Curs d'aigua: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
m {{fusió des de|rierol}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{fusió des de|riera}} |
{{fusió des de|riera}} |
||
{{fusió des de|rierol}} |
|||
[[Fitxer:Lomna 640.jpg|thumb|right|280px|Riu Lomnianka, curs d'aigua de la [[República Txeca]]]] |
[[Fitxer:Lomna 640.jpg|thumb|right|280px|Riu Lomnianka, curs d'aigua de la [[República Txeca]]]] |
||
Un '''curs d'aigua''' és el lloc per on discorren les [[aigua|aigües]]. Tot curs d'aigua està alimentat per una [[Conca (hidrografia)|conca]]. Els [[Torrent (hidrologia)|torrents]] i els [[rierol]]s formen els [[afluent]]s dels [[rius]] principals que desemboquen en el [[mar]] o en un [[llac]]. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una [[erosió]] més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen [[al·luvió|al·luvions]] que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors [[cascada|cascades]] acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La [[potamologia]] estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la [[dinàmica fluvial]] i d'altres constitueixen la [[hidrologia fluvial]] pròpiament dita. |
Un '''curs d'aigua''' és el lloc per on discorren les [[aigua|aigües]]. Tot curs d'aigua està alimentat per una [[Conca (hidrografia)|conca]]. Els [[Torrent (hidrologia)|torrents]] i els [[rierol]]s formen els [[afluent]]s dels [[rius]] principals que desemboquen en el [[mar]] o en un [[llac]]. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una [[erosió]] més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen [[al·luvió|al·luvions]] que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors [[cascada|cascades]] acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La [[potamologia]] estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la [[dinàmica fluvial]] i d'altres constitueixen la [[hidrologia fluvial]] pròpiament dita. |
||
Revisió del 14:14, 22 des 2013
 |
S'ha proposat que «riera» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
|
|
S'ha proposat que «rierol» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
Un curs d'aigua és el lloc per on discorren les aigües. Tot curs d'aigua està alimentat per una conca. Els torrents i els rierols formen els afluents dels rius principals que desemboquen en el mar o en un llac. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una erosió més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen al·luvions que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors cascades acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La potamologia estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la dinàmica fluvial i d'altres constitueixen la hidrologia fluvial pròpiament dita.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curs d'aigua |