Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707. Hi eren representats la noblesa en un bloc, la cúria sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reunió que presidia el monarca.

Al 1188 el rei lleonès Alfons IX va convocar per primera vegada al poble pla a participar en les decisions de la cúria règia, les Corts de Lleó de 1188, mentre que el rei castellà Alfons VIII havia permès mesos abans a Carrión de los Condes l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lleó va anar la primera convocatòria de corts amb participació popular efectiva de la història d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà cinquanta anys abans que les corts angleses i així està reconegut pel parlament Europeu. Amb el temps, les corts lleoneses es van començar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat (Valladolid, 1293), fins al segle XV.

Després del regnat dels Reis Catòlics es van començar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les últimes corts independents d'Aragó es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona [vegeu Corts de Barcelona (1706)]. Amb l'extinció de la casa d'Habsburg dels regnes hispànics amb la mort de Carles II, en 1707, arran de la supressió borbònica de les diferents corts de la Corona d'Aragó (Corts d'Aragó, Catalunya i València), les Corts de Castella es van convertir en les Corts Generals en integrar a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.