svg Chess bdt45.svg Chess ndt45.svg Chess rdt45.svg 8
7 Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg Chess pdt45.svg 7
6 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 6
5 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 5
4 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 4
3 Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg Chess t45.svg 3
2 Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg Chess plt45.svg 2
1 Chess rlt45.svg Chess nlt45.svg Chess blt45.svg Chess clt45.svg Chess qlt45.svg Chess klt45.svg Chess alt45.svg Chess blt45.svg Chess nlt45.svg Chess rlt45.svg 1
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
Els escacs de Bird, un altre predecessor dels de Capablanca, amb guardià i cavallerís.

Variacions inspirades en els escacs de Capablanca[modifica]

Els escacs de Capablanca han inspirat un cert nombre de variacions, les més populars de les quals són els Grans Escacs i els Escacs Gòtics. Altres intents de trobar una posició òptima d'obertura, com els Escacs Grotescs o els Escacs Optimitzats encara no han assolit massa popularitat.

Una innovació interessant i recent són els escacs aleatoris de Capablanca, inventats el 2004 per Reinhard Scharnagl. Aquest joc combina idees dels escacs aleatoris de Fischer i dels escacs de Capablanca. Aplica el principi que en la posició inicial tots els peons estan protegits per almenys una peça forta.

La idea d'introduir el Canceller (Drac) i el Mariscal (Pegàs) també s'ha traslladat a la variant dels escacs hexagonals de Wladyslaw Glinksi (1936, Polònia) a C'escacs (2007), que amplia el tauler de Glinksi a 169 caselles.

Variacions amb escaquers diferents[modifica]

Hi ha també variacions dels escacs de Capablanca que no fan servir l'escaquer estàndard de 10×8. Els grans escacs és una popular variació inventada pel dissenyador neerlandès Christian Freeling el 1984. Usa les peces de Capablanca, però sobre un escaquer més gran, de 10×10 caselles.

El 2007 el Gran Mestre Yasser Seirawan va crear una altra variació (anomenada escacs de Seirawan), que afegeix dues peces al joc estàndard, però de manera diferent. El jugador, després de moure una paça (per exemple, un alfil) de la primera fila, pot col·locar immediatament a la casella que ha quedat buida una de les dues peces de reserva. Si el jugador mou totes les vuit peces de la primera fila sense col·locar el Falcó o l'Elefant (els noms que Seirawan dóna a l'Arquebisbe i el Canceller, respectivament), perd el dret a fer-ho.

Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
10 a10 torre negra j10 torre negra 10
9 b9 cavall negre c9 alfil negre d9 dama negra e9 rei negre f9 black chancelor g9 black archbishop i9 cavall negre 9
8 a8 peó negre b8 peó negre c8 peó negre d8 peó negre e8 peó negre f8 peó negre g8 peó negre h8 peó negre i8 peó negre j8 peó negre 8
7 h7 peó negre 7
6 6
5 5
4 4
3 a3 peó blanc b3 peó blanc c3 peó blanc d3 peó blanc e3 peó blanc f3 peó blanc g3 peó blanc h3 peó blanc i3 peó blanc j3 peó blanc 3
2 b2 cavall blanc c2 alfil blanc d2 dama blanca e2 rei blanc f2 white chancelor g2 white archbishop h2 alfil blanc i2 cavall blanc 2
1 a1 torre blanca j1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h i j Solid white.svg
Grans escacs. El canceller i l'arquebisbe són a la dreta del rei.
w4 wd Chess Omega ht440 44.png w3 wd
Chess Omega vl44 440.png a9 zd b9 rd c9 nd d9 bd e9 qd f9 kd g9 bd h9 nd i9 rd j9 zd Chess Omega vr44 440.png
a8 pd b8 pd c8 pd d8 pd e8 pd f8 pd g8 pd h8 pd i8 pd j8 pd
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7 i7 j7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 i6 j6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5 i5 j5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4 i4 j4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3 i3 j3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2 i2 j2
a1 pl b1 pl c1 pl d1 pl e1 pl f1 pl g1 pl h1 pl i1 pl j1 pl
a0 zl b0 rl c0 nl d0 bl e0 ql f0 kl g0 bl h0 nl i0 rl j0 zl
w1 wl Chess Omega hb440 44.png w2 wl
Escacs omega - posició inicial

Els escacs de Capablanca han inspirat moltes altres variacions, com ara els grans escacs i els escacs omega.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «In Moscow». Time, 07-12-1925.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escacs de Capablanca Modifica l'enllaç a Wikidata