Editorial Alpina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEditorial Alpina
Dades
Tipus editorial
Forma jurídica societat de responsabilitat limitada
Forma jurídica
Creació 6 febrer 1946, Granollers
Fundador Salvador Llobet i Reverter, Noel Llopis i Lladó i Josep Maria Puchades i Benito
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web
Facebook: EditorialAlpina Twitter: editorialalpina Instagram: editorialalpina
Modifica les dades a Wikidata

Editorial Alpina és una editorial catalana amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya,[1] majoritàriament obres de format de butxaca, d'una utilitat directa i de divulgació.[2]

Principalment edita mapes, guies i manuals,[3] considerat per molts com «la bíblia dels excursionistes catalans».[4] Amb el temps el fons editorial es va eixamplar amb obres literàries «Col·lecció Marcòlic» o literatura infantil amb el segell «Flor de Neu»,[5] tot i sempre amb temàtica muntanyenca o excursionista.[6][7][8] També ha integrat les noves tecnologies numèriques des del 1996, tant per la redacció com per l'ús dels mapes en format electrònic.

L'editorial es mou entre el món de les noves tecnologies, amb la comercialització de productes digitals de darrera generació, la realització completament digital dels seus mapes i l'ús d'instruments com el GPS[9] en la captura d'informació territorial, així com el treball artesanal i manual de recerca minuciosa que implica la revisió de camp. És, per tant, una síntesi entre el món tecnològic i l'humà, entre tradició i innovació. La col·laboració amb persones locals roman indispensable per recuperar i conservar un patrimoni toponímic que amb els anys hauria quedat oblidat.[10]

« La iniciativa de fer una editorial excursionista és nova per a Catalunya i plenament encertada no només per l'exit popular assolit, que demostra que l'editorial responia i respon a una necessitat real de l'excursionisme, sinó també per la qualitat de la feina feta, malgrat la precarietat inicial de medis i els entrebancs oficials. […] Les publicacions de l'editorial han contribuít al coneixement del país i a la pervivencia de la tradició excursionista catalana.[11] »
— Maria Carme Montaner & Anna Maria Casassas, 1991

Història[modifica]

El 6 de febrer de 1946, un grup d'entusiastes de la muntanya, encapçalats pel geògraf Salvador Llobet (1908-1991), el geòleg Noel Llopis i l'enginyer Josep Maria Puchades, van decidir fer mapes per anar d'excursió.[12] L'èquip pluridisciplinar es va completar amb el dibuixant d'arts gràfiques Xavier Coll i el llibreter Joan Quera que s'encarregà de la distribució de 1946 a 1950.[13][14] La primera obra publicada, el 1946, va ser el Manual de alpinismo, traducció al castellà d'una obra francesa, a càrrec de Noel Llopis .[13]

A l'inici va publicar en castellà, per raons de censura, amb l'excepció d'un mapa d'Andorra el 1963. Des de l'inici va respectar tan com va poder els topònims en català i va corregir els mapes oficials, tot i els problemes de permisos evidents sota la dictadura franquista.[2] «Els toponims, ja de bon primer, es van intentar catalanitzar i ampliar. Aquest és potser un dels aspectes més destacables: la voluntat de recollir i donar a conèixer tot un patrimoni que, sobretot al començament, era gairebé prohibit.»[15] Un fet que ha permès tenir els mapes d'Alpina com a referència en qualsevol estudi toponímic a Catalunya.[13]

Alpina va esdevenir un referent per generacions d'excursionistes i un model a seguir quant a concepte i idea de producte. L'editorial va ser capaç de trobar l'equilibri entre el mapa científic i el mapa com eina d'orientació, fàcil d'utilitzar.[16] Els seus mapes, acompanyats per la inseparable guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars durant els anys en què anar a la muntanya encara era tota una aventura i quan encara es cantaven cançons al voltant d'un foc de camp. Avui, malgrat els canvis socials i de costums, i que l'accés a la muntanya és molt més senzill, els mapes renovats i actualitzats, en format de paper o bé en format digital, segueixen oferint el seu servei a un ventall d'usuaris cada cop més gran.

Quan Salvador Llobet va morir el març de 1991, l'empresa familiar va passar uns moments difícils, pel conflicte entre les dues famílies propietàries, els Coll i els Llobet que tenien sengles 50% de l'empresa. No es va trobar cap acord i el 23 d'abril de 1992 l'empresa es va dissoldre després de 46 anys d'història.[17] El 16 de juliol de 1992, Montserrat Llobet va crear una nova editorial, la societat limitada Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques (GSLL), junts amb els seus germans i un deixeble de llur pare el geògraf i catedràtic Antonio Gómez Ortiz. GSLL podia continuar utilitzant la marca Editorial Alpina que era propietat seva.[17] Entre 1995 i 1999 hi va haver una col·laboració efímera amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).[18] El 2001 va signar un conveni de col·laboració amb l'empresa Geo/Estel, una aliança entre la Gran Enciclopèdia Catalana i l'ICC.[19] Aquesta col·laboració va permetre introduir les tecnologies de la informació i la comunicació en la redacció dels mapes i els desenvolupament de productes numèrics amb integració del GPS.[10] El 2005 va recuperar el nom inicial.[12]

L'aportació a la cultura popular i el seu arrelament social, ha estat fonamental per entendre la divulgació de la cartografia i el coneixement geogràfic de Catalunya, i se li ha atorgat un paper, tant històric com empresarial, que possiblement no li hauria d'haver correspòs, per la idea i les pretensions inicials de l'empresa, però que les circumstàncies així ho han volgut, premiant, d'aquesta manera, l'empeny i l'esforç dels seus fundadors i de la inacabable llista de col·laboradors que hi han anat deixant l'empremta al llarg dels anys.

Referències[modifica]

  1. «Editorial Alpina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Montaner & Casassas, 1991, p. 140, La història de l'editorial Alpina.
  3. Montaner & Casassas, 1991, p. 141, La història de l'editorial Alpina.
  4. Ginabreda, Francesc «La bíblia dels excursionistes catalans». Núvol, 09-11-2017.
  5. «Teresa Giménez publica dos contes d’una nova col·lecció sobre la natura». El Punt Avui, 03-01-2015. «L’autora de Santa Eulàlia estrena el nou segell de l’Editorial Alpina»
  6. Orteu, Francesc «Pep Mayolas “Proveu coses, proveu, proveu”». Ara, 30-04-2016.
  7. Nin i Loscos, Marta «Araceli Segarra: “L’autor mostra que en la debilitat hi ha la fortalesa”». Ara, 23-07-2018.
  8. «L'editorial Alpina i el Museu de Granollers difonen la història i el patrimoni de la ciutat». El Món – Som Vallès, 02-06-2010.
  9. Musachs, 2004, p. 38.
  10. 10,0 10,1 Musachs, 2004, p. 39.
  11. Montaner & Casassas, 1991, p. 144, La història de l'editorial Alpina.
  12. 12,0 12,1 «L’Editorial Alpina celebra 70 anys obrint mercat a les illes Canàries». Som Granollers, 15-12-2016. «Tot i conviure amb les noves tecnologies, l’editorial defensa els mapes en paper»
  13. 13,0 13,1 13,2 Musachs, 2004, p. 33.
  14. Montaner & Casassas, 1991, p. 138, La història de l'editorial Alpina.
  15. Montaner & Casassas, 1991, p. 143, La història de l'editorial Alpina.
  16. Montaner & Casassas, 1991, p. 138-139, La història de l'editorial Alpina.
  17. 17,0 17,1 Musachs, 2004, p. 35, 1991-1992: Crisi i ressorgiment.
  18. Musachs, 2004, p. 36.
  19. Musachs, 2004, p. 37.

Bibliografia[modifica]