Església del Col·legi Claver
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | 1961 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Racionalisme tardà | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida | |||
| Localització | Finca Vallfonda, ctra. d'Osca km 107 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46438 | |||
L'Església del Col·legi Claver és una obra racionalista tardana de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
El moment en què va projectar-se l'església, el col·legi de novicis ja estava construït, així que el seu emplaçament ja estava determinat. Alguns dels problemes als quals s'enfrontava la construcció eren diversos. Per un costat, calia preparar-se pel dur hivern de la regió i el vent de ponent. Per l'altre, calia idear una entrada on poguessin entrar tres grups de persones diferents a més dels visitants seglars que vinguessin de fora.[1]
L'element definitori de la planta és un mur cec i corbat que tanca l'altar i que es contraposa amb un mur de forma endinsada a on hi ha les finestres. La llum que entra pel presbiteri ha sofert un tractament perquè tingui una gradació de blau a daurat i de menys a més en direcció a la capçalera. La construcció de la planta permet unes condicions acústiques òptimes.[1]
Pel que fa als volums exteriors, estan tractats amb gran sobrietat en correspondència amb les estructures prèvies del noviciat. L'estructura és de maó vist amb relleus i escultures molt significatives. Els elements més resistents són de formigó armat i acer laminat.[1]
Història[modifica]
L'església del Noviciat de la Companyia de Jesús, igual que l'església del Convent de la Sagrada Família d'Urgell, és un perfecte exemple d'arquitectura religiosa vinculada a instal·lacions conventuals en un moment en què l'arquitectura religiosa va patir un important sotrac a causa del Concili Vaticà II, que va suposar una revolució en aquest àmbit arquitectònic. A partir dels anys cinquanta, va haver-hi un renaixement amb modificacions en la disposició de la planta així com en la seva organització traduint el missatge de simplicitat, pobresa i proximitat a partir dels materials emprats.[1]
La perspectiva pneumatològica en què s'accentua l'acció de l'Esperit Sant potenciant la imatge teològica del poble de Déu en peregrinació, va tenir una significativa materialització a l'espai sacre. El resultat va ser una església amb un únic altar, la separació de l'altar i el sagrari, un púlpit fixe proper a l'altar, una seu fixe per al celebrant. Amb aquestes modificacions va promoure's una major participació litúrgica amb els fidels.[1]