Angiografia

L'angiografia és un examen de diagnòstic per l'imatge la funció és l'estudi dels vasos circulatoris que no són visibles mitjançant la radiologia convencional. El seu nom procedeix de les paraules gregues angeion , "got", i graphien , "descripció". Podem distingir entre arteriografia quan l'objecte d'estudi són les artèries, i flebografia quan es refereix a les venes.

Història

El neuròleg portuguès Egas Moniz, guanyador del premi Nobel el 1949, va desenvolupar el 1927 l'angiografia per contrast radioopac per diagnosticar diferents trastorns cerebrals, des tumors fins malformacions vasculars. Se'l considera un dels pioners en aquest camp, gràcies a la Tècnica de Seldinger el 1953 el procés es va fer molt més segur, ja que va deixar de requerir-se la permanència d'instrumental esmolat en la llum vascular.

Definició àmplia

El terme angiografia es refereix en general a les diferents tècniques radiològiques que s'utilitzen per obtenir imatges amb referència al diàmetre, aspecte, nombre i estat clínic de les diverses parts de l'aparell vascular.

L'angiografia es pot dividir en dues fases: la primera consisteix a introduir el medi radioopac o de contrast que permetrà que les venes, artèries o vasos limfàtics siguin visibles a la radiografia, la segona fase és prendre la o les radiografies d'acord a la seqüència a fi de realitzar l'estudi dels vasos en qüestió.

Subdivisions

La paraula angiografia continua sent un terme genèric pel que per qüestions tècniques, s'ha de subdividir segons el tipus d'examen i l'òrgan que es va a explorar:

• Flebografia . Permet estudiar el recorregut de la circulació venosa.
• Arteriografia . Deixa observar anomalies dels vasos sanguinis. Un estudi d'aquest tipus és l'angiografia amb fluoresceïna, una tècnica que utilitza fluoresceïna com a mitjà de contrast.
• Angiocardiografia. Examen que permet al facultatiu verificar l'estat clínic de les artèries del cor.
• Angioneumografia. Per a detectar estats alterats en les venes i artèries pulmonars.
• Limfografia. Examen per veure l'estat dels vasos limfàtics.

Tècnica

L'angiografia és una tècnica invasiva, ja que requereix la introducció d'un catèter en una artèria perifèrica, sovint s'usa l'artèria femoral o fins i tot la vena cubital. No obstant això existeixen tècniques no invasives, com l'angiografia per tomografia computeritzada, per detectar un nombre important de patologies amb la mateixa precisió que la tècnica invasiva.

El procés es basa en en l'administració per via intravascular, d'un contrast radioopac. Els raigs X no poden travessar el compost pel que es revela en la placa radiogràfica la morfologia de l'arbre arterial així com les seves diferents accidents vasculars, èmbols, trombosi, aneurismes, estenosi ...

En tenir la sang una densitat similar a la dels teixits circumdants es requereix afegir un contrast radioopac (que absorbeix la radiació X) perquè sigui visible a la radiografia.

Arteriografia Coronària.

L'angiografia més habitual és l'arteriografia coronària. Mitjançant el catèter administrem el contrast en l'àrea que volem visualitzar. S'introdueix el catèter per l'engonal o l'avantbraç i s'avança curosament pel sistema arterial fins a aconseguir una de les dues artèries coronàries. Les imatges obtingudes del trànsit del contrast i la seva distribució al costat de la sang ens permeten visualitzar l'obertura de les artèries. El diagnòstic de aterosclerosi o de plaques d'ateroma mitjançant aquesta tècnica haurà de ser recolzat per altres procediments diagnòstics.

Mètode

La densitat radiològica dels vasos és igual a la dels altres teixits tous, pel que en una placa realitzada sense prendre mesures especials no es veuen artèries ni venes. Per poder distingir-les, es requereix posar en circulació sanguínia una substància radioopaca, és a dir, el medi de contrast. Encara que existeixen diversos mitjans de contrast, regularment se n'utilitza un que no causi toxicitat.

Flebografia

Flebografia (del anglès Phlebography ) és una tècnica radiogràfica, la qual consisteix en la introducció de contrast en la porció distal (més allunyada) d'un territori venós, amb la finalitat d'obtenir imatges per al seu diagnòstic.

En flebografia, per exemple, el mitjà de contrast s'injecta estant a temperatura corporal en quantitat proporcional al pes i edat del pacient en qüestió, en la circulació venosa superficial del peu, ja que d'aquí, la substància passarà a la circulació profunda de la cama. Es prenen les plaques i s'espera a que aquestes siguin revelades per a poder emetre un diagnòstic per l'especialista en radiologia.

Arteriografia

La arteriografia és un procés de diagnòstic per imatge la funció és l'estudi dels vasos arterials que no són visibles mitjançant la radiologia convencional. Es parla de arteriografia quan l'objecte d'estudi són les artèries, si són les venes es parla de flebografia, totes dues tècniques s'agrupen en el que es coneix com angiografia.

Aquesta tècnica es basa en l'administració per via intravascular, és una tècnica invasiva, d'un contrast radioopac. Els raigs X no poden travessar el compost pel que es revela en la placa radiogràfica la morfologia de l'arbre arterial així com les seves diferents accidents vasculars, èmbols, trombosi, aneurismes, estenosi.

A la arteriografia, el mitjà de contrast s'introdueix en les artèries per permetre la seva visibilitat. La tècnica és molt semblant a la flebografia, però la seva realització és una mica més complicada, en part perquè el flux arterial és més ràpid i s'ha d'introduir la substància ràdio-opaca amb més velocitat i volum. Es fa injectant en un lloc allunyat al got que es desitja estudiar. Per exemple, en l'arteriografia del braç, la substància ha d'injectar a nivell axil·lar.

Patiments en què és útil

Llistat de patologies vasculars identificables mitjançant l'angiografia:

• Estenosi: S'observa l'obstrucció total o parcial del vas.
• Curtcircuit o shunt arteriovenós: Malformació congènita consistent en un curtcircuit en el sistema vascular, a causa d'una anastomosi arteriovenosa.
• Malformació arteriovenosa: Entramat arterial originat per un tumor o congènit.
• Aneurisma: L'artèria s'hernia, perdent part de la seva paret arterial, a aprimar la paret hi ha major risc d'un trencament que desencadeni una hemorràgia, segons l'artèria afectada l'hemorràgia serà intracraneal, aòrtica, etc .

Utilitat

És evident que aquestes tècniques permeten identificar els vasos i les seves anomalies en cas d'existir. Es pot revelar la presència de trombes, èmbols i aneurismes en gairebé tots els compartiments de l'organisme, incloent el cervell. A més, les dades són fidels i exactes pel que es permet a l'especialista donar un diagnòstic precís i dirigir un tractament adequat. És de notar-se que aquest examen no ha estat substituït per la tècnica del TAC, sinó que el complementa i l'ha fet més selectiu i puntual.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angiografia