Església de l'Assumpció d'Onda

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de l'Assumpció
Imatge
Vista des del castell
Dades
TipusEsglésia parroquial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1727 - 
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Mesura26 (amplada) × 51 (longitud) m
Altitud193 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOnda (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióClos antic
Map
 39° 57′ 41″ N, 0° 15′ 42″ O / 39.9615°N,0.2616°O / 39.9615; -0.2616
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.06.084-001
Activitat
DiòcesiSogorb-Castelló
FestivitatAssumpció de Maria
15 d'agost

L'església de l'Assumpció d'Onda, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis,[1] com era costum al S. XIII, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre del recinte històric de la població i seu d'una parròquia i de l'arxiprestat de la Mare de Déu de l'Esperança del bisbat de Sogorb-Castelló.

Història[modifica]

Diversos temples han ocupat el mateix espai. La primera església, construïda entre finals del segle xiii i principis del segle xiv, sembla que en el mateix lloc que abans ocupava la mesquita major, un incendi la va destruir en 1467. Temps després s'inicià la construcció d'una segona església, que ja en la segona meitat del segle xvii era considerada insuficient i necessària la seva renovació. L'església actual acabà de construir-se en l'any 1727, conservant el campanar del temple anterior, i en 1753 es construí la capella de la Comunió,[2] possiblement obra del mestre d'obres Vicent Nos.[3]

Altar major.

En 1773 el clergat i la Junta de fàbrica sol·licita al Consell Reial la participació dels perceptors del delme en la reparació del temple, els quals mantenen l'oposició a la part que els pertoca, qüestionant les diferents valoracions. L'església ja presentava desperfectes importants en les finestres, la cúpula, els murs, la façana i el campanar, tot i que l'acabament de la seva construcció estava pròxim. Es va nomenar a Antoni Alos pel disseny i construcció del remat del campanar, el qual no arribà a realitzar-se, i es va elegir a Cristòfol Bueso per a executar la reparació de les parts deteriorades, amb disseny de Pere Vinyals i Antoni Marc, substituït en 1786 pel disseny de Bartolomé Ribelles.[4]

La decoració interior, tant de l'església com de la capella de la Comunió, fou renovada a finals del segle xviii per Bartolomé Ribelles, i en 1854 per José Taboni. Tot l'interior és devastat en la Guerra Civil, i una vegada acabada aquesta, s'inicia la restauració, contractant per a refer els altars major i el de la capella de la Comunió a l'escultor Joan Baptista Folia i Prades,[5] i quan aquest mor en 1945, continua les obres l'onder Pascual Santos Albella.[6]

Arquitectura[modifica]

Nau central i cor.
Portada principal.
Portada de la capella de la Comunió.
Altar major de la capella de la Comunió.

Estructura[modifica]

Temple d'una àmplia nau de tres trams, amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, creuer, capçalera recta i cor alt als peus. Envolten el presbiteri dues sagristies i una sala capitular. A la sagristia es conserven els retaules de santa Bàrbara i de les Ànimes del segle xvi, obra de Vicent Macip i Joan de Joanes. Adossada longitudinalment al costat de l'Evangeli es troba la capella de la Comunió, amb comunicació al peus de l'església.[7]

L'interior està articulat amb orde corinti amb entaulament llis. La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes, el creuer amb cúpula sobre tambor curt amb finestres i petxines, el presbiteri i els braços del transsepte amb volta de canó amb cassetons, i les capelles laterals amb volta bufada. El cor forma un cos poligonal suportat per columnes adossades d'ordre compost.[8][7]

Façana principal[modifica]

La façana principal de l'església continua amb la façana de la capella de la Comunió, formant un únic frontis que recau en la plaça de l'església. La cornisa és mixtilínia predominant l'element rectilini en l'església i les corbes en la capella, rematada per pitxers i pinacles, i al damunt de la portada de l'església, una espadanya coronada per un frontó.

La portada principal de l'església, als peus de la nau, presenta dos cossos, el primer amb una obertura d'arc de llinda flanquejada per columnes d'orde compost amb el fust acanalat sobre alts pedestals, que suporten un entaulament; i al damunt, en el segon cos, seguint la línia de les columnes, dos llargs pitxers, i al centre, columnes salomòniques sobre mènsules carregades per un entaulament curvilini partit, emmarquen una fornícula apetxinada amb la imatge de la Mare de Déu. Per sobre hi ha una senzilla finestra rectangular.[9]

Torre campanar[modifica]

Torre de planta quadrada, adossada al costat de l'Evangeli, junt al transsepte, amb quatre cossos de carreus, els dos primers amb bona factura, i els superiors, amb un acabat més bast. Els tres primers són massissos, i el superior, el de les campanes, presenta obertures de mig punt en cada cara, rematat per una barana amb pinacles en els cantons i esferes en el centre de cada cara.[10]

Capella de la Comunió[modifica]

La capella de la Comunió és un espai centralitzat amb una cúpula sobre un tambor octagonal amb finestres en les seves cares, i capçalera poligonal. En l'exterior es veu un tambor alt, on les finestres estan emmarcades per pintures al fresc amb arquitectures fingides.[7]

L'interior està articulat amb pilastres d'ordre compost i entaulament clàssic. Les naus es cobreixen amb volta de canó amb llunetes i la capçalera amb volta de quadrant d'esfera. Aquesta darrera està decorada per pintures atribuïdes a Josep Vergara.[10]

La portada de la capella té obertura d'arc de llinda emmarcada per columnes dòriques, i per sobre de l'entaulament, una representació de l'Eucaristia sobre dosser, i als extrems i per damunt, pitxers.[10]

Referències[modifica]

  1. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Assumptio Beatæ Mariæ Virginis. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019].  Arxivat 4 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. Mundina Milallave 1873: p. 404.
  3. Gil Saura 2004: p. 328.
  4. Cadiñanos Bardeci 2003-2005: pp. 70-72.
  5. Bellés Sabater 2004.
  6. Campos Gonzáles 1987: f. 209v.
  7. 7,0 7,1 7,2 Gil Saura 2004: p. 329.
  8. Campos Gonzáles 1987: ff. 207v-208r.
  9. Campos Gonzáles 1987: f. 207v.
  10. 10,0 10,1 10,2 Campos Gonzáles 1987: f. 208r.

Bibliografia[modifica]

  • Bellés Sabater, Salvador. «Juan Bautista Folía Prades: Escultor universal discípulo de Rodin». A: seres humanos de Castellón (en castellà). Castelló: Ajuntament, 2004. ISBN 978-84-95915-38-2 [Consulta: 1r novembre 2014]. 
  • Cadiñanos Bardeci, Inocencio «Tres importantes parroquias castellonenses: Onda, Villahermosa del Río y Villarreal» (en castellà). Estudis Castellonencs, núm. 10, 2003-2005. ISSN: 1130-8788.
  • Campos González, C; Vila Ferrer, S. Catàleg del patrimoni arquitectònic del terme municipal. Onda (Plana Baixa) (en castellà). [Memòria tècnica]. Onda: Ajuntament, maig 1987. 
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació Provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8. 
  • Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de l'Assumpció d'Onda