Hans Küng: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 16: Línia 16:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat|Hans Küng}}
{{Commonscat|Hans Küng}}
⚫
Actualment alguns dels seus llibres es troben descatalogats.
===Publicats en Anglès===
===Publicats en Anglès===
* ''Structures of the Church'' (1966) (ISBN 0824505085)
* ''Structures of the Church'' (1966) (ISBN 0824505085)
Línia 59: Línia 60:
* ''Teología para la posmodernidad''. Alianza editorial, S.A. 1989
* ''Teología para la posmodernidad''. Alianza editorial, S.A. 1989
* ''El cristianismo y las grandes religiones''. Ediciones Cristiandad 1987
* ''El cristianismo y las grandes religiones''. Ediciones Cristiandad 1987

⚫
Actualment alguns dels seus llibres es troben descatalogats.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:44, 31 ago 2013

Hans Küng

Hans Küng (nascut el 19 de març de 1928 a Sursee, cantó de Lucerna), és un teòleg suís eminent, i autor prolífic. Des de 1995 ha estat president de la Fundació per a una Ètica Global (Stiftung Weltethos). Küng és sacerdot catòlic, però el Vaticà ha rescindit la seva autorització per a ensenyar la teologia catòlica.[1]

Küng va estudiar teologia i filosofia a la Universitat Gregoriana Pontifícia a Roma i fou ordenat el 1954. Llavors va continuar la seva educació en diverses universitats europees, com La Sorbona de París. La seva tesi doctoral va ser "Justification. La doctrine de Karl Barth et uneix réflexion catholique".

L'any 1960 Küng va ser designat professor de teologia a la Universitat de Karls Eberhard, a Tübingen, Alemanya. Igual que al seu col·lega Joseph Ratzinger (actualment papa Benet XVI), el 1962 el papa Joan XXIII el va designar peritus, servint com conseller teològic expert als membres del Concili del Vaticà II fins a la seva conclusió el 1965. A suggeriment de Küng, la facultat catòlica en Tübingen va designar Ratzinger professor de dogmàtica. No obstant això, a causa del fet que Ratzinger es va moure en una línia més conservadora com a reacció a les revoltes estudiantils de 1968, la cooperació entre els dos va acabar.

A la fi dels anys 60, Küng es va convertir en el principal teòleg catòlic després del vell cisma de l'església catòlica de finals del segle XIX per a rebutjar la doctrina de la infal·libilitat papal, detallada en el seu llibre "Infal·lible?. Una investigació" (1971). Per tant, el 18 de desembre de 1979, van anul·lar la seva llicència d'ensenyar com a teòleg catòlic però continua l'ensenyament en el seu càrrec com a professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen fins al seu retir (Emeritierung) el 1996. Fins avui segueix sent un crític persistent de l'autoritat papal, que assegura és artificial (i així reversible) més aviat que instituïda per Déu. No l'excomunicaren i segueix sent sacerdot catòlic.

A principis dels anys 90 Küng va iniciar un projecte anomenat Weltethos (ètica global), temptativa per descriure el que tenen les religions del món en comú (i el que les separa) i en el disseny d'un codi de regles mínim del comportament que cadascú pot acceptar. La seva visió de l'ètica global va ser incorporada al document per al qual va fer l'esbós inicial, cap a l'ètica global: Una Declaració Inicial. Aquesta declaració va ser signada en el Parlament Mundial de les Religions del 1993 per molts religiosos i líders espirituals del món. L'últim projecte de Küng culminaria en el "Diàleg entre civilitzacions" de l'ONU, qui assignar Küng com una de les "persones eminents." Tot i que es va acabar poc després dels atacs terroristes de l'11 de setembre (al novembre de 2001), no va haver-ne cobertura en els mitjans de comunicació delsEstats Units, fet sobre el qual es va queixar Küng.

D'acord amb les seves conferències "Studium Generale" a la Universitat de Tübingen, a la seva última publicació "Der Anfang aller Dinge" (El principi de totes les coses) discuteix la relació entre la ciència i la religió. En una anàlisi que travessa de la física del quàntum a la neurologia també comenta l'actual polèmica creacionista en els Estats Units contra la teoria de l'evolució, qualificant-la d'"ingènua i de poques llums".

El 26 de setembre del 2005 va tenir una discussió amistosa sobre teologia catòlica en un sopar amb el papa Benet XVI, sorprenent a alguns observadors.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Küng

Actualment alguns dels seus llibres es troben descatalogats.

Publicats en Anglès

Publicats en Català

  • Reivindicació d'una ètica mundial Editorial Trotta, S.A. 2002

Publicats en Espanyol

  • En busca de nuestras huellas: La dimensi.... Nuevas Ediciones de Bolsillo 2005
  • Iglesia católica. Editorial Debate 2005
  • ¿Existe Dios?. Editorial Trotta, S.A. 2005
  • En busca de nuestras huellas: La dimensi... Editorial Debate 2004
  • Libertad conquistada: Memorias. Editorial Trotta, S.A. 2003
  • Reivindicación de una etica mundial. Editorial Trotta, S.A. 2002
  • ¿Por que una etica mundial?: Religión y .... Editorial Herder, S.A. 2002
  • La Iglesia Católica. Grijalbo Mondadori, S.A. 2002
  • La mujer en el cristianismo.Editorial Trotta, S.A. 2002
  • Ser cristiano. Ediciones Eterno Retorno 2001
  • ¿Vida eterna?. Editorial Trotta, S.A. 2000
  • Una ética mundial para la economía y la política. F.C.E. 2000
  • Una ética mundial para la economía y la política. Editorial Trotta, S.A. 1999
  • Proyecto de una ética mundial (4ª Ed). Editorial Trotta, S.A. 1998
  • El judaísmo pasado: Presente y futuro (2ª Ed.). Editorial Trotta, S.A. 1998
  • El cristianismo: Esencia e historia. Editorial Trotta, S.A. 1997
  • Morir con dignidad: Un alegato a favor d.... Editorial Trotta, S.A. 1997
  • Ser cristiano. Editorial Trotta, S.A. 1996
  • Credo: El símbolo de apóstoles explicado.... Editorial Trotta, S.A. 1995
  • Hacia una ética mundial: Declaración de.... Editorial Trotta 1994
  • Teología para la posmodernidad. Alianza editorial, S.A. 1989
  • El cristianismo y las grandes religiones. Ediciones Cristiandad 1987

Referències

  1. ↑ Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hans_Küng&oldid=12120457»