Escorxador de Tarragona
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Arquitecte | Josep Maria Pujol de Barberà | ||||||
| Construcció | 1898 | ||||||
| Construcció | XX (1902) | ||||||
| Cronologia | |||||||
| 1992 | reforma | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
| Material | pedra, ferro forjat i maó de cara vista | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | c/ Antoni Puig d'en Sitges. Tarragona | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12503 | ||||||
| |||||||
Escorxador de Tarragona és un edifici modernista del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. Projectat el 1898 per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà. S'acabà de construir el 1902. Actualment acull el Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Es construí sobre el primer cementiri cristià de Tarragona.[1]
Descripció[modifica]
Edifici situat al nucli antic, junt a la muralla romana.[1] Sobresurt el sistema constructiu amb pedra de la Savinosa i maó. També que fou dissenyat per escorxador obeint als nous postulats higienistes. Es conserva sobretot els frontis exteriors, ja que el seu interior s'ha rehabilitat per a rectorat. Per això no conservem part de les columnes de ferro fos i també s'ha modificat l'altura dels pavellons laterals. És un bon model d'escorxador tant pel seu llenguatge arquitectònic com per l'organització amb pavellons.[2]
Presenta un cos principal d'una planta, en forma d'U, amb pati anterior tancat amb reixat metàl·lic i dos cossos laterals de dues plantes d'alçada. Patis de servei tancats amb tàpia. Combinació de fàbrica de rajola vista i paredat amb finestrals allargats, tancats amb persianes que matisen la llum. És un bon treball de rajola, de proporcions adequades a l'entorn. Les portes principals metàl·liques del tancat foren desmuntades però encara es conserven. El caràcter decoratiu ve donat per la textura dels materials.[1]
Història[modifica]
L'any 1892 es va fer el projecte, i l'obra acabà l'any 1902.[1] L'escorxador municipal de Tarragona des del segle xix s'emplaçà dins del perímetre emmurallat de la població. El nou edifici el dissenyà ex professo Josep M. Pujol a partir del model de l'escorxador de Madrid i del de Saragossa, disposats en forma longitudinal davant els de planta circular com el de Reus (Francesc Borràs Soler).[2]
El primitiu local s'aixecà en diverses fases i mai reuní els requisits mínims d'espai. Una de les principals mancances del nou escorxador fou la manca de ventilació en estar envoltat en la part posterior per la muralla. A més, els corrals estaven just al costat d'habitatges privats. Un altre greu deficiència fou el precari sistema d'evacuació de les aigües brutes degut a la manca de cabdal. No es podia garantir la salubritat de la població en aquesta zona. L'estadística demostra l'elevat nombre de defuncions i d'epidèmies als carrers immediats a l'establiment industrial.[2]
Els anys 1977-1978 es feren obres de millora.[1]
En l'actualitat l'edifici està molt transformat al seu interior i exterior. L'arquitecte Xavier Romaní rehabilità l'edifici d'ús industrial en ús administratiu, per això dividí l'espai únic de l'interior en dos amb la clara finalitat d'habilitar el major nombre possible d'oficines. A més, als dos pavellons laterals afegí un petit acabament que si bé manté el disseny s'aprecia clarament l'afegit gràcies a la utilització de totxo de diferent color. El rector Joan Martí ordenà eliminar els animals que remataven els cossos laterals.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Escorxador de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.207-209. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 29 abril 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorxador de Tarragona |
- «Escorxador de Tarragona». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.