Eosinòfil: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: jv:Eosinofil |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Eosinophil.jpg|thumb|200px|right|Imatge d'un eosinòfil]] |
[[Fitxer:Eosinophil.jpg|thumb|200px|right|Imatge d'un eosinòfil]] |
||
L''''eosinòfil''' és un [[leucòcit granular]] de [[nucli cel·lular|nucli]] bilobulat amb grànuls eosinòfils al [[citoplasma]], fa de 12 a 17 μm. Són, al [[microscopi electrònic]], azuròfils, i eosinòfils a la zona central on hi ha unes inclusions amb forma de cristall, les quals contenen [[proteïnes]] per a combatre [[paràsits]] i [[enzims]]. Són del 0 al 7 % dels [[leucòcit]]s de la [[sang]], amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm<sup>3</sup>.<ref name="HEMATO">{{ |
L{{'}}'''eosinòfil''' és un [[leucòcit granular]] de [[nucli cel·lular|nucli]] bilobulat amb grànuls eosinòfils al [[citoplasma]], fa de 12 a 17 μm. Són, al [[microscopi electrònic]], azuròfils, i eosinòfils a la zona central on hi ha unes inclusions amb forma de cristall, les quals contenen [[proteïnes]] per a combatre [[paràsits]] i [[enzims]]. Són del 0 al 7 % dels [[leucòcit]]s de la [[sang]], amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm<sup>3</sup>.<ref name="HEMATO">{{cite book | author= Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco | title=Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos | year=2004 | pages= p191 }}{{es}}</ref> |
||
Són cèl·lules [[fagocitosi|fagocitàries]] que tenen afinitat pels complexos [[antigen]]-[[anticòs]], per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per [[quimiotaxi]]. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta [[al·lèrgia|al·lèrgica]] i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la [[histamina]] per la histaminasa i alhora produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives. |
Són cèl·lules [[fagocitosi|fagocitàries]] que tenen afinitat pels complexos [[antigen]]-[[anticòs]], per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per [[quimiotaxi]]. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta [[al·lèrgia|al·lèrgica]] i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la [[histamina]] per la histaminasa i alhora produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives. |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== Alteracions == |
== Alteracions == |
||
=== Eosinopènia === |
=== Eosinopènia === |
||
L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració de eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia en:<ref name="HEMATO1">{{ |
L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració de eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia en:<ref name="HEMATO1">{{cite book | author= Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco | title=Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos | year=2004 | pages= p232 }}{{es}}</ref> |
||
* A la majoria de les infeccions degut a la seva hiperactivitat. |
* A la majoria de les infeccions degut a la seva hiperactivitat. |
||
* A situacions d'estres. |
* A situacions d'estres. |
||
Revisió del 18:42, 11 feb 2013
L'eosinòfil és un leucòcit granular de nucli bilobulat amb grànuls eosinòfils al citoplasma, fa de 12 a 17 μm. Són, al microscopi electrònic, azuròfils, i eosinòfils a la zona central on hi ha unes inclusions amb forma de cristall, les quals contenen proteïnes per a combatre paràsits i enzims. Són del 0 al 7 % dels leucòcits de la sang, amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm3.[1]
Són cèl·lules fagocitàries que tenen afinitat pels complexos antigen-anticòs, per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per quimiotaxi. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta al·lèrgica i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la histamina per la histaminasa i alhora produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives.
Els eosinòfils tenen un paper de defensa de l'individu contra els microorganismes no fagocitables, tenen una funció citotòxica (per les seves proteïnes granulars), immunoreguladora (per les citosines que allibera) i són capaços de participar a la reparació i remodelació tissular (alliberant TGFβ).
Funcions
- Migració a llocs on existeix una reacció al·lèrgica o inflamació.[1]
- Destrueixen paràsits.[1]
- Destrueixen complexos Ag-Ac.
- Moderen la reacció inflamatòria.
Alteracions
Eosinopènia
L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració de eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia en:[2]
- A la majoria de les infeccions degut a la seva hiperactivitat.
- A situacions d'estres.
- En un infart agut de miocardi.
- Amb tractament amb fàrmacs com: corticoides, adrenalina...
Eosinofília
L'eosinofília apareix quan hi ha una concentració de eosinòfils per damunt dels valors de referència, normalment amb una neutropènia en:[2]
- A algunes infeccions agudes com l'escarlina o el xarampió.
- A algunes infeccions cròniques com la lepra.
- Infestació parasitàries.
- Hemopaties malignes.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p191.(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p232.(castellà)