Torre de la Corriu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 44: Línia 44:
|align=left
|align=left
|peu=Imatges a [[commons:Category:Torre de la Corriu|Wikimedia Commons]]
|peu=Imatges a [[commons:Category:Torre de la Corriu|Wikimedia Commons]]
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-603.JPG| Data al dintell de la porta nord
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-603.JPG| Data a la llinda de la porta nord
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-608.JPG| Façanes sud i ponent
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-608.JPG| Façanes sud i ponent
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-625.JPG| Façanes est i sud. Destaca el gran arc central
|Fitxer:TORRE DE LA CORRIU - IB-625.JPG| Façanes est i sud. Destaca el gran arc central

Revisió del 21:38, 28 oct 2012

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre de la Corriu
Imatge
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Corriu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaSerra del Verd Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.205 msnm[1]
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGuixers (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 09′ 36″ N, 1° 40′ 20″ E / 42.160114°N,1.67211°E / 42.160114; 1.67211
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN934-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006352 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1033 Modifica el valor a Wikidata

La Torre de la Corriu[2] és una masia del terme de Guixers, a la comarca del Solsonès, declarada bé cultural d'interès nacional.

Situació

La trobarem al nord del municipi de Guixers, a l'est del nucli de la Corriu i sota l'imponent Cingle de l'Espluga, capçalera del torrent de la Corriu que desguassa a l'Aigua de Valls a tocar del Molí de la Corriu. Envoltada d'abundosos antics camps de conreu, avui ufanosos prats de pastura, en un indret molt solitari, gaudeix d'unes vistes excepcionals vers la Serra d'Ensija, la Serra dels Prats (sobre Montcalb) i la Serra de Busa, ja al sud, i, de forma especial, els engorjats de l'Aigua de Valls.

Per arribar-hi, cal de prendre la carretera secundària (asfaltada) que surt de la que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys, al Km. 23,9 (42° 7′ 42.25″ N, 1° 39′ 53.93″ E / 42.1284028°N,1.6649806°E / 42.1284028; 1.6649806), en direcció nord, a Valls i la Corriu. Als 4,3 km. deixarem a l'esquerra el ramal que va a la Corriu i seguirem per la dreta en direcció al Santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar. Als 5 km. deixarem a la dreta la pista que baixa a la masia de Santa Eulàlia, i als 5,3 Km. (42° 9′ 9.8″ N, 1° 39′ 48.34″ E / 42.152722°N,1.6634278°E / 42.152722; 1.6634278), aparcarem el vehicle i haurem d'anar a peu fins a la masia, ja que la pista que hem de prendre (a la dreta, la segona) té el pas barrat a la circulació. Amb poc menys de mitja hora hi arribarem, travessant un magnífic bosc de pi rajolet (pinus sylvestris).

La Torre enmig de prats de pastura (Imatge amb anotacions)

Descripció

Es tracta de les parets d'una casa forta que formen part d'una masia. De l'antiga construcció es conserva només els murs de migjorn i ponent, que corresponen a l'angle sud-oest del edifici modern. L'alçada de l'antiga edificació deuria ultrapassar el 10 metres. L'edifici actual té tres pisos. Els murs tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 100 centímetres. El parament és a base de carreus ben tallats (20-30 X 50-60 centímetres). Els inferiors són més grossos. L'edifici modern és del segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat d'aquesta torre.[3]

Notícies històriques

A l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, el 839, la Corriu apareix amb la forma de "illa Currize", quasi igual a la que trobem del 960, quan el prevere Francemirus donà a Sant Pere de Graudescales "ipsas mansiones quo habeo in illa currize". L'antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d'un pagès ric cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar a ran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana fins que es va reaprofitar al segle XVIII.[3]

Altres dades

Des de la Torre de la Corriu es pot baixar fàcilment al Molí de la Corriu seguint una ruta senyalitzada. També, per una ruta marcada i no exempta de dificultat, es pot anar fins a l'espectacular Pont Cabradís, resseguint els Cints de la Torre i els Cints de Can Blanc, transitant a mitja altura de l'encinglerat marge dret de l'Aigua de Valls. Des del Pont Cabradís es pot retornar en descens pel marge esquerre del riu, a ran de la seva llera, fins al Molí de la Corriu, des d'on es puja a la Torre. La bellesa d'els indrets paguen amb escreix l'esforç

Bibliografia

Referències

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. 3,0 3,1 «Torre de la Corriu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2012].