Larari: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Vettii.jpg|300px|thumbnail|Larari de la [[Casa dels Vetti]], a [[Pompeia]]]] |
||
''' |
El '''larari'''<ref name="enci">{{GEC|0118889}}</ref> (en [[llatí]]: ''lararium'') era un petit [[Altar|altar]] a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels [[Lar]]s, déus de la llar. A les [[domus]] dels patricis, el larari es trobava en general a l'[[Atri (pati)|atri]] (pati principal dels habitatges romans). A les cases més humils, que no disposaven d'atri, el larari se situava sovint a la cuina, a prop del foc. També podia haver-hi més d'un larari. |
||
Generalment consistia en un ''sacrarium'' o en una petita [[edícula]] decorada (com mostren els que han estat conservats a [[Pompeia]] o a [[Ostia Antica|Òstia]]).<ref name="enci"></ref> Les formes del larari variaven en funció de les llars. Podien estar recoberts de marbre tallat i semblar un petit temple en miniatura, mentre que en altres habitatges, podia ser un simple habitacle de fusta o un prestatge en la paret, però sempre havia de contenir pintures o estàtues petites dels déus lars. |
|||
⚫ | Moltes vegades els lars eren personatges rellevants |
||
Al larari es retia culte als avantpassats, i cada família tenia els seus déus específics als quals havia de fer diversos ritus i ofrenes diàries. Si no es realitzaven aquestes ofrenes, els amos de la casa s'exposaven a diverses desgràcies, segons les seves creences. Al larari, també s'hi guardaven diverses relíquies de la família. |
|||
[[Suetoni]] deixa clar que sovint les imatges eren de deus. |
|||
⚫ | Moltes vegades els lars eren personatges rellevants pels que una persona tenia algun tipus d'afecte o simpatia. Per exemple, es diu que l'emperador [[Alexandre Sever]] tenia dos lararis: el gran (''maius'') amb les imatges de [[Crist]], [[Abraham]], [[Orfeu]] i [[Alexandre el Gran]], i el menor (''minor'') amb [[Virgili]], [[Ciceró]] i [[Aquil·les]].<ref>LAMPRIDIUS, Aelius. "Vita Alexandri" a ''[[Història Augusta]]'', XXIX</ref> |
||
⚫ | |||
== Referències == |
|||
<references /> |
|||
== Bibliografia == |
|||
* BOYCE, George. ''Corpus of the Lararia of Pompeii'', Roma 1937 |
|||
* HÖCKER, Christoph. "Lararium". a: ''Der Neue Pauly'' (DNP). Vol. 6, Stuttgart 1999, ISBN 3-476-01476-2, Coll. 1145. |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{commonscat|Lararium}} |
|||
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/epoca_romana/multimedia/domus/default.asp El Larari a "Enciclopedia-aragonesa"] {{es}} |
|||
* [http://www.novaroma.org/nr/Lararium_(Nova_Roma) Com fer un larari a "novaroma.org"] {{en}} |
|||
⚫ |
Revisió del 16:12, 14 set 2013
El larari[1] (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar. A les domus dels patricis, el larari es trobava en general a l'atri (pati principal dels habitatges romans). A les cases més humils, que no disposaven d'atri, el larari se situava sovint a la cuina, a prop del foc. També podia haver-hi més d'un larari.
Generalment consistia en un sacrarium o en una petita edícula decorada (com mostren els que han estat conservats a Pompeia o a Òstia).[1] Les formes del larari variaven en funció de les llars. Podien estar recoberts de marbre tallat i semblar un petit temple en miniatura, mentre que en altres habitatges, podia ser un simple habitacle de fusta o un prestatge en la paret, però sempre havia de contenir pintures o estàtues petites dels déus lars.
Al larari es retia culte als avantpassats, i cada família tenia els seus déus específics als quals havia de fer diversos ritus i ofrenes diàries. Si no es realitzaven aquestes ofrenes, els amos de la casa s'exposaven a diverses desgràcies, segons les seves creences. Al larari, també s'hi guardaven diverses relíquies de la família.
Moltes vegades els lars eren personatges rellevants pels que una persona tenia algun tipus d'afecte o simpatia. Per exemple, es diu que l'emperador Alexandre Sever tenia dos lararis: el gran (maius) amb les imatges de Crist, Abraham, Orfeu i Alexandre el Gran, i el menor (minor) amb Virgili, Ciceró i Aquil·les.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Larari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ LAMPRIDIUS, Aelius. "Vita Alexandri" a Història Augusta, XXIX
Bibliografia
- BOYCE, George. Corpus of the Lararia of Pompeii, Roma 1937
- HÖCKER, Christoph. "Lararium". a: Der Neue Pauly (DNP). Vol. 6, Stuttgart 1999, ISBN 3-476-01476-2, Coll. 1145.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Larari |
- El Larari a "Enciclopedia-aragonesa" (castellà)
- Com fer un larari a "novaroma.org" (anglès)