Claudi Colomer i Marqués

Claudi Colomer i Marqués, també Claudio Colomer Marqués. Granollers (1921). Periodista, advocat, industrial i polític català tradicionalista. Fou governador civil d'Alaba, Toledo i Santander, entre d'altres càrrecs durant el franquisme.

Biografia

Nascut a Granollers el 18 de abril de 1921 en una família d'arrelament carlina, passarà la infància i farà els primers estudis a aquesta població. Desde jove anirà desenvolupant una visió sociopolítica conservadora i tradicionalista. Es llicenciarà en Dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es traslladarà a Madrid per fer el doctorat, allà, als 22 anys, es Diplomarà en Economia al Instituto de Estudios Políticos de Madrid que dirigia el després ministre Fernando Maria Castiella, i es titularà en Periodisme per l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid que dirigia Juan Aparicio. A Madrid cultivarà l'amistat amb polítics de les diferents famílies del règim franquista (el tradicionalista Minitre de Justícia Antonio Iturmendi, o el ministre d'Afers Estrangers, Alberto Martin Artajo de la Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas ACNP, etc.). Aquests contactes l'ajudaran per esdevenir corresponsal del diari El Correo Catalán a Madrid, i obtenir la de Radio España de Barcelona.

Activitat profesional i política

La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació Estilo - revista falangista (després anomenada La Revista del Vallès a Granollers des de l'any 1940 i 1945. Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vit-cinc anys serà nomenat director del diari El Correo Catalán el 1945, on restarà fins l'any 1959, i del qual serà accionista. Desde el 1954 va simultanejar aquest càrrec amb el de diretor de Radio Nacional de España a Barcelona. En aquest etapa també serà Professor de "Economia i Gestió de les Empreses Periodístiques i Audiovisuals" i l'any 1952 Director de l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona escola que durarà sis anys. Participarà també en els inicis de la revista "El Ciervo" d'orientació catòlica amb els germans Llorenç i [[Joan Gomis[[ i Joaquim Xicoy, que després evolucionarà cap a posicions progresistes pel què s'hi va retirar . Per la mateixa època publicava articles al semanari ultradretà El Español fins la seva extinció als anys setanta. L'any 1972 va participar en la creació del Club Seny Nou, versió catalana del Club Tácito de Madrid.

En el camp de la política, serà escollit procurador a les Corts Espanyoles per designació directa de Franco.Va ser diputat provincial a Barcelona, i després. fou nomenat governador civil d'Alaba el 1961, Toledo i Santander. Després director general del Ministeri de Comerç.

En el camp empresarial fou vocal del Ple de la Cambra de Comerç i membre Cònsol del Consolat de Mar. President del Consell d'Administració de Caixa d'Estalvis de Santander, president de "Electroautomática del Sud, SA", President de Tomàs Colomer (Joieria) i Conseller de Sevillana d'Electricitat.

És també membre de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.

En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista Union Nacional Española i fou candidat d'Alianza Popular" en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida politica, dedicant-se a l'activitat privada.

Guardons

• Premio Nacional de Periodismo l'any 1952.
• Creu d'Honor de Sant Raimon de Penyafort l'any 1961.
• Gran Creu d'Isabel la Catòlica l'any 1968.
• Gran Creu del Mèrit Agrícola l'any 1973.