Anímic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
''Hannibal''. El setembre 2013 van publicar el seu darrer treball ''Hannibal'', de nou coeditat entre [http://www.bcoredisc.com BCore Disc] i Les Petites Coses Records. |
''Hannibal''. El setembre 2013 van publicar el seu darrer treball ''Hannibal'', de nou coeditat entre [http://www.bcoredisc.com BCore Disc] i Les Petites Coses Records. El disc va suposar un gir estílistic, endinsant-se en sonoritats més obscures i denses. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 14:15, 31 oct 2013
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Anímic és un grup musical de gènere dark-folk-pop. Iniciat el 2004, tenen els seus orígens entre Esparreguera, el Bruc i Collbató. Es nodreixen del seu entorn natural per a compondre algunes de les seves cançons. Els components principals són Ferran Palau, Louise Sansom, Núria Monés, Juanjo Montañés i Miquel Plana.
Discografia destacada
- Hannibal (BCore Disc / Les Petites Coses, 2013)
- Hannah (BCore Disc / Les Petites Coses, 2011)
- Himalaya (Les Petites Coses, 2009)
- Hau o Hïu (Les Petites Coses, 2007)
- Plou massa poc (Les Petites Coses, 2006)
Biografia
Anímic va néixer el 2003 de la mà de Ferran Palau (veu, guitarra i piano) i Núria Monés (guitarra elèctrica) en el petit poble d’Esparreguera. En poc temps, per les ganes de crear i per l’amistat que els unia, s’hi afegí Miquel Planas (baix), àlies Zuma, Louise Sansom (veu) i Juanjo Montañés (samplers). Durant un any es van dedicar solament a crear, assajar i conèixer-se. Van gravar el seu primer EP Ice-Cream Van i el 23 d’abril del 2004 iniciaren la seva trajectòria sobre els escenaris amb el primer directe al Teatre de La Passió d’Esparreguera. En aquest mateix concert conegueren a Asmàtik, col·lectiu de vídeoartistes, que a partir d'aquella data embelliren els directes del grup amb vídeoprojeccions elaborades per a cada cançó i punxades i/o creades en directe.
A finals del 2004 decideixen gravar el seu primer disc Niu-Núvol (editat per la PAE, mesclat i masteritzat per Toni París i Jordi Matas a l’estudi 44.1 de Girona) amb l’ajuda del productor i reconegut músic de jazz Jordi Matas a l’estudi Les Tubes d’Esparreguera. Aquest disc els durà a guanyar el Premi Joventut al grup amb més Projecció de Futur del 2005, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Mentre tot això succeïa, Animic seguia tocant a sales i bars de Catalunya, en festivals com el popArb o Obert en Canal i inclús arriben a gravar dos discs no editats: Campament (experiment gravat íntegrament al bungalou d’un càmping) i Plou massa poc (Error!lo-fi/ Les Petites Coses Records). Aquest any decideixen tirar-se a la piscina i anar-se’n a viure tots junts al poble veí del Bruc per poder-se dedicar seriosament a allò que més els agrada, treballant no solament en les seves cançons sinó a crear també bandes sonores per a curtmetratges com Actuem sense embuts del col·lectiu Asmàtik i La percepció sensorial del director Juanjo Montañés.
Durant el 2006, i per sorpresa, arriben a ser finalistes del concurs En Potència de l’emissora de ràdio Catalunya Cultura. També creen cançons per a l’obra de teatre infantil El vestit nou de l’emperador del grup teatral Sabotagem i graven la cançó “My Father” per un curt dedicat a Kafka de la fotògrafa Maria Piñol. A finals d’any inicien la gravació del que serà el seu següent disc, Hau o Hïu, gravat íntegrament a la seva nova casa del Bruc amb una Tascam 2488, deixant de nou la mescla i masterització a mans de Jordi Matas i autoeditant amb el grup Autoeditados. Directament després d’acabar la gravació són convidats a Bilbao per a participar a les finals del prestigiós concurs Villa de Bilbao 2007 on inicien la seva nova vida amb el baterista Roger Palacín del grup L’Ana és un koala. Durant l’estiu del 2007 participen en una performance amb ball, teatre i música en directe anomenada Kafka, creen un EP titulat Glory and Love i cap a finals d’any fan un nou disc, Christmas songs (Les Petites Coses Records/ Error!lo-fi), amb versions de nadales populars incloent dues cançons pròpies amb la idea de regalar-lo per Nadal. Veient la resposta del públic decideixen muntar una minigira durant el mes de desembre interpretant aquestes nadales i animant a la gent amb l’esperit nadalenc.
El seu disc Hau o Hïu els aporta positives crítiques i entrevistes a La Vanguardia, El Periódico, MondoSonoro, Rockdelux i Nativa, entre d’altres. Aconsegueixen, malgrat ser un grup que fa música per a minories, ésser punxats en cadenes de ràdio com iCat FM, Catalunya Ràdio, Radio 3, Radio Uno i en programes de televisió com Loops, Silenci? i els concerts De Prop del Canal 33, així com ésser teloners de grups com l’americà Damien Jurado, els islandesos Seabear o el català Joan Miquel Oliver.
El dia 6 de gener del 2008 guanyen el Certamen Villa de San Adrián a Navarra i arriben a ser el primer grup de pop-folk en guanyar aquest concurs. Pocs mesos més tard se’ls comunica ésser els guanyadors del Premi Carles Sabater a la millor cançó de l’any. Tot això també els ha dut a rebre ofertes de projectes de teatre i televisió com Vent maleït, una sèrie creada per a internet i La Xarxa de cadenes locals de Catalunya on donaren cançons dels seus discs Niu-Núvol i Hau o Hïu, que agradà tant a les cadenes de televisió que els hi van oferir crear la banda sonora per a les tres temporades d’una nova minisèrie, L’ou de closca verda.
El 2009 van gravar el seu àlbum més conegut, Himalaya amb el productor Ricky Falkner (Standstill, Sanpedro, Egon Soda...) i l’enginyer Jordi Mora (Standstill, Ojos de Brujo, Bunbury...) de nou a casa seva, la portada amb unes il·lustracions inspirades en els contes de l’escriptora Enid Blyton a càrrec del prestigiós artista Isidre Monés (Imperio Cobra, Disney...). La presentació es va fer amb gran èxit a la Sala Apolo de Barcelona el 4 de setembre i va comptar amb artistes convidats com Espaldamaceta, Maria Rodés i Ricky Falkner. El disc va rebre crítiques excel·lents a tota la premsa nacional i va aparèixer a les llistes de millors discs de l’any a Rockdelux i MondoSonoro. A finals d’any van editar conjuntament amb El Petit de Cal Eril i en col·laboració amb el segell Bankrobber un disc de nadales, Cançons De Nadal (Les Petites Coses/ Bankrobber, 2009) presentat a l’Auditori de Barcelona i al programa Ànima del Canal 33.
Durant el 2010, Anímic es van centrar en la preparació del seu àlbum Hannah mentre compartien escenari amb els grups nord-americans Megafaun i Clem Snide. D’aquest curs destaca el projecte impulsat pel festival popArb que a l’estiu els va dur a treballar amb el texà Will Johnson (Centro-matic, South San Gabriel), amb qui van preparar un repertori conjunt que van presentar al festival d’Arbúcies, València, Madrid i, de nou, a la Sala Apolo de Barcelona. De les quasi tres setmanes que van passar junts es va enregistrar un documental dirigit per Raül Cuevas (Nanouk Produccions) que es va estrenar al festival In-Edit Beefeater sota el títol de From Texas to Arbúcies.
El 2011 van la publicar un nou disc, Hannah, enregistrat i produït per ells mateixos i que va comptar amb el suport del segell BCore (The New Raemon, Joan Colomo, Maria Rodés...). Hannah els va portar innumerables crítiques de quatre i cinc estrelles a la premsa nacional, van estar presents a les llistes de l'any: a la mítica revista Rockdelux van quedar al vuitè lloc com millor àlbum de l'any i tercer lloc com a millor directe. També van ser escollits per Portishead per obrir el seu únic concert del 2012 a Catalunya i Espanya.
Hannibal. El setembre 2013 van publicar el seu darrer treball Hannibal, de nou coeditat entre BCore Disc i Les Petites Coses Records. El disc va suposar un gir estílistic, endinsant-se en sonoritats més obscures i denses.