Vés al contingut

Església del Col·legi Claver

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església del Col·legi Claver
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1961
Característiques
Estil arquitectònicRacionalisme tardà
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLleida Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFinca Vallfonda, ctra. d'Osca km 107
Map
 41° 41′ 02″ N, 0° 29′ 56″ E / 41.68391°N,0.49885°E / 41.68391; 0.49885
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46438 Modifica el valor a Wikidata

L'Església del Col·legi Claver és una obra racionalista tardana de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

El moment en què va projectar-se l'església, el col·legi de novicis ja estava construït, així que el seu emplaçament ja estava determinat. Alguns dels problemes als quals s'enfrontava la construcció eren diversos. Per un costat, calia preparar-se pel dur hivern de la regió i el vent de ponent. Per l'altre, calia idear una entrada on poguessin entrar tres grups de persones diferents a més dels visitants seglars que vinguessin de fora.[1]

L'element definitori de la planta és un mur cec i corbat que tanca l'altar i que es contraposa amb un mur de forma endinsada a on hi ha les finestres. La llum que entra pel presbiteri ha sofert un tractament perquè tingui una gradació de blau a daurat i de menys a més en direcció a la capçalera. La construcció de la planta permet unes condicions acústiques òptimes.[1]

Pel que fa als volums exteriors, estan tractats amb gran sobrietat en correspondència amb les estructures prèvies del noviciat. L'estructura és de maó vist amb relleus i escultures molt significatives. Els elements més resistents són de formigó armat i acer laminat.[1]

Història

[modifica]

L'església del Noviciat de la Companyia de Jesús, igual que l'església del Convent de la Sagrada Família d'Urgell, és un perfecte exemple d'arquitectura religiosa vinculada a instal·lacions conventuals en un moment en què l'arquitectura religiosa va patir un important sotrac a causa del Concili Vaticà II, que va suposar una revolució en aquest àmbit arquitectònic. A partir dels anys cinquanta, va haver-hi un renaixement amb modificacions en la disposició de la planta així com en la seva organització traduint el missatge de simplicitat, pobresa i proximitat a partir dels materials emprats.[1]

La perspectiva pneumatològica en què s'accentua l'acció de l'Esperit Sant potenciant la imatge teològica del poble de Déu en peregrinació, va tenir una significativa materialització a l'espai sacre. El resultat va ser una església amb un únic altar, la separació de l'altar i el sagrari, un púlpit fixe proper a l'altar, una seu fixe per al celebrant. Amb aquestes modificacions va promoure's una major participació litúrgica amb els fidels.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Església del Col·legi Claver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 2 agost 2021].