Escola concertada
Les escoles concertades són centres educatius que es troben a mig camí entre l'escola pública i la privada. Tot i que són de titularitat privada, reben finançament públic per impartir l'ensenyament obligatori. Aquest model es va establir a Espanya amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) l'any 1985, amb l'objectiu d'assegurar l'accés universal a l'educació obligatòria, en un moment en què l'administració pública no disposava de prou escoles pròpies per fer front a la demanda educativa, especialment als barris que creixien de manera accelerada.[2]
Les escoles concertades funcionen a través d'un conveni, o concert, amb l'administració educativa, pel qual reben una aportació econòmica per cobrir les despeses del personal docent i part del manteniment del centre. A canvi d'aquest finançament públic, estan obligades a oferir l'ensenyament obligatori de manera gratuïta i a seguir la normativa curricular i administrativa establerta per l'Estat o la comunitat autònoma corresponent. Tot i això, moltes d'aquestes escoles apliquen quotes “voluntàries” a les famílies, amb l'excusa de finançar serveis complementaris com activitats extraescolars, sortides, serveis d'acollida o millores de l'equipament. Aquesta pràctica ha estat àmpliament criticada perquè, en la pràctica, suposa un cost afegit que pot limitar l'accés real a l'escola per a famílies amb menys recursos.[3]
Les escoles concertades continuen sent gestionades per entitats privades, com ara ordres religioses, fundacions, cooperatives o empreses educatives. Tot i aquesta gestió privada, estan subjectes a un cert control per part de l'administració pública, especialment en matèria de personal docent, currículum i procés d'admissió de l'alumnat.[4]
Pel que fa a la matrícula, les escoles concertades han d'aplicar els mateixos criteris d'admissió que les públiques, garantint la igualtat d'oportunitats. En teoria, no poden seleccionar l'alumnat per motius econòmics, ideològics, religiosos o d'origen social. Malgrat això, diversos estudis han posat en evidència que, a la pràctica, hi ha una segregació més elevada en molts centres concertats, especialment en barris amb una forta presència de població vulnerable.
Cost
[modifica]Cost per a l'administració
[modifica]Per a l'administració el cost d'una plaça concertada és inferior al d'una plaça pública.[5][6][7] El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.[6] La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.[8] Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".[9]
Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que hi ha opinions divergents pel que fa a la seva interpretació. Un informe d'Izquierda Unida amb dades del 2011, que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.[10] Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,[11] s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,[12] rebutgen el model d'educació diferenciada[13] o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.[14]
Les crítiques de diversos sectors van enfocades al fet que la Generalitat de Catalunya subvencionés escoles concertades en les que els progenitors ja pagaven una quota mensual. El curs 2015/2016, diverses escoles concertades de Catalunya van rebre subvencions públiques de la Generalitat superiors a 1,2 M d'euros:[15] Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià (6.111.938,59 €), Saint Paul's (1.650.217,28 €), Teresianes de Ganduxer (2.475.325,92 €), Escola Sil (1.574.280,28 €) o Escola Súnion (1.214.992 €).[16] Una situació similar ja s'havia donat l'any 2011.[17] El sindicat USTEC-STEs va denunciar aquesta situació el davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposant un recurs contenciós administratiu,[18] demanda que no va ser admesa a tràmit.[16] El 2001, fins i tot, les diferents organitzacions dins del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUNCE) van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya el dia que la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil donava explicacions sobre la política de concerts educatius.[16]
Cost per als pares
[modifica]Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció de la CUP, afirmaren que l'escola concertada està infrafinançada.[19] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries[20] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.[21] En aquest sentit l'exconseller d'Educació Ernest Maragall i Mira va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".[22][23] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.[24] L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.[25]
Casos
[modifica]Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un pes més important de l'escola concertada dins del sistema educatiu. Aproximadament el 40% de l'alumnat cursa l'educació obligatòria en centres concertats, una proporció molt superior a la mitjana europea. A més, moltes d'aquestes escoles tenen una orientació religiosa, sobretot catòlica, i són gestionades per congregacions amb una llarga tradició educativa.
El Departament d'Educació de la Generalitat regula i supervisa el funcionament d'aquests centres, i ha impulsat diverses iniciatives per reduir les desigualtats d'accés i millorar l'equitat entre els diferents tipus de centres. Una de les mesures més destacades en els darrers anys ha estat el Pacte contra la Segregació Escolar, signat el 2019, que vol combatre la concentració d'alumnat vulnerable en determinats centres, tant públics com concertats. A través d'aquest pacte, les escoles concertades han de reservar places per a alumnat amb necessitats educatives específiques, i reben compensacions econòmiques per fer-ho possible.
D'altra banda, des de l'administració s'ha començat a qüestionar el cobrament de quotes per part dels centres concertats. El govern català ha afirmat en diverses ocasions que vol garantir la “gratuïtat real” dels estudis obligatoris, també en la xarxa concertada, per evitar que es consolidi una doble xarxa escolar basada en la capacitat econòmica de les famílies.[26]
Debat i controvèrsia
[modifica]Les escoles concertades són objecte de debat constant dins del món educatiu i polític. Els defensors d'aquest model argumenten que contribueix a diversificar l'oferta educativa i que garanteix la llibertat de les famílies per escollir el projecte educatiu que més s'ajusta als seus valors. A més, sovint destaquen els bons resultats acadèmics obtinguts en molts centres concertats i la seva capacitat per gestionar recursos de manera eficient.[27]
En canvi, els crítics consideren que el model concertat afavoreix la segregació escolar i perpetua les desigualtats socials, ja que les escoles concertades acullen, en proporció, menys alumnat vulnerable que les públiques. També denuncien que el cobrament de quotes encobertes vulnera el principi de gratuïtat de l'ensenyament obligatori i que caldria avançar cap a un sistema totalment públic i integrat.[28]
A Catalunya, aquest debat es fa especialment intens, atesa la importància històrica i quantitativa del sector concertat. La convivència entre els dos models, públic i concertat, continua sent una realitat complexa que requereix mesures polítiques decidides per garantir l'equitat i la cohesió social dins del sistema educatiu.[29]
Referències
[modifica]- ↑ «Aquesta és l'escola concertada més cara de l'Estat (i està a Barcelona)» (en català). Laia Jordà Sánchez, 28-04-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ Basantes, Ana Cristina. «El 90% de los colegios concertados cobra cuotas y uno de cada cinco incluye materias obligatorias en las actividades de pago» (en castellà), 05-10-2022. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ Zafra, Ignacio. «Los colegios concertados recaudan 1.000 millones de euros al año cobrando cuotas ilegales al 85% del alumnado» (en castellà), 24-04-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ DatosRTVE, ANA MARTÍN PLAZA |. «El 90% de los alumnos de la concertada en Cataluña, Madrid y Euskadi pagan cuotas, que pueden llegar hasta 1.696 euros» (en castellà), 24-04-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ Ruiz, Rocío «Estudiar en la pública cuesta el doble que en la concertada». La Razón, 29-10-2011 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 29 de maig 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ 6,0 6,1 Cano, José A. «La concertada cuesta menos por alumno, pero también paga peor». El Mundo, 16-02-2014 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ 8tv «Irene Rigau: “Puc garantir la qualitat de l'ensenyament per la professionalitat dels docents”». 8 al dia amb Josep Cuní, 06-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 27 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-27. [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ EP «Los conciertos educativos suponen un ahorro anual a las CC.AA de 2.350 millones de euros, según CECE». Europa Press, 11-04-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ García i Aranzüeque, Raül «L'escola concertada trontolla». El Punt Avui, elpunt2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Pérez Mendoza, Sofía «Un informe desmiente que la plaza escolar pública sea más cara que la concertada». Eldiario.es, 13-06-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Redacció «El Grupo contra los Conciertos Educativos registra un escrito contra la propuesta de concertar un gran centro en Valdespartera». Arainfo, 28-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Xornal «La materia de religión y el colegio concertado, en el punto de mira». Laicismo.org, 28-03-2010 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ «El PSOE, contra la educación diferenciada». Elconfidencialdigital, 30-07-2012 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Vallespín, Ivanna «Rigau declina eliminar los conciertos con las escuelas de élite». El País, 09-09-2013 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Rom, Mireia. «El ‘top ten' de les escoles catalanes d'elit». El Crític, 06-06-2016. [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «Anuària Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2015». Mèdia.cat. Crític, 2016, pàg. 39. ISSN: 978-84-86469-99-3 [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Martí i Font, Josep Maria «La Generalitat subvenciona a los colegios privados más elitistas de Cataluña» (en castellà). El País, 19-03-2011 [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Ràfols, Neus «Les escoles de l'Opus rebran 7,4 milions d'euros del Govern durant aquest curs». La Directa, 19-11-2918, p. 9 [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ «Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada». Catalunya Religió, 12-12-2017 [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ Síndic de Greuges «Informe al Parlament 2011». Sindic.cat, 2-2012, pàg. 88-91 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Rodríguez-Borlado, Fernando «Escuela concertada: discriminada pero popular». Aceprensa, 30-05-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ Barrera, Marcel «Maragall veu «imprescindible» que la concertada cobri quotes a les famílies». Vilaweb, 03-05-2007 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ EP «Els centres cristians lamenten que el Govern hagi posposat el debat sobre el concert escolar». ElPuntAvui, 4 movembre 2009 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ González, Mónica «Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada». Ultima Hora, 29-01-2012 [Consulta: 6 maig 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ De la Fuente, Ángel «La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes». Instituto de Estudios Fiscales, 4-2006, pàg. 24. Arxivat de l'original el 8 d'agost 2014 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 8 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Más de 70 municipios catalanes mantienen niveles altos de segregación escolar» (en castellà), 28-04-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ «Los padres de escuelas de alta complejidad piden al Govern que aplique el pacto contra la segregación» (en castellà), 17-12-2019. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ «Un pacto contra la injusticia educativa, por Agencias» (en castellà), 15-10-2019. [Consulta: 9 juliol 2025].
- ↑ Martínez-Garrido, Pedro González De Molina, Cynthia. «La escuela pública como cuestión democrática» (en castellà), 30-09-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].