Església Catòlica Palmariana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Església Catòlica Palmariana
Cathedralelpalmar.jpg
Dades base
Tipus entitat Divisió del cristianisme
Història
Fundació 1975
Modifica dades a Wikidata

L'Església Catòlica Palmariana (oficialment Iglesia Cristiana Palmariana de los Carmelitas de la Santa Faz) és una organització religiosa sevillana que es va escindir de l'Església Catòlica Romana i és liderada pel seu propi papa.

Història[modifica | modifica el codi]

Orden de los Carmelitas de la Santa Faz (Orde dels Carmelites de la santa Faç)[modifica | modifica el codi]

L'Església Palmariana es va establir com a grup el 1975 per Clemente Domínguez i Gómez, que es dedicava a Sevilla a fer assegurances i declarà haver vist la Mare de Déu a prop d'un poblet anomenat Palmar de Troya i va difundir que la Mare de Déu li havia donat instruccions per a alliberar l'Església Catòlica de les seues heregies i del comunisme. Abans que Clemente comencés la seua carrera com a endeví, les vidents a El Palmar de Troya havien estat en primer lloc unes xiquetes.

Aquesta peculiar església també venera els seus propis sants entre ell

Excomunicats[modifica | modifica el codi]

Papes de l'Església Palmariana[modifica | modifica el codi]

  • Clemente Domínguez i Gómez (Gregorio XVII) - Nomenat segons la seua versió, per Déu mateix, fou el líder de l'Església Catòlica Palmariana des d'agost de 1978 fins al març de 2005, quan va morir.
  • Manuel Alonso i Corral (Pere II) - Autoproclamat i exerceix des de 2005 fins al juliol de 2011. Va morir, amb 76 anys, el 15 de juliol de 2011.
  • Sergio María (Gregorio XVIII): Després de la mort de Manuel Alonso Corral, va ser escollit en conclave el seu secretari d'Estat, el pare Sergio María. Ex militar espanyol, de Mula (Múrcia).

Cinema[modifica | modifica el codi]

La història es va dur al cinema per Javier Palmero en el film Manuel y Clemente (1985)

Escissions de l'Església Palmariana[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seua història s'han produït nombrosos abandonaments i escissions, una de les primeres va ser l'"Orden de la Cruz Blanca"(Orde de la Creu Blanca), liderada per Félix Arana, que en els anys 80 es va separar de l'organització palmariana i va estructurar la seua pròpia església.

Existeix també un grup format per bisbes de l'Església Catòlica Palmariana independents del grup del Palmar de Troya, ubicats a Archidona. Aquest grup rebutja Pere II i el consideren antipapa, ja que foren excomunicats i expulsats per causa d'uns suposats robatoris en la congregació.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Catòlica Palmariana Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pàgina 147 del llibre de Pepe Rodríguez Las sectas hoy y aquí, Tibidabo Ediciones, S.A., Barcelona, Colección: Conocer a tiempo, 1985, Depòsit legal: B-19.249-85, ISBN 84-86421-01-2
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pàgina 356 del llibre de Pepe Rodríguez El poder de las sectas, Ediciones B, S.A., Barcelona, 1997, Depósito legal: B-6.022-1997, ISBN 84-406-7205-5


Coord.: 37° 03′ 23″ N, 5° 48′ 32″ O / 37.05638889°N,5.80888889°O / 37.05638889; -5.80888889