Usuari:Jmferreres/proves: diferència entre les revisions
m Paucabot ha mogut Videoart musical a Usuari:Jmferreres/proves sense deixar una redirecció |
→Videodansa: - EE |
||
| Línia 45: | Línia 45: | ||
Una obra demostrativa és la de l'artista Mari-Jo Fontaine que resulta paradigmàtica per la manera que té de tractar el temps de les imatges, en el vídeo "Dance the world!" Realitzada amb una cuidada fotografia, moviments de càmera, música, color i il·luminació, aconsegueix una poesia de moviments que hipnotitza. |
Una obra demostrativa és la de l'artista Mari-Jo Fontaine que resulta paradigmàtica per la manera que té de tractar el temps de les imatges, en el vídeo "Dance the world!" Realitzada amb una cuidada fotografia, moviments de càmera, música, color i il·luminació, aconsegueix una poesia de moviments que hipnotitza. |
||
http://www.marie-jo-lafontaine.com/?page=28-27-564/dance-the-world-!-- |
|||
Altres obres de la mateixa autora "A las 5 de la tarde" "Les Larmes d'Acier" |
Altres obres de la mateixa autora "A las 5 de la tarde" "Les Larmes d'Acier" |
||
Revisió del 12:49, 24 març 2016
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
En el vídeo des de l'inici, allà en els 1960 a 1970, la música no tenia un paper preponderant en els experiments d’aquest nou fenomen tecnològic, Però progressivament va guanyant terreny, per esdevenir el company inseparable, par crear ambients, situacions especials o com a protagonista inseparable de la imatge i així formar un conjunt harmònic."Ha desenvolupat un llenguatge que no és ni el del cinema, de la pintura o l'escultura, ni tampoc de la televisió"[1]
Història
Des de els seus començaments els treballs en vídeo poden diferenciar-se en dues tendències, una artística (videoart) i la de la contrainformació (temes comunitaris, activistes, polítics, de denúncia). En aquest cas ens centrarem en el sector artístic.
La televisió, el vídeo, el cinema, són dispositius tecnològics que comencen a ser qüestionats i utilitzats com a nous mitjans d'experimentació, en una època en la qual cada procés d'exploració era realitzat amb elements analògics, i tecnologies que recentment començaven a desenvolupar-se.[2]
Els artistes interessats pel vídeo procuraven manipular les imatges electrònicament, però la revolució arriba de la mà de Nam June Pak, Steina i Basulka que van crear llenguatges específics per les seves obres tecnològiques, que va propiciar que gradualment molts artistes trobessin les avantatges del vídeo comparat al cinema, al poder editar i modificar les imatges obtingudes i els sons, transformant les directrius del llenguatge tradicional.
A partir d'aquest moment el vídeo anirà evolucionat de la mà de l'evolució tecnològica.
En els seus comencaments molts d’ells provenien del camp de la música, un d’ells el coreà Nam June Pak, potser el considerat pioner del videoart , al ser el primer que va gravar una cinta de vídeo com objecte artístic. En la seva evolució primerenca aconsegueix crear a través de diferents tipus d'imatges reals i manipulades i amb un ritme musical trepidant, una creació d'art, característica dels seus treballs.
Una de les seves obres mes importants, es el vídeo Global Groove (1973), és una espècie de videopaissatge imaginari que anticipa el que passarà quan tots els països del món es connectin els uns amb els altres mitjançant la televisió per cable.[3]
En la seva realització, s'endevina com un dels precursors del Videoclip.
Paik aconsegueix, en les seves obres, crear a través d'una barreja de sons i imatges heterogènies, d'imatge real i manipulada, un ritme musical i visual vertiginós, on la curiositat y la seva concepció lúdica de l'art apareixen com a trets característics fonamentals.[4]
Iñigo Sarriugarte Gómez diu de Nam June Pak "aquest aprenent de bruixot tecnològic ha buscat fomentar una percepció transcendental de la realitat mitjançant la seva obra creativa." [5]. Mentre en els anys 60-70 la gravació de vídeo era el reflex de què veia l’artista, en els 90 les diverses manipulacions del objecta vídeo el transformaran, conservant cada vegada menys el vincle amb l’objecta original. [6]
Música i Vídeo
Cap a mitjans de la dècada dels vuitanta, moltes empreses de gràfics per ordinador havien començat a realitzar importants avanços, al introduir la producció d'imatges per ordinador en la publicitat televisiva, els vídeos musicals i l'animació.[7]
En l'ambient cinematogràfic entre els anys 1920 i 1925 ja es comparava la imatge cinematogràfica amb la música; J.Mitri cita en el seu llibre Estètica i psicologia del cinema a G.Dulac "Només la música pot evocar la impressió que també proposa el cinema, i nosaltres podem comprendre a la llum de les sensacions que ens ofereix , aquelles que el cine del futur ens oferirà,(…) la pel·lícula integral que tots somiem compondre es una simfonia visual feta d'imatges rítmiques, i que únicament la sensació d'un artista coordina I llença sobre la pantalla".[8]Amb el vídeo aquest concepte evoluciona i revoluciona el concepte temps.
La música té les seves pròpies cadències i va evolucionant a mesura que va transcorrent, pel que la imatge té d’anar acompanyant el seu progrés, manipulant el temps del moviment visual (retardant o accelerant segons convé) per aconseguir un pretès acoblament audiovisual.
Diu Rekalde "La condició temporal del material electrònic és la seva major especificitat i marca el punt d'unió entre el ritme visual i el sonor. Com en la música, podem parlar de temps simultanis, de capes diferents que simultaniejant al present constitueixen una polifonia, No és tracta d'explorar només la seqüencialitat d'un llenguatge narratiu, sinó de concebre la seqüència temporal com ara un territori de creació".[9]
Nam June Paik escriu "Crec que comprenc el temps millor que els artistes de vídeo que provenen de la pintura i l'escultura. La música és la manipulació del temps, totes les formes de música tenen diferents estructures i construccions. Així com els pintors comprenen l'espai abstracte jo comprenc el temps abstracte".[10]
Un altre dels referents vídeo artistes, Bill Viola diu el vídeo està més a prop de la música que l'escriptura, la pintura o la fotografia. Compondre imatges en vídeo és el mateix que compondre música, als dos casos s'ordenen esdeveniments en un temps determinat (....) quan faig un vídeo, el punt de partida és la imatge, però el que estic fent realment és el moviment de la imatge en el temps.[11]
Ana Quiroga puntualitza sobre Viola "utilitza la tecnologia per fer un planteig de la qüestió del temps. Uneix la presa , a partir d’un fos encadenat, i a partir de l'ús de congelats, ralentís I accelerats, divideix la imatge i li dóna a la vegada una densitat inquietant )[12]
Videodansa
Està integrada dins el concepte de Videoart Musical
Rodrigo Alonso, especialista en art contemporani la defineix com "la coreografia de la mirada". [13] diu "el coreògraf no controla el moviment de la càmera. És en aquesta negociació entre l'ull del coreògraf i el del realitzador audiovisual que sorgeix la relació simbiòtica entre cos i la imatge. És en aquest espai on neix la vídeo dansa.
Així es crea conjuntament sobre un suport musical una coreografia dissenyada en què els moviments estudiats de la càmera, dóna com a resultat una obra de Vídeo Creació, que permet que acoblant preses realitzades en temps diferents, repetint o eliminant plans i amb efectes d'edició accelerar o relantitzar el temps aconseguint l’objecte perseguit.
Una obra demostrativa és la de l'artista Mari-Jo Fontaine que resulta paradigmàtica per la manera que té de tractar el temps de les imatges, en el vídeo "Dance the world!" Realitzada amb una cuidada fotografia, moviments de càmera, música, color i il·luminació, aconsegueix una poesia de moviments que hipnotitza.
Altres obres de la mateixa autora "A las 5 de la tarde" "Les Larmes d'Acier"
"La càmera no es limita a ser art de la mirada, a triar un punt de vista, a ocupar una posició en l'espai. La càmera penetra en l'atmosfera dels cossos, els acompanya, els espera i vibra amb ells, participa d’aquesta misteriosa emoció que els fa moure’s.[14] traslladant a l'espectador al centre actiu – al palpitant cor – de la veritable obra.[15]
Videoclip
Neix de l'acoblament de la imatge amb la música, una de les peculiaritats és la durada, el temps i el ritme, produint una unió perfecta. Els seus canvis de ritme, accelerant o alentint, els canvis de pla, alimenten els estímuls audiovisuals, que impacten a l'espectador. No acostuma sempre a tenir un relat coherent, sinó que s’alimenta de produir sensacions per aconseguir un producte estètic.
Les característiques intrínseques del videoart continuen vigents en el videoclip, Però hi ha diferències substancials, el videoclip es desenvolupa sobre una cançó, la seva idea és mes comercial i més lligada al seu argument; per contra el videoart no necessàriament te de contenir so, la seva finalitat és la difusió d’una idea i no va tan lligada a la imatge.
Tal com afirma el seu fundador Bop Pitman "El videoart anticipa l'estètica de videoclip".
El videoclip es va desenvolupar principalment quan es crea a la Cadena de Televisió MTV especialitzada en la difusió de vídeos musicals. Era un moment decisiu per a la indústria del disc, que patía una greu crisi, i aquest fa ser el revulsiu per al seu rellançament, podent convenir que el videoclip en el seu origen és producte del màrqueting.
S'apliquen conceptes de la cinematografia com deia Einsestein "intento trobar els mitjans indispensables per relacionar el tret visual (imatge) amb el fragment musical [16].
Un dels videoclips mes famosos és el que Michael Jackson, amb visió de futur, contracte Jhon Landis perquè dirigís algun Els seus clips, un ells "Thriller". Que compta una història de terror, que amb increïble maquillatge, coreografia, fotografia, ritme, va donar com a resultat un dels videoclips que han marcat una generació.
L'artista polifacètic Iury Lech, que dota a la seva música d’una dimensió visual inclús literària diu "d’un costat hi ha el videoclip, i per l’altre el videoart, on la música pot jugar un paper incidental o no. Jo he seguit un camí en que m’ha passat un cosa semblant el que amb la música. Puc ser rebutjat per uns i pels altres. Els videoartistes diran que els meus treballs son videoclips, i els creadors d'aquests no els acceptaran per no ser en la seva d'opinió videoclips ortodoxos. El que sempre m'ha interessat és experimentar amb els mitjans, els tractaments.El que jo pretenc és utilitzar la tecnologia d'avantguarda per l’art d'avantguarda.[17]
"El videoclip és art, és una forma artística que és plàstica, perquè reprodueix formes, és bella o liberal perquè és una manifestació de l'enginy i és industrial perquè requereix càmeres de cinema o de vídeo i dames aparells.[18]
Hi ha una discussió sobre com catalogar un producte videoart / videoclip.
En molts casos és difícil la seva definició.
Tot és subjectiu, l'espectador ho decideix.
Artistes i Obres
Nam June Pak, Global Groove (1973) https://www.youtube.com/watch?v=7UXwhIQsYXY
Mari-Jo Fontaine videos: http://www.marie-jo-lafontaine.com/?page=28-27-455/les-larmes-dacier-1986, http://www.marie-jo-lafontaine.com/?page=28-27-568/a-las-cinco-de-la-tarde
Videoclip AL is Full of lLove/ Björj, de uno de los artistas consumados, Chris Cunningham https://www.youtube.com/watch?v=AjI2J2SQ528&index=3&list=PL0QFDUXn1p9SFyVG_f2lg0GLaJV2GSALo
De l'Agrupació de dansa japonesa Enra https://www.youtube.com/watch?v=R6WoxOHThII
Referències
- ↑ Jarque, Feita «entrevista a Bill Viola». El País, 22-12-1986.
- ↑ Pérez Wilson, Simón «La Fuga - Desde las máquinas». El vocabulario del video en Woody y Steina Vasulka.
- ↑ Nam June Paik a Paik du cheval a Christoideoart .
- ↑ Quiroga, ana «creación y producción en diseño y comunicación nº24 (ISSN: 1668-5229)». Videoarte: entre inovaciones, buaquedas y cratividad, 2009.
- ↑ Sarriugarte Gomez, Iñigo EN-CLAVES del pensamiento, año IV. num.7,, 7, junio, 2010, pp 63-78.
- ↑ Assche, Cristine. 100 videoartistas. El video un espacio-tiempo contemporàneo, pag 37.
- ↑ Cultura visual digital : espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación Darley, Andrew Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2002, pag39
- ↑ Rekalde, Josu «1,3 Las vanguardias artísticas del siglo XX y el cine». De la ilusión del cinematógrafo a la inmersión cibernética.
- ↑ Rekalde, Josu «2.1.2 La televisión como materia plástica». De la il·lusió del cinematògraf a la immersió cibernètica.
- ↑ Paik, Nam June Videa 'n' Videology 1959-1973. Syracuse (Nova York): Everson Museum of Art, 1974.
- ↑ Zaya, Octavio «entrevista a Bil Viola». El Paseante (núm.12), Madrid, 1989.
- ↑ Quiroga, Ana Creació i Producció en Disseny i Comunicació nª 24 (ISSN 1668-5229).
- ↑ Toro, Alejandra «La videodanza,o la coreografía de la mirada». Contrapeso.
- ↑ El arte del video, 1991.
- ↑ Ross, David A. 100 videoartistes, En el principio, p. Pág. 26.
- ↑ Einssestein. , 1982, pag. 222.
- ↑ Munnshe, Jorge Iure lech, explorador de mundos multimedia.
- ↑ Sarriugarte Gómez, Iñigo Luces en el laberinto audovisual.
Bibliografia
- Vídeo de creació, Laura Baigorri Ballarin, Ruth Pagès Parra, Gemma San Cornelio
- 100 videoartistes, En el principio, pag.26, David A. Ross
- 100 videoartistas. El video un espacio-tiempo contemporáneo, pag. 37, Cristine Van Assch
- Cultura visual digital : espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación, Darley, Andrew, Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2002.