Ivan el Terrible (pel·lícula): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} ''''' Ivan el Terrible ''''' (original rus: Иван Грозный) és una pel·lícula Unió de les repúbliques socialistes soviètiques|...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== El personatge històric d'Ivan el Terrible == |
== El personatge històric d'Ivan el Terrible == |
||
[[Ivan IV de Rússia]], anomenat Ivan el Terrible, va néixer el 1530. A la mort del seu pare Vassili III el 1533, es converteix en Gran Príncep de Rússia. Esperant la seva majoria d’edat, la seva mare Helena Glinskaia assegura la regència. Aquesta mor el 1538, deixant l’Estat als boiars que intenten prendre el poder. El 1547, Ivan IV arriba a la majoria d’edat; és el primer gran príncep moscovita a ser oficialment coronat tsar. El mateix any, es casa amb Anastasia Romanovna de la família dels Romanov. |
[[Ivan IV de Rússia]], anomenat Ivan el Terrible, va néixer el 1530. A la mort del seu pare Vassili III el 1533, es converteix en Gran Príncep de Rússia. Esperant la seva majoria d’edat, la seva mare Helena Glinskaia assegura la regència. Aquesta mor el 1538, deixant l’Estat als boiars que intenten prendre el poder. El 1547, Ivan IV arriba a la majoria d’edat; és el primer gran príncep moscovita a ser oficialment coronat tsar. El mateix any, es casa amb [[Anastasia Romanovna]] de la família dels [[Romanov]]. |
||
S’envolta de fidels consellers i es manté al marge de la noblesa a causa de la revolta dels nobles durant la seva infantesa. Reuneix el primer ''zemski sobor'', que és una mena d’estats generals. Reorganitza el país i reforça la seva posició autocràtica prenent poders als boiars i a l’Església. |
S’envolta de fidels consellers i es manté al marge de la noblesa a causa de la revolta dels nobles durant la seva infantesa. Reuneix el primer ''zemski sobor'', que és una mena d’estats generals. Reorganitza el país i reforça la seva posició autocràtica prenent poders als boiars i a l’Església. |
||
El 1550, llança una reforma del sistema administratiu i judicial: crea direccions unificades per a les finances, els afers exteriors i la guerra; limita els poders dels voivodies, els governadors de províncies |
|||
El 1560, intenta una nova reforma sobre l’administració local i el sistema fiscal que són reorganitzats, sobretot en detriment dels boiars que es veuen privats de les taxes que sempre han tingut el dret d’extreure dels impostos recollits per ells per al tsar. |
|||
El 1564, Ivan IV abdica i marxa de Moscou amb una part de la cort. Però algunes setmanes més tard sota la pressió popular, accepta tornar al tron. |
|||
El 1565, pren una part de la Moscovia a títol personal i la dirigeix ell mateix per redistribuir-la als seus més fidels partidaris, creant així nous funcionaris, els [[opritxniki]]. |
|||
Els boiars descontents amb la seva pèrdua de poder maquinen contra el Tsar que els exterminarà sense pietat, cosa que li val el sobrenom de «Ivan el Terrible». |
|||
El 1552, els exèrcits moscovites han conquerit i han annexat el regne tàtar de Kazan i Astrakhan que es converteixen en territoris russos el 1556. Pacifica les fronteres de l’Est de Rússia. |
|||
Autoritza les relacions comercials entre Anglaterra i Rússia. |
|||
Sovint excessiu i cruel, Ivan IV funda una Rússia forta i crea un model de poder suprem per als tsars. |
|||
== Argument == |
|||
; Primera Part |
|||
La pel·lícula comença amb els fastos de la coronació del gran príncep de Moscou, Ivan Vassilievitch, des d'aleshores tsar de Moscou i senyor absolut de totes les Rússies. Un cop coronat, el nou tsar proclama la seva ferma voluntat d'unificar el regne, si cal per la força. Els poderosos boiars són convidats a sotmetre's a la seva autoritat. Una nova institució, els streltsy, és creada com a braç armat del tsar. Finalment s’exigira contribucions financeres, incloent-hi els rics monestirs. Aquestes són les condicions que, segons el tsar, permetran a Rússia retrobar la integritat de les seves terres i la seva grandària passada com tercera Roma. El discurs del tsar és acollit molt alegrement. Els ambaixadors polonesos estan descontents. La tia d'Ivan, l'ambiciosa Efrossinya Staritskaya que somnia de veure el seu fill Vladimir -un senzill d'esperit- al lloc d'Ivan, promet secretament casaments ben particulars al tsar, per Sant Simeó. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 15:52, 7 ago 2013
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Ivan el Terrible (original rus: Иван Грозный) és una pel·lícula soviètica (1942-1946) de Serguei Eisenstein. Ha estat doblada al català [1][2]
El personatge històric d'Ivan el Terrible
Ivan IV de Rússia, anomenat Ivan el Terrible, va néixer el 1530. A la mort del seu pare Vassili III el 1533, es converteix en Gran Príncep de Rússia. Esperant la seva majoria d’edat, la seva mare Helena Glinskaia assegura la regència. Aquesta mor el 1538, deixant l’Estat als boiars que intenten prendre el poder. El 1547, Ivan IV arriba a la majoria d’edat; és el primer gran príncep moscovita a ser oficialment coronat tsar. El mateix any, es casa amb Anastasia Romanovna de la família dels Romanov. S’envolta de fidels consellers i es manté al marge de la noblesa a causa de la revolta dels nobles durant la seva infantesa. Reuneix el primer zemski sobor, que és una mena d’estats generals. Reorganitza el país i reforça la seva posició autocràtica prenent poders als boiars i a l’Església.
El 1550, llança una reforma del sistema administratiu i judicial: crea direccions unificades per a les finances, els afers exteriors i la guerra; limita els poders dels voivodies, els governadors de províncies
El 1560, intenta una nova reforma sobre l’administració local i el sistema fiscal que són reorganitzats, sobretot en detriment dels boiars que es veuen privats de les taxes que sempre han tingut el dret d’extreure dels impostos recollits per ells per al tsar.
El 1564, Ivan IV abdica i marxa de Moscou amb una part de la cort. Però algunes setmanes més tard sota la pressió popular, accepta tornar al tron.
El 1565, pren una part de la Moscovia a títol personal i la dirigeix ell mateix per redistribuir-la als seus més fidels partidaris, creant així nous funcionaris, els opritxniki.
Els boiars descontents amb la seva pèrdua de poder maquinen contra el Tsar que els exterminarà sense pietat, cosa que li val el sobrenom de «Ivan el Terrible».
El 1552, els exèrcits moscovites han conquerit i han annexat el regne tàtar de Kazan i Astrakhan que es converteixen en territoris russos el 1556. Pacifica les fronteres de l’Est de Rússia.
Autoritza les relacions comercials entre Anglaterra i Rússia.
Sovint excessiu i cruel, Ivan IV funda una Rússia forta i crea un model de poder suprem per als tsars.
Argument
- Primera Part
La pel·lícula comença amb els fastos de la coronació del gran príncep de Moscou, Ivan Vassilievitch, des d'aleshores tsar de Moscou i senyor absolut de totes les Rússies. Un cop coronat, el nou tsar proclama la seva ferma voluntat d'unificar el regne, si cal per la força. Els poderosos boiars són convidats a sotmetre's a la seva autoritat. Una nova institució, els streltsy, és creada com a braç armat del tsar. Finalment s’exigira contribucions financeres, incloent-hi els rics monestirs. Aquestes són les condicions que, segons el tsar, permetran a Rússia retrobar la integritat de les seves terres i la seva grandària passada com tercera Roma. El discurs del tsar és acollit molt alegrement. Els ambaixadors polonesos estan descontents. La tia d'Ivan, l'ambiciosa Efrossinya Staritskaya que somnia de veure el seu fill Vladimir -un senzill d'esperit- al lloc d'Ivan, promet secretament casaments ben particulars al tsar, per Sant Simeó.
Referències
- ↑ esadir.cat. Ivan el terrible. esadir.cat.
- ↑ «Ivan grozny». The New York Times.
Enllaços externs
Ivan el Terrible a Internet Movie Database (anglès)
