Seno Ponsonby: diferència entre les revisions
ref a {{sfn}} per casos sense autor |
|||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
Se situa a la costa nord-est de l'illa Hoste. És un braç de mar de 26 [[Milla marina|nmi]] de llarg que penetra a l'illa separant la península Dumes, al nord, de la península Pasteur en la seva ribera sud. |
Se situa a la costa nord-est de l'illa Hoste. És un braç de mar de 26 [[Milla marina|nmi]] de llarg que penetra a l'illa separant la península Dumes, al nord, de la península Pasteur en la seva ribera sud. |
||
La seva entrada és àmplia i s'obre entre la península Dumes i l'illa Milne Edwards. Té 6 milles nàutiques de boca. A l'interior del si hi ha diverses illes de grandària regular la més gran és l'illa Mascart de 2 nmi de N-S i 1,5 nmi de E-O.{{Sfn|Instituto Hidrográfico de la Armada|1958|pp=281-282}} |
La seva entrada és àmplia i s'obre entre la península Dumes i l'illa Milne Edwards. Té 6 milles nàutiques de boca. A l'interior del si hi ha diverses illes de grandària regular la més gran és l'illa Mascart de 2 nmi de N-S i 1,5 nmi de E-O.{{Sfn|Instituto Hidrográfico de la Armada|1958|pp=281-282|ref=derrotero1958}} |
||
== Característiques geogràfiques == |
== Característiques geogràfiques == |
||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
Bahía Helada, al fons del seu sac, té 4,7 nmi en direcció NNE-SSW. El seu extrem nord jau molt prop del [[Canal de Beagle|canal Beagle]]. És separada tqn sols per una franja de 1500 metres de la caleta Awaiakirrh en la ribera sud del canal Beagle a 4,7 nmi a l'ESE de la punta Divide. |
Bahía Helada, al fons del seu sac, té 4,7 nmi en direcció NNE-SSW. El seu extrem nord jau molt prop del [[Canal de Beagle|canal Beagle]]. És separada tqn sols per una franja de 1500 metres de la caleta Awaiakirrh en la ribera sud del canal Beagle a 4,7 nmi a l'ESE de la punta Divide. |
||
El seu potencial turístic és enorme.{{Sfn|Instituto Hidrográfico de la Armada|1958|pp=281-282}} |
El seu potencial turístic és enorme.{{Sfn|Instituto Hidrográfico de la Armada|1958|pp=281-282|ref=derrotero1958}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
* {{ref-web|títol=Parque Nacional Alberto de Agostini |cognom=Conaf |nom=Chile |url=http://www.conaf.cl/?s=a®ion=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini |consulta=4 de juny de 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170925180621/http://www.conaf.cl/?s=a®ion=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini |arxiudata=25 de setembre de 2017 |data=2016|llengua=castellà}} |
* {{ref-web|títol=Parque Nacional Alberto de Agostini |cognom=Conaf |nom=Chile |url=http://www.conaf.cl/?s=a®ion=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini |consulta=4 de juny de 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170925180621/http://www.conaf.cl/?s=a®ion=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini |arxiudata=25 de setembre de 2017 |data=2016|llengua=castellà}} |
||
* {{ref-llibre|títol=Yaganes del cabo de Hornos. Encuentro con los europeos antes y después de Darwin. |cognom=Chapman |nom=Anne |enllaçautor=Anne Chapman |editorial=Pehuén editores S.A. |lloc=Santiago de Chile |data=2012|llengua=castellà}} |
* {{ref-llibre|títol=Yaganes del cabo de Hornos. Encuentro con los europeos antes y después de Darwin. |cognom=Chapman |nom=Anne |enllaçautor=Anne Chapman |editorial=Pehuén editores S.A. |lloc=Santiago de Chile |data=2012|llengua=castellà}} |
||
* {{ref-llibre||títol=Derrotero de la Costa de Chile Volumen V |any=1958 | |
* {{ref-llibre||títol=Derrotero de la Costa de Chile Volumen V |any=1958 |editorial=Instituto Hidrográfico de la Armada |edició=4a ed. |llengua=castellà|ref=derrotero1958}} |
||
* {{ref-web|url=https://www.gob.cl/regiones/region-de-magallanes/ |editor=Gobierno de Chile |títol=Región de Magallanes |consulta=21 d'abril de 2018 |any=2018|llengua=castellà}} |
* {{ref-web|url=https://www.gob.cl/regiones/region-de-magallanes/ |editor=Gobierno de Chile |títol=Región de Magallanes |consulta=21 d'abril de 2018 |any=2018|llengua=castellà}} |
||
Revisió del 18:20, 9 feb 2024
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Tipus | Badia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena | |||
| ||||
Seno Ponsonby és un si o braç de mar que entra en el costat nord-est de l'illa Hoste entre les penínsules Dumes i Pasteur a la regió austral de Xile.
Administrativament, pertany a la comuna de Cap de Forns a la província Antàrtica Xilena, a la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Xilena i la seva meitat oest forma part del parc nacional Alberto de Agostini.[1]
Història
Les seves costes van ser habitades pels yámanas ja fa més de 6000 anys fins a mitjan segle xx. Al començament del segle xxi aquest poble havia estat gairebé extingit per l'acció dels europeus.[2]
A la fi del segle xviii , a partir de l'any 1788 van començar a arribar a la zona els baleners, els llobers i caçadors de foques anglesos i americans del Nord i finalment els chilotes (de Chiloé).[3]
Les següents expedicions van efectuar treballs hidrogràfics en el sector de Seno Ponsonby:
- 1624 - Jacob l'Hermite, almirall i Hugo Shapenham, vicealmirall, hi van estar un mes amb onze naus holandeses.
- 1769 - Tinent James Cook amb el HMB Endeavour partint de Badia Buen Suceso. Trànsit de Venus. Expedició anglesa.
- 1789 - Alejandro Malaspina amb la Descoberta i l'Atrevida. Expedició espanyola.
- 1830 - Robert Fitz Roy amb el HMS Beagle. Expedició anglesa.
- 1882 - Louis-Ferdinand Martial amb La Romanche. Expedició francesa.[4]
En una de les illes petites, illa Sapinij (Shapine), hi ha figures rupestres considerades el primer registre d'art rupestre en Terra del Foc.[5]
Posició geogràfica
Se situa a la costa nord-est de l'illa Hoste. És un braç de mar de 26 nmi de llarg que penetra a l'illa separant la península Dumes, al nord, de la península Pasteur en la seva ribera sud.
La seva entrada és àmplia i s'obre entre la península Dumes i l'illa Milne Edwards. Té 6 milles nàutiques de boca. A l'interior del si hi ha diverses illes de grandària regular la més gran és l'illa Mascart de 2 nmi de N-S i 1,5 nmi de E-O.[6]
Característiques geogràfiques
El seu clima és marítim amb temperatures suaus durant tot l'any. El vent predominant és de l'oest. El mal temps és permanent. És d'aigües profundes i navegable per tota mena de vaixell.
Les seves costes són envoltades de muntanyes nevades les faldes de les quals són cobertes de boscos de coigues i roure local. En les seves riberes es presenta la tundra magallànica i els matollars magallànics.
Es veuen albatros, gavines australs, ànecs vapor, llops marins. En el sector pesquer destaca l'existència de la centolla (cabra de mar de Patagònia Lithodes santolla) i el centollón (Paralomis granulosa).
Bahía Helada, al fons del seu sac, té 4,7 nmi en direcció NNE-SSW. El seu extrem nord jau molt prop del canal Beagle. És separada tqn sols per una franja de 1500 metres de la caleta Awaiakirrh en la ribera sud del canal Beagle a 4,7 nmi a l'ESE de la punta Divide.
El seu potencial turístic és enorme.[6]
Referències
- ↑ Conaf, 2016.
- ↑ Chapman, 2012, p. 29-31.
- ↑ Chapman, 2012, p. 88-100.
- ↑ Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958, p. 5-6-8-9-10-11-12.
- ↑ González Calderón, Martín; Gañán M, Melisa; Serrano F, Alberto «Primer registro de arte rupestre en Tierra del fuego». Magallania (Punta Arenas), 42, 2, 00/2014, pàg. 175–181. DOI: 10.4067/S0718-22442014000200010. ISSN: 0718-2244.
- ↑ 6,0 6,1 Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958, p. 281-282.
Bibliografia
- Conaf, Chile. «Parque Nacional Alberto de Agostini» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2017. [Consulta: 4 juny 2016].
- Chapman, Anne. Yaganes del cabo de Hornos. Encuentro con los europeos antes y después de Darwin. (en castellà). Santiago de Chile: Pehuén editores S.A., 2012.
- Derrotero de la Costa de Chile Volumen V (en castellà). 4a ed.. Instituto Hidrográfico de la Armada, 1958.
- «Región de Magallanes» (en castellà). Gobierno de Chile, 2018. [Consulta: 21 abril 2018].