Torre de la Corriu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 44: | Línia 44: | ||
|align=left |
|align=left |
||
|peu=Imatges a [[commons:Category:Torre de la Corriu|Wikimedia Commons]] |
|peu=Imatges a [[commons:Category:Torre de la Corriu|Wikimedia Commons]] |
||
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-603.JPG| Data |
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-603.JPG| Data a la llinda de la porta nord |
||
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-608.JPG| Façanes sud i ponent |
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-608.JPG| Façanes sud i ponent |
||
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-625.JPG| Façanes est i sud. Destaca el gran arc central |
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-625.JPG| Façanes est i sud. Destaca el gran arc central |
Revisió del 21:38, 28 oct 2012
Torre de la Corriu | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia i casa forta | |||
Part de | La Corriu | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Serra del Verd | |||
Construcció | segle XIII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
Altitud | 1.205 msnm[1] | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Guixers (Solsonès) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 934-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0006352 | |||
Id. IPAC | 1033 | |||
La Torre de la Corriu[2] és una masia del terme de Guixers, a la comarca del Solsonès, declarada bé cultural d'interès nacional.
Situació
La trobarem al nord del municipi de Guixers, a l'est del nucli de la Corriu i sota l'imponent Cingle de l'Espluga, capçalera del torrent de la Corriu que desguassa a l'Aigua de Valls a tocar del Molí de la Corriu. Envoltada d'abundosos antics camps de conreu, avui ufanosos prats de pastura, en un indret molt solitari, gaudeix d'unes vistes excepcionals vers la Serra d'Ensija, la Serra dels Prats (sobre Montcalb) i la Serra de Busa, ja al sud, i, de forma especial, els engorjats de l'Aigua de Valls.
Per arribar-hi, cal de prendre la carretera secundària (asfaltada) que surt de la que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys, al Km. 23,9 (42° 7′ 42.25″ N, 1° 39′ 53.93″ E / 42.1284028°N,1.6649806°E), en direcció nord, a Valls i la Corriu. Als 4,3 km. deixarem a l'esquerra el ramal que va a la Corriu i seguirem per la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar. Als 5 km. deixarem a la dreta la pista que baixa a la masia de Santa Eulàlia, i als 5,3 Km. (42° 9′ 9.8″ N, 1° 39′ 48.34″ E / 42.152722°N,1.6634278°E), aparcarem el vehicle i haurem d'anar a peu fins a la masia, ja que la pista que hem de prendre (a la dreta, la segona) té el pas barrat a la circulació. Amb poc menys de mitja hora hi arribarem, travessant un magnífic bosc de pi rajolet (pinus sylvestris).
Descripció
Es tracta de les parets d'una casa forta que formen part d'una masia. De l'antiga construcció es conserva només els murs de migjorn i ponent, que corresponen a l'angle sud-oest del edifici modern. L'alçada de l'antiga edificació deuria ultrapassar el 10 metres. L'edifici actual té tres pisos. Els murs tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 100 centímetres. El parament és a base de carreus ben tallats (20-30 X 50-60 centímetres). Els inferiors són més grossos. L'edifici modern és del segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat d'aquesta torre.[3]
Notícies històriques
A l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, el 839, la Corriu apareix amb la forma de "illa Currize", quasi igual a la que trobem del 960, quan el prevere Francemirus donà a Sant Pere de Graudescales "ipsas mansiones quo habeo in illa currize". L'antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d'un pagès ric cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar a ran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana fins que es va reaprofitar al segle XVIII.[3]
Altres dades
Des de la Torre de la Corriu es pot baixar fàcilment al Molí de la Corriu seguint una ruta senyalitzada. També, per una ruta marcada i no exempta de dificultat, es pot anar fins a l'espectacular Pont Cabradís, resseguint els Cints de la Torre i els Cints de Can Blanc, transitant a mitja altura de l'encinglerat marge dret de l'Aigua de Valls. Des del Pont Cabradís es pot retornar en descens pel marge esquerre del riu, a ran de la seva llera, fins al Molí de la Corriu, des d'on es puja a la Torre. La bellesa d'els indrets paguen amb escreix l'esforç
Bibliografia
- Mapa Vall de Lord, Esc. 1:25.000., Editorial Alpina
Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ 3,0 3,1 «Torre de la Corriu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2012].
-
L'abundant i olorosa Sajolida (Satureja montana).
-
L'humill Hisop (Hyssopus officinalis)
-
L'invasor i tòxic Estramoni (Datura stramonium)