Renina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Polisèmia|Rennina}} thumb|Estructura de la renina humana La '''renina''' (EC 3.4.23.15), també anomenada '''angiot...».
 
m Bot: Traient 29 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q258915
Línia 20: Línia 20:


[[Categoria:Enzims]]
[[Categoria:Enzims]]


[[ar:رينين]]
[[bg:Ренин]]
[[cs:Renin]]
[[de:Renin]]
[[dv:ރީނިން]]
[[en:Renin]]
[[es:Renina]]
[[et:Reniin]]
[[fa:رنین (آنزیم)]]
[[fi:Reniini]]
[[fr:Rénine]]
[[gl:Renina]]
[[he:רנין]]
[[id:Renin]]
[[it:Renina]]
[[ja:レニン]]
[[nl:Renine]]
[[no:Renin]]
[[pl:Renina]]
[[pt:Renina]]
[[ro:Renină]]
[[ru:Ренин]]
[[simple:Renin]]
[[sq:Renina]]
[[sr:Ренин]]
[[sv:Renin]]
[[ta:ரீனின்]]
[[uk:Ренін]]
[[zh:肾素]]

Revisió del 23:48, 6 abr 2013

Per a altres significats, vegeu «Rennina».
Estructura de la renina humana

La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina tambés juga un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ayuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.

Descobriment

La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l' Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.

Bioquímica i fisiologia

Estructura

L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa dee 37kDa[1]

Secreció

El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:

  1. Una disminució en la pressió sanguínia
  2. La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
  3. L'activitat del sistema nerviós simpàtic

Referències

  1. Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.