Escut de Villena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'escutEscut de Villena
Escudo oficial de Villena.svg
Escut oficial de Villena
Detalls
Tipus Escut d'armes
Adoptat per Villena
Adoptat 4 octubre 2012
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

L'escut oficial de Villena té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona. Quarterat en sautor. Al primer, d’atzur, castell d'or de tres homenatges, aclarit de gules i maçonat de sable. Al segon, d’argent, un lleó de porpra, linguat i armat de gules. Al tercer, de gules, una mà d'argent armada d'una espasa del mateix i sumada d'un mig vol d'or. Al quart, d'or, tres arbres del natural arrencats i terrassats. Sobre el tot, escussó redó: d'atzur amb filiera d'argent, dos peixos d'argent contrapassants posats en pal. Al timbre, corona reial oberta.[1] »

Història[modifica | modifica el codi]

Una de les descripcions més antigues de l'escut de Villena és la següent, que es troba a la Relación enviada al rei Felip II el 1575:

« (castellà) (..) Y esta çiudad tiene por armas un escudo con un leon a la parte derecha, e a la izquierda, una ala con una espada y en medio, un castillo sobre una peña, y debaxo dellas, tres pinos. Estas quedaron en algunas obras y edifiçios antiguos, que pareçe se hizieron en tienpo del ynfante don Juan Manuel, cuyas fueron dichas ynsignias de armas. (català) (..) I aquesta ciutat té per armes un escut amb un lleó a la part destra, i a la sinistra, una ala amb una espasa i, en mig, un castell sobre una penya, i a sota d'elles, tres pins. Aquestes quedaren en algunes obres i edificis antics, que sembla que es feren en temps de l'infant en Joan Manuel, del qual foren les dites insígnies d'armes. »
— Relación de Villena, 1575.[2]

El lleó i la mà alada són herència de l'infant Joan Manuel, senyor de la ciutat. El castell recorda la pertinença històrica de la vila a la Corona de Castella, i els tres pins i l'estany fan referència al paratge natural de la llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona, tradicionalment de marquès, és en record del marquesat de Villena, títol nobiliari concedit per Joan II de Castella a Juan Pacheco.

L'escut tradicional de Villena, d'ús molt antic, fou oficialitzat per l'Ajuntament el 25 de novembre de 2010, segons un disseny realitzat per professors en heràldica i catedràtics organitzats per Inocencio Galindo, professor de la Universitat de València.[3][4] Fins que no es va oficialitzar, hi hagué desacord en la posició de la figura del lleó: uns defensaven la figura tal com hi era a l'últim escut que utilitzà l'Ajuntament,[5] i altres consideraven que hauria hagut d'intercanviar-se l'ordre dels quarters segon i tercer, i que el lleó mirara a la destra, com es veu en el segell que feia servir el municipi des de, si més no, 1477 fins al 1918;[6] i d'acord amb l'escut de l'infant Joan Manuel, com el que es troba al convent de San Pablo de Peñafiel,[7] que ell va manar construir i on està soterrat.

Finalment, d'acord amb la resolució de 4 d'octubre de 2012 del conseller de Presidència, publicada al DOCV núm. 6.886 de 22 d'octubre de 2012, la Generalitat Valenciana rehabilitava l'escut històric d'ús immemorial.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut de Villena Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Resolució de 4 d'octubre de 2012, del conseller de Presidència, per la qual es rehabilita l'escut històric d'ús immemorial del municipi de Villena» (pdf). Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, 6.886, 22-10-2012, pàg. 29.329 [Consulta: 18 juny 2017].
  2. Concejo de Villena. «6. El escudo de armas que el dicho pueblo tuviese, si tuviese algunas, y por qué causa o razón las ha tomado, si se supiese algo». A: Relación de Villena de 1575 (en castellà), 1575. 
  3. EFE «Villena aprueba su nuevo y definitivo escudo oficial» (en castellà). ABC, 27-11-2010 [Consulta: 2 desembre 2010].
  4. Redacció «Villena presenta su nuevo Escudo y Sello oficial» (en castellà). El Periódico de Villena, 27-11-2010 [Consulta: 2 desembre 2010].
  5. Cabanes, Antonio. «El león de la discordia» (en castellà). Escaño 22, 17-06-2007.
  6. Calderón, Teresa «El auténtico escudo de la Villa» (en castellà). La Verdad, 27-01-2008.
  7. Autor desconegut. «Don Juan Manuel» (en castellà). Castillos de España.