Adelàsia de Torres: diferència entre les revisions
m Gràcies Pere tens raó, "Corona d'Aragó" és més exacte Etiqueta: Revertida |
Es desfà la revisió 31589413 de Count Redrain (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Fou filla de [[Marià II de Torres]] i va succeir al seu germà [[Barisó III de Torres]] el [[1236]]. Fou també [[Jutge de Gallura|jutgessa de Gallura]] a la mort del seu primer marit el jutge [[Ubald I Visconti de Gallura]] amb el que es va casar el [[1219]]. A la mort d'Ubald Visconti de Gallura ([[1238]]) els Dòria van convèncer a l'[[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Frederic II]] de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelàsia i crear un [[Regne de Sardenya]]. L'octubre del [[1238]] es va casar amb [[Enzo rei de Sardenya|Enzzo]] i [[Hohensatufen]] (o Enzo de Suàbia), que es va titular rei de Sardenya ([[1215]]-[[Bolonya]] [[11 de març]] de [[1272]]) que la va abandonar el juliol de [[1239]] per anar a lluitar amb el pare i se'n va divorciar el [[1246]] per després caure presoner dels güelfs, quedant empresonat fins a la seva mort. |
Fou filla de [[Marià II de Torres]] i va succeir al seu germà [[Barisó III de Torres]] el [[1236]]. Fou també [[Jutge de Gallura|jutgessa de Gallura]] a la mort del seu primer marit el jutge [[Ubald I Visconti de Gallura]] amb el que es va casar el [[1219]]. A la mort d'Ubald Visconti de Gallura ([[1238]]) els Dòria van convèncer a l'[[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Frederic II]] de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelàsia i crear un [[Regne de Sardenya]]. L'octubre del [[1238]] es va casar amb [[Enzo rei de Sardenya|Enzzo]] i [[Hohensatufen]] (o Enzo de Suàbia), que es va titular rei de Sardenya ([[1215]]-[[Bolonya]] [[11 de març]] de [[1272]]) que la va abandonar el juliol de [[1239]] per anar a lluitar amb el pare i se'n va divorciar el [[1246]] per després caure presoner dels güelfs, quedant empresonat fins a la seva mort. |
||
Des de 1246 Adelàsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell de [[Goceano]]. Va morir el [[1259]] i el seu territori es va repartir entre les famílies [[Dòria (família)|Dòria]], [[Malaspina]] i [[Spinola]] de la [[República de Gènova]], cada una com a curadors de Gènova; [[Sassari]] que va rebutjar a un governador pisà amb suport dels Dòria, es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliança a Gènova, que enviava al podestà anyal. Aquesta situació va derivar en un control dels Dòria a una part (el nord) mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambdós al·legant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el [[1272]]) i es va acabar la ficció. Sassari [[Setge de Castel di Castro|fou ocupada]] |
Des de 1246 Adelàsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell de [[Goceano]]. Va morir el [[1259]] i el seu territori es va repartir entre les famílies [[Dòria (família)|Dòria]], [[Malaspina]] i [[Spinola]] de la [[República de Gènova]], cada una com a curadors de Gènova; [[Sassari]] que va rebutjar a un governador pisà amb suport dels Dòria, es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliança a Gènova, que enviava al podestà anyal. Aquesta situació va derivar en un control dels Dòria a una part (el nord) mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambdós al·legant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el [[1272]]) i es va acabar la ficció. Sassari [[Setge de Castel di Castro|fou ocupada]] pels catalans el [[1324]]. |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió del 17:26, 7 maig 2023
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1207 (Gregorià) Ardara (Itàlia) |
| Mort | 1259 (Gregorià) (51/52 anys) Burgos (Itàlia) |
| Sepultura | Santa Maria del Regno (en)  |
| Jutgessa | |
| 1236 (Gregorià) – 1259 (Gregorià) ← Barisó III de Torres Juntament amb: Ubald I Visconti de Gallura, Enzo rei de Sardenya | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort (1238 (Gregorià)–1246 (Gregorià)) Jutgessa |
| Família | Lacon-Gunale (en) |
| Cònjuge | Enzo rei de Sardenya (1238 (Gregorià)–1246 (Gregorià)), nul·litat matrimonial Ubald I Visconti de Gallura (1219 (Gregorià)–1238 (Gregorià)), mort del cònjuge |
| Pares | Marià II de Torres i Agnès de Càller |
| Germans | Barisó III de Torres |
 | |
Adelàsia de Torres (1207-1259) fou una noble corsa del segle xiii, jutgessa de Torres
Fou filla de Marià II de Torres i va succeir al seu germà Barisó III de Torres el 1236. Fou també jutgessa de Gallura a la mort del seu primer marit el jutge Ubald I Visconti de Gallura amb el que es va casar el 1219. A la mort d'Ubald Visconti de Gallura (1238) els Dòria van convèncer a l'emperador Frederic II de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelàsia i crear un Regne de Sardenya. L'octubre del 1238 es va casar amb Enzzo i Hohensatufen (o Enzo de Suàbia), que es va titular rei de Sardenya (1215-Bolonya 11 de març de 1272) que la va abandonar el juliol de 1239 per anar a lluitar amb el pare i se'n va divorciar el 1246 per després caure presoner dels güelfs, quedant empresonat fins a la seva mort.
Des de 1246 Adelàsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell de Goceano. Va morir el 1259 i el seu territori es va repartir entre les famílies Dòria, Malaspina i Spinola de la República de Gènova, cada una com a curadors de Gènova; Sassari que va rebutjar a un governador pisà amb suport dels Dòria, es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliança a Gènova, que enviava al podestà anyal. Aquesta situació va derivar en un control dels Dòria a una part (el nord) mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambdós al·legant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el 1272) i es va acabar la ficció. Sassari fou ocupada pels catalans el 1324.
