Complement sintàctic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de: 79.147.41.88 (discussió) fins l'última edició de: Legobot |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
*Segons si aporta una restricció específica o no (criteri que serveix per destriar els modificadors de la resta) |
*Segons si aporta una restricció específica o no (criteri que serveix per destriar els modificadors de la resta) |
||
Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva [[recursivitat]]. |
Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva [[recursivitat]]. |
||
Algunes gramàtiques distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement. |
Algunes gramàtiques distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement. |
||
Revisió del 21:55, 28 abr 2013
Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli. És, per tant, un tipus de funció sintàctica.
En català, els complements es poden classificar segons diversos criteris:
- Segons la seva estructura (si és una paraula aïllada, un sintagma....)
- Segons de quin tipus de paraula depenen: (complement del nom, complements verbals, complement de l'adjectiu....)
- Segons si aporta una restricció específica o no (criteri que serveix per destriar els modificadors de la resta)
Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva recursivitat.
Algunes gramàtiques distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement.