Típicon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Typikón''' ([[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]] , en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritus bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. |
El '''Typikón''' (en [[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]] , en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritus bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influir decisivament en la litúrgia de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''[[Laura (monaquisme)|Laura]]'' de [[Mar Saba|sant Saba]] (prop de [[Jerusalem]]), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a [[Constantinoble]]. |
||
Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influïr decisivament en la litúriga de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''[[Laura]]'' de [[Mar Saba|Sant Saba]] (prop de [[Jerusalem]]), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a [[Constantinoble]]. |
|||
{{esborrany de cristianisme}} |
{{esborrany de cristianisme}} |
||
Revisió del 20:09, 16 set 2012
El Typikón (en grec: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; eslau: ѹставъ, (ústav)) és un llibre litúrgic que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les esglésies cristianes ortodoxes , en forma de calendari perpetu. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el ritus bizantí també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un monestir. Dos centres monàstics van influir decisivament en la litúrgia de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la Laura de sant Saba (prop de Jerusalem), i el del Monestir de Sant Joan (Studion) a Constantinoble.