Escola concertada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una escola concertada és un centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública. Els concerts educatius es van legislar per primera vegada a Espanya el 1985 amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) per als ensenyaments obligatoris.[1] La Llei d'Educació de Catalunya indica que han de servir per afavorir que "tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten."[2] El curs 2012-2013 la Generalitat de Catalunya va finançar parcialment 362.063 places d'educació concertada, que signifiquen el 28% del total dels alumnes de Catalunya. Al mateix curs hi havia 861.280 places d'educació pública (67%) i 69.824 places d'educació privada (5%).[3]

Cost per a l'administració[modifica]

Per a l'administració el cost d'una plaça concertada és inferior al d'una plaça pública.[4][5][6] El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.[5] La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.[7] Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".[8]

Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que hi ha opinions divergents pel que fa a la seva interpretació. Un informe d'Izquierda Unida amb dades del 2011, que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.[9] Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,[10] s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,[11] rebutgen el model d'educació diferenciada[12] o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.[13]

Les crítiques de diversos sectors van enfocades al fet que la Generalitat de Catalunya subvencionés escoles concertades en les que els progenitors ja pagaven una quota mensual. El curs 2015/2016, diverses escoles concertades de Catalunya van rebre subvencions públiques de la Generalitat superiors a 1,2 M d'euros:[14] Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià (6.111.938,59 €), Saint Paul's (1.650.217,28 €), Teresianes de Ganduxer (2.475.325,92 €), Escola Sil (1.574.280,28 €) o Escola Súnion (1.214.992 €).[15] Una situació similar ja s'havia donat l'any 2011.[16] El sindicat USTEC-STEs va denunciar aquesta situació el davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposant un recurs contenciós administratiu,[17] demanda que no va ser admesa a tràmit.[15] El 2001, fins i tot, les diferents organitzacions dins del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUNCE) van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya el dia que la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil donava explicacions sobre la política de concerts educatius.[15]

Cost per als pares[modifica]

Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció de la CUP, afirmaren que l'escola concertada està infrafinançada.[18] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries[19] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.[20] En aquest sentit l'exconseller d'Educació Ernest Maragall i Mira va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".[21][22] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.[23] L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Escola concertada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació». Portal Jurídic de Catalunya, 31-12-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  3. ↑ Gencat «Inici de curs 2012-2013». Gencat.cat, 04-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014].
  4. ↑ Ruiz, Rocío «Estudiar en la pública cuesta el doble que en la concertada». La Razón, 29-10-2011 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 29 de maig 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 26 juliol 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Cano, José A. «La concertada cuesta menos por alumno, pero también paga peor». El Mundo, 16-02-2014 [Consulta: 6 maig 2014].
  6. ↑ 8tv «Irene Rigau: “Puc garantir la qualitat de l'ensenyament per la professionalitat dels docents”». 8 al dia amb Josep Cuní, 06-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 27 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-27. [Consulta: 26 juliol 2014].
  7. ↑ EP «Los conciertos educativos suponen un ahorro anual a las CC.AA de 2.350 millones de euros, según CECE». Europa Press, 11-04-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  8. ↑ García i Aranzüeque, Raül «L'escola concertada trontolla». El Punt Avui, elpunt2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
  9. ↑ Pérez Mendoza, Sofía «Un informe desmiente que la plaza escolar pública sea más cara que la concertada». Eldiario.es, 13-06-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
  10. ↑ Redacció «El Grupo contra los Conciertos Educativos registra un escrito contra la propuesta de concertar un gran centro en Valdespartera». Arainfo, 28-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  11. ↑ Xornal «La materia de religión y el colegio concertado, en el punto de mira». Laicismo.org, 28-03-2010 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  12. ↑ «El PSOE, contra la educación diferenciada». Elconfidencialdigital, 30-07-2012 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  13. ↑ Vallespín, Ivanna «Rigau declina eliminar los conciertos con las escuelas de élite». El País, 09-09-2013 [Consulta: 26 juliol 2014].
  14. ↑ Rom, Mireia. «El ‘top ten' de les escoles catalanes d'elit». El Crític, 06-06-2016. [Consulta: 19 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Anuària Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2015». Mèdia.cat. Crític, 2016, pàg. 39. ISSN: 978-84-86469-99-3 [Consulta: 1r setembre 2020].
  16. ↑ Martí i Font, Josep Maria «La Generalitat subvenciona a los colegios privados más elitistas de Cataluña» (en castellà). El País, 19-03-2011 [Consulta: 1r setembre 2020].
  17. ↑ Ràfols, Neus «Les escoles de l'Opus rebran 7,4 milions d'euros del Govern durant aquest curs». La Directa, 19-11-2918, p. 9 [Consulta: 1r setembre 2020].
  18. ↑ «Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada». Catalunya Religió, 12-12-2017 [Consulta: 19 desembre 2017].
  19. ↑ Síndic de Greuges «Informe al Parlament 2011». Sindic.cat, febrer 2012, pàg. 88-91 [Consulta: 26 juliol 2014].
  20. ↑ Rodríguez-Borlado, Fernando «Escuela concertada: discriminada pero popular». Aceprensa, 30-05-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  21. ↑ Barrera, Marcel «Maragall veu «imprescindible» que la concertada cobri quotes a les famílies». Vilaweb, 03-05-2007 [Consulta: 6 maig 2014].
  22. ↑ EP «Els centres cristians lamenten que el Govern hagi posposat el debat sobre el concert escolar». ElPuntAvui, 4 movembre 2009 [Consulta: 6 maig 2014].
  23. ↑ González, Mónica «Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada». Ultima Hora, 29-01-2012 [Consulta: 6 maig 2014].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ De la Fuente, Ángel «La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes». Instituto de Estudios Fiscales, abril 2006, pàg. 24. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2014 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 8 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_concertada&oldid=32830358»