Església de l'Assumpció de Traiguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial catòlica  | |||
| Construcció | XVII | |||
| Data de dissolució o abolició | 1622 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Mesura | 23 ( ) × 30 ( ) m | |||
| Altitud | 269 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Baix Maestrat | |||
| Traiguera | ||||
| Localització | Centre població | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.121-001 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Festivitat | Assumpció de Maria 15 d'agost | |||
L'església de l'Assumpció de Traiguera, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Història
Poc se sap de la primitiva església que degué construir-se durant el segle XIII, el més segur és que fou un temple senzill, dels anomenats de conquesta, d'estil gòtic amb pervivències romàniques. En 1374 el Consell demana la seva ampliació i en el segle XV torna a ampliar-se.
El 10 d'abril de 1400 es contracta a Bartomeu Duran, mestre d'obres de Sant Mateu per construir la torre campanar, que es finalitzà el 5 de maig de 1403. Martí de Viciana avança el començament al dia 21 de febrer de 1393. En el segle XV es fa més alt.
L'actual temple es va finalitzar l'any 1622, però sense el tram dels peus de la nau, que es va tancar amb una paret on es veu el començament dels arcs formers i una senzilla porta, que es reaprofità de l'antic temple.
A finals de 2002, per caigudes puntuals del cobriment de les voltes, esquerdes i humitats visibles a les parets i les voltes, la Generalitat Valenciana decidi realitzar unes obres de consolidació i restauració, que es van efectuar durant 2003.[1]
Arquitectura
Estructura
Església de planta rectangular amb una nau coberta de volta de creueria amb tercelets, rematada per claus decorades amb motius florals i la traiga, símbol que apareix a l'escut de la població, amb capelles laterals entre contraforts oberts formant un pas lateral a cada costat, i un absis vuitavat amb una volta estrellada. Ofereix un interessant exemple de simbiosi, amb una volta de creueria provinent de la tradició gòtica, sustentada per un sistema d'arcs formers de mig punt i pilastres, estreps i entaulaments classicistes.[2]
Façana
La porta principal està al costat de l'Epístola, als peus de la nau, entre dos contraforts. Dues columnes dòriques exemptes amb fust llis i èntasi, sobre pedestal, emmarquen una porta de mig punt. Al damunt, un frontó circular partit deixa espai a una fornícula amb venera, on està col·locada una imatge de la Mare de Déu, coronada per un altre frontó triangular partit.
Als peus de la nau s'obri una porta adovellada amb una fulla de traceria gòtica.
Campanar
El campanar és de planta octogonal amb dos cossos inicials, el superior, abans el de les campanes, té les obertures tapiades, i per damunt, altre cos, amb obertura de mig punt en cada cara. Corona la torre altre cos més menut i estret, també amb obertures.
-
Portada -
Campanar -
Porta gòtica
Museu parroquial
El Museu conté diverses peces de gran valor artístic, sobretot orfebreria religiosa. Les primeres peces foren incorporades per Ramon Pastor, rector, que formà part de la Cort de Benet XIII.
- Copó d'Avinyó, d'argent sobredaurat, fet a finals del segle XIV en tallers provençals, punxó d'Avinyó.
- Creu Processional del «Papa Luna», d'argent sobredaurat i cristall de roca, realitzada a finals del segle XIV en tallers francesos.
- Tapes d'evangeliari, d'argent repujat i cisellat, de finals del segle XIV, amb punxó de Perpinyà.
- Calze d'argent sobredaurat i esmaltat, fet a finals del segle XIV en tallers catalans, amb punxó de Barcelona.
- Arqueta renaixentista d'ivori del segle XV, dels tallers venecians d'Embriachi el Vell, decorada amb escenes mitològiques i de la vida quotidiana.
- Ostentori-Custòdia d'argent i argent sobredaurat, feta per l'orfebre Joan Olcina, amb punxó de Sant Mateu.
- Creu Processional Major, d'argent sobredaurat, burinada i repussada, feta en 1419 per Bernat Santalínea, de Morella.
- Creu Processional Menor, d'argent sobredaurat, datada en 1490 i atribuïda a Joan Santalínea, de Morella.
Referències
- ↑ Hofbauerová, Vera. Restauración de cubierta y bóvedas en la iglesia parroquial de Nuestra Señora de la Asunción de Traiguera (Castelló), dins www.veraarquitecta.com [Consulta: 20 maig 2009]
- ↑ Català, Miguel Àngel. Arquitectura i escultura del segle XVII, en Història de l'art al País Valencià. València: Eliseu Climent, 1988. Volum II, p. 125. ISBN 84-7502-212-X
Bibliografia
- Ferreres i Nos, Joan; Llatje i Baset, Daniel. Traiguera. Història documentada. Benicarló: Centre d’Estudis del Maestrat, 1986.
- Simó Castillo, Juan B. «El Maestrat» para andar y ver. Vinaròs: Radio Nueva, 1986, pp. 185-187.