Molleró: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs diversos
Etiqueta: editor de codi 2017
retocs diversos
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 7: Línia 7:
popular. Són bolets comestibles i se’n poden consumir els barrets joves.
popular. Són bolets comestibles i se’n poden consumir els barrets joves.


== Espècies de mollerons ==
== Espècies {{CC}} ==
Es diferencien tres grans grups de mollerons que podem separar per les característiques de la seva carn
Es diferencien tres grans grups de mollerons que podem separar per les característiques de la seva carn:


=== Mollerons alzinencs i esteperols ===
=== Mollerons alzinencs i esteperols ===
Són mollerons de carn groga, cremosa o blanc groguenca, mai blanca. Un cop tallada esdevé rosàcia, rogenca o grisenca i pot ennegrir en la seva totalitat.
Són mollerons de carn groga, cremosa o blanc groguenca, mai blanca. Un cop tallada esdevé rosàcia, rogenca o grisenca i pot ennegrir en la seva totalitat.
* ''[[Leccinellum lepidum]]'', alzinenc
* ''[[Leccinellum lepidum]]'', alzinenc
* ''[[Leccinellum corsicum]]'', [[Esteperol|esteperol]]
* ''[[Leccinellum corsicum]]'', [[esteperol]]
* ''[[Leccinellum crocipodium]]'', molleró de roure
* ''[[Leccinellum crocipodium]]'', molleró de roure


=== Mollerons alberencs o abrons ===
=== Mollerons alberencs o abrons ===
Són mollerons que sovintegen en alberedes, vora àlbers (''Populus alba''), pollancres (''P. nigra'') o trèmols (''P. tremula''). Poden créixer vora altres planifolis (avellaner, faig, roures, til·ler, bedoll i salzes) i també coníferes (pins, pícees).
Són mollerons que sovintegen en alberedes, vora [[àlber]]s (''Populus alba''), [[Pollancre ver|pollancre]]s (''P. nigra'') o [[trèmol]]s (''P. tremula''). Poden créixer vora altres [[planifoli]]s ([[avellaner]], [[faig]], [[roure]]s, [[til·ler]], [[bedoll]] i [[salze]]s) i també coníferes ([[Pi (arbre)|pins]], [[Picea|pícees]]).


Els reconeixerem per la carn sempre blanca que, en tallar-la, canvia en poc temps (en segons o minuts depenent de les espècies) a rosa o lila i, sovint, a gris, negrós o negre.
Els reconeixerem per la carn sempre blanca que, en tallar-la, canvia en poc temps (en segons o minuts depenent de les espècies) a rosa o lila i, sovint, a gris, negrós o negre.
Línia 30: Línia 30:


=== Mollerons becencs ===
=== Mollerons becencs ===
Els mollerons becencs o becencs són bolets de carn blanca que un cop tallada pot esdevenir rosa o vermellosa, però que mai enfosqueix. Els trobem creixent vora beços o bedolls (''Betula pendula'' o ''Betula pubescens''), amb els quals estableixen simbiosi micorrízica.
Els mollerons becencs o becencs són bolets de carn blanca que un cop tallada pot esdevenir rosa o vermellosa, però que mai enfosqueix. Els trobem creixent vora beços o [[bedoll]]s (''Betula pendula'' o ''Betula pubescens''), amb els quals estableixen [[simbiosi micorrízica]].


* ''[[Leccinum scabrum]]'', becenc
* ''[[Leccinum scabrum]]'', becenc
Línia 36: Línia 36:
* ''[[Leccinum melaneum]]'', becenc fosc
* ''[[Leccinum melaneum]]'', becenc fosc
* ''[[Leccinum cyaneobasileucum]]'', becenc gris de mollera
* ''[[Leccinum cyaneobasileucum]]'', becenc gris de mollera
* ''[[Leccinum variicolor]]''. becenc tacat
* ''[[Leccinum variicolor]]'', becenc tacat


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 09:24, 6 ago 2023

Infotaula de nom comúMolleró
Nom comú sense valor taxonòmic

Els mollerons[1][2] són bolets de barret amb esponja, de cama llarga i prima, sempre coberta amb aspres que li donen un aspecte rugós o puntejat.

Detall de la superfície aspre de la cama d'un molleró

El barret disposa d’una pell o cutícula no separable com en els mollerics, sovint excedent al marge. L’esponja és lliure (no adherida a la cama) i de porus fins. La carn és blanca o groguenca, però pot ser de color blau verdós al peu. En tallar-la, pot canviar de color, a rosa, vermellós, gris violaci, fosc o negre.
De manera característica la carn del barret amb l'edat esdevé blana, molla, d’on prové el nom popular. Són bolets comestibles i se’n poden consumir els barrets joves.

Espècies [cal citació]

Es diferencien tres grans grups de mollerons que podem separar per les característiques de la seva carn:

Mollerons alzinencs i esteperols

Són mollerons de carn groga, cremosa o blanc groguenca, mai blanca. Un cop tallada esdevé rosàcia, rogenca o grisenca i pot ennegrir en la seva totalitat.

Mollerons alberencs o abrons

Són mollerons que sovintegen en alberedes, vora àlbers (Populus alba), pollancres (P. nigra) o trèmols (P. tremula). Poden créixer vora altres planifolis (avellaner, faig, roures, til·ler, bedoll i salzes) i també coníferes (pins, pícees).

Els reconeixerem per la carn sempre blanca que, en tallar-la, canvia en poc temps (en segons o minuts depenent de les espècies) a rosa o lila i, sovint, a gris, negrós o negre.

Mollerons becencs

Els mollerons becencs o becencs són bolets de carn blanca que un cop tallada pot esdevenir rosa o vermellosa, però que mai enfosqueix. Els trobem creixent vora beços o bedolls (Betula pendula o Betula pubescens), amb els quals estableixen simbiosi micorrízica.

Referències

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.