Església de Sant Bartomeu i de la Mare de Déu de Montserrat (Doksa, Txèquia)
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Les referències s'haurien d'arreglar |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Mare de Déu de Montserrat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Doksy (Txèquia) (en)  | |||
| Localització | Doksy | |||
| ||||
| Monument cultural de la República Txeca | ||||
| Identificador | 27861/5-2877 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Litoměřice | |||
| Religió | Església Catòlica | |||
L'Església de Sant Bartomeu i de la Mare de Déu de Montserrat és una església parroquial catòlica situada al centre de la població txeca de Doksa, prop del llac Mách. El temple acull diverses imatges barroques a les quals es presta devoció: la catalana Mare de Déu de Montserrat, advocació principal que dona nom a l'església, Sant Bartomeu i Joan Baptista.[1]
Entre els anys 1666 i 1785, els monjos benedictins catalans i hispans de la Congregació de Montserrat al Regne de Bohèmia, vinculada al Monestir de Montserrat català, van estendre el culte de la Mare de Déu de Montserrat a l'antic Regne de Bohèmia.
Va ser edificada envers l'any 1638, al lloc que ocupava una antiga església de fusta. Ha estat ampliada, reconstruïda diverses vegades i enriquida amb una valuosa decoració i un bonic equipament interior: Actualment encara compleix el seu propòsit. És protegida com a monument cultural des del 1965.
Història[modifica]
L'autor del primer edifici barroc va ser l'arquitecte i constructor llombard Bernard Canevalle († 1691), que va morir durant la construcció a Běla, va ser enterrat a l'església i hi té una làpida. Cent anys més tard, s'hi van afegir capelles a la nau: el 1748, al costat sud de la capella de Santa Bàrbara i el 1754, al costat nord de la capella de la Santa Creu. L'any 1832 es va aixecar la torre de l'església.
A les postals de 1904, el nom alemany de l'església apareix com St. Bartholomäus-Kirche.[2]
Fins l'any 1816, hi havia un cementiri al costat de l'església, després de la seva supressió es va traslladar fora de la ciutat i el lloc es va construir amb cases.[3]
Descripció de l'edifici[modifica]
L'edifici és d'una nau i té un presbiteri pentagonal, una sagristia rectangular i un oratori al costat sud. La façana és de barroc tardà i dividida per motllures. La torre de l'església és prismàtica, amb una sagristia a la planta baixa i un oratori a la planta superior. La nau de l'església té un sostre rematat per una volta de canó de tres vessants.
Mare de Déu de Montserrat[modifica]
El temple acull diverses imatges barroques a les quals es presta devoció: la catalana Mare de Déu de Montserrat, advocació principal que dona nom a l'església, Sant Bartomeu i Joan Baptista.
L'altar major és dels anys 1670 a 1680, la seva part més valuosa és una còpia de l'estàtua entronitzada de la Mare de Déu de Montserrat, amb el Nen Jesús a la falda. A Txèquia és coneguda com la Verge Negra o "La Moreneta".
Entre els anys 1666 i 1785, els monjos benedictins catalans i hispans de la Congregació de Montserrat van estendre el seu culte a l'antic Regne de Bohèmia. La Mare de Déu era a la capella de Bezděz, també dedicada a la verge catalana montserratina, igual que l'Abadia d'Emaús, a Praga. Quan l'emperador Josep II va cancel·lar aquest temple, es va traslladar a Doksa, l'any 1786.
A l'altar també hi ha una imatge de Sant Bartomeu, de l'artista Jan Hickel, del 1725, i estàtues de Sant Pere i de Sant Pau. A l'església hi ha diverses pintures i estàtues valuoses.
A la capella de St. Barbory hi ha l'altar de Santa Bàrbara i els seus catorze ajudants. A la capella de la Santa Creu també hi ha un altar amb pintures valuoses i un orgue, fet l'any 1627 i restaurat l'any 1992. L'orgue de la part principal de l'església es va portar aquí des de Bezděz, l'any 1736, i quan va arribar al final de la seva vida, va ser instal·lat, l'any 1932, sobre una nova estructura per la companyia Riegel de Krnov. Hi havia cinc campanes a la torre de l'església, totes elles foses durant la Primera Guerra Mundial.[4]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Façana de l'església -
Pietat a l'església
Referència[modifica]
- ↑ seznam kulturních památek České republiky [online. Praha: Národní památkový ústav [cit. 2019-06-24]. Identifikátor záznamu 139127 : Kostel svatého Bartoloměje a Nanebevzetí Panny Marie. Památkový katalog. Hledat dokumenty v Metainformačním systému NPÚ.search=metainfo:1000139127]
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 978-80-86914-81-7.
- ↑ Mauserová, Richtrmoc (2003), p. 85.
- ↑ Mauserová, Richtrmoc (2003), p. 87.