Kangxi: diferència entre les revisions
m Corregit: yar-se la col.laboració de part d -> yar-se la col·laboració de part d |
Quinzena de la qualitat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
{{Polític |
{{Polític |
||
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la --> |
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la --> |
||
| Línia 53: | Línia 55: | ||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:《孝恭仁皇后朝服像》局部.jpg|250px|thumbnail|L'emperadriu Xiaogongren]] |
[[Fitxer:《孝恭仁皇后朝服像》局部.jpg|250px|thumbnail|L'emperadriu Xiaogongren]] |
||
| ⚫ | L'Emperador '''Kangxi''' (xinès: 康熙帝; [[pinyin]]: Kāngxī Dì; nom del Temple : Shengzu ; Manxú: Elhe taifin hūwangdi; Mongolià: Enkh Amgalan Khaan) i després de la seva mort, conegut amb el nom pòstum d' emperador Shengzu Ren (圣祖仁皇帝). Va néixer el 4 de maig de 1654 a Pequín i va morir el 20 de desembre de 1722). Fou un dels emperadors més poderosos de la Xina ( el tercer de la dinastia Qing i el qui va regnar més temps (més de 60 anys, del 1661 al 1722). D'origen [[manxú]], fou un mecenes de l'art i la cultura xinesa. No obstant, l'obligació del pentinat i la manera de vestir aliens als xinesos va causar conflictes. El seu successor fou [[Yongzheng]], fill de Kangxi i [[Xiaogongren]],<ref>Biographical Dictionary of Chinese Women. The Qin Period (1644-1911)” editat per Lily Hsiao Hung Lee, A. D. Stefanowska, Sue Wiles, Clara Wing-Chung Ho East Gate Book. New York. 1998 , pàgs 349-350.</ref> una de les quatre esposes emperadrius que va tenir ) |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | L'Emperador '''Kangxi''' (xinès: 康熙帝; [[pinyin]]: Kāngxī Dì; nom del Temple : Shengzu ; Manxú: Elhe taifin hūwangdi; Mongolià: Enkh Amgalan Khaan) i després de la seva mort, conegut amb el nom pòstum d' emperador Shengzu Ren (圣祖仁皇帝). Va néixer el 4 de maig de 1654 a Pequín i va morir el 20 de desembre de 1722). Fou un dels emperadors més poderosos de la Xina ( el tercer de la dinastia Qing i el qui va regnar més temps (més de 60 anys, del 1661 al 1722). D'origen [[manxú]], fou un mecenes de l'art i la cultura xinesa. No obstant, l'obligació del pentinat i la manera de vestir aliens als xinesos va causar conflictes. El seu successor fou [[Yongzheng]] |
||
== Pujada al tron == |
== Pujada al tron == |
||
| Línia 66: | Línia 66: | ||
A canvi de assegurar el control d'aquests territoris va permetre certa autonomia en el govern cosa que va permetre l'increment del poder d'aquest èlit que va originar una sublevació ([[La Guerra dels Tres Feus]]) que compta amb un suport popular. Un cop vençuda Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan ([[Formosa]]) on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming. Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord on volia evitar una aliança entre russos i mongols. |
A canvi de assegurar el control d'aquests territoris va permetre certa autonomia en el govern cosa que va permetre l'increment del poder d'aquest èlit que va originar una sublevació ([[La Guerra dels Tres Feus]]) que compta amb un suport popular. Un cop vençuda Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan ([[Formosa]]) on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming. Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord on volia evitar una aliança entre russos i mongols. |
||
El Tractat de [[Nerchinsk ]] entre la Rússia zarista i els Qing va establir les fronteres |
El Tractat de [[Nerchinsk ]] entre la Rússia zarista i els Qing va establir les fronteres definitives a canvi d'algunes concessions comercials als russos i aquests es quedarien al nord de l riu [[Amur]], Aquest acord va permetre combatre els mongoles orientals. En 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotaven l'exèrcit mongol comandat per [[Galdan]] i d'aquesta manera contralaven les rutes comercials de Mongolia Exterior. |
||
s a canvi d' algunes concessions comercials als russos i aquests es quedarien al nord de l riu [[Amur]], Aquest acord va permetre combatre els mongoles orientals. En 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotaven l'exèrcit mongol comandat per [[Galdan]] i d'aquesta manera contralaven les rutes comercials de Mongolia Exterior. |
|||
Al Tibet un conflicte va sorgir arran la successió del [[Dalai Lama]]. Quan les es tropes imperials van ocupar Lhasa el 1720 un nou Dalai Lama, ben vist per Pequín, fou escollit. |
Al Tibet un conflicte va sorgir arran la successió del [[Dalai Lama]]. Quan les es tropes imperials van ocupar Lhasa el 1720 un nou Dalai Lama, ben vist per Pequín, fou escollit. |
||
Al final del seu regnat una altra rebelió esclatà a Taiwan però novament va ser vençuda. |
Al final del seu regnat una altra rebelió esclatà a Taiwan però novament va ser vençuda. |
||
== La cultura durant el regnat Kangxi == |
== La cultura durant el regnat Kangxi == |
||
| ⚫ | Subvencionades per l'estat es van produir 57 grans publicacions oficials. Una de les iniciatives culturals del regnat Kangxi va ser la publicació de la “Història oficial de la dinastia Ming” (Ming shi). Una altra va consistir en la compilació enciclopèdica il·lustrada “Gujin tushu jicheng, També és del seu regnat la recopilació de poetes Tang. La “Quantangshi” que reuneix més de 48.900 poesies i 2,200 poetes. I dos diccionaris, un d'expressions de doa otres caràcters classificats el “Peiwen yunfu” i el famós diccionari de caràcters “Kanxi zidian” que fou una eina molt útil per als sinòlegs europeus. El mecenatge cultural no va ser obra només de l'estat ja que rics mercaders també hi van participar (Font: Gernet, pags. 445-447). |
||
Subvencionatdes per l'estat es van produir 57 grans publicacions oficials. |
|||
| ⚫ | Una de les iniciatives culturals del regnat Kangxi va ser la publicació de la “Història oficial de la dinastia Ming” (Ming shi). Una altra va consistir en la compilació enciclopèdica il·lustrada “Gujin tushu jicheng, També és del seu regnat la recopilació de poetes Tang. La |
||
== El cristianisme a Xina == |
== El cristianisme a Xina == |
||
L'emperador Kangxi , contemporani del rei francès [[Lluís XIV]] va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos, van fer conèixer als xinesos els darrers avenços en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming)i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant. |
L'emperador Kangxi , contemporani del rei francès [[Lluís XIV]] va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos, van fer conèixer als xinesos els darrers avenços en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming)i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant. |
||
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto |
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps (Font: Henry Kissinger pàg. 55) |
||
Malgrat tot, en els darrers any de Kangxi el catolicisme va haver de suportar un duríssim control per part de les autoritats imperials que va significar un punt d'inflexió: el catolicsme seria prohibit a Xina (Font:”Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period” ). |
Malgrat tot, en els darrers any de Kangxi el catolicisme va haver de suportar un duríssim control per part de les autoritats imperials que va significar un punt d'inflexió: el catolicsme seria prohibit a Xina (Font:”Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period” ). |
||
== L'economia en el temps de Kangxi == |
== L'economia en el temps de Kangxi == |
||
| ⚫ | En els seus inicis, el canvi de dinastia va significar un perjudici per l'economia de la Xina després de tants conflictes bèlics. Kangxi va adoptar una sèrie de mesures per aconseguir el màxim benestar per a la població del país. Va estimular la reconversió de terrenys en terres aptes per a l'agricultura. També va rehabilitar obres d'ingenyeria hidràulica en els rius Groc, Huai i de diversos canals i millores en carreteres. Va millorar la burocràcia establint visites al sud del Gran Canal amb les visites d'enspecció al sud (nanxum). El sistema fiscal va ser reformat i fins i tot va haver una reducció d'impostos sobre la terra. Totes aquestes mesures van significar un desenvolupament de l'agricultura i una recuperació de l'economia anteriorment tan malmesa. Els anys de Kangxi i Qianlong estan considerats com anys de prosperitat. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | En els seus inicis, el canvi de dinastia va significar un perjudici per l'economia de la Xina després de tants conflictes bèlics. Kangxi va adoptar una sèrie de mesures per aconseguir el màxim benestar per a la població del país. Va estimular la reconversió de terrenys en terres aptes per a l'agricultura. També va rehabilitar obres d'ingenyeria hidràulica en els rius Groc, Huai i de diversos canals i millores en carreteres. Va millorar la burocràcia establint visites al sud del Gran Canal amb les visites d'enspecció al sud (nanxum). El sistema fiscal va ser reformat i fins i tot va haver una reducció d'impostos sobre la terra. Totes aquestes mesures van significar un desenvolupament de l'agricultura i una recuperació de l'economia anteriorment tan malmesa. |
||
{{referències}} |
|||
Els anys de Kangxi i Qianlong estan considerats com anys de prosperitat. |
|||
(Fonts utilitzades: |
|||
| ⚫ | |||
2. History.cultural-china |
|||
3. China Heritage Quarterly |
|||
| ⚫ | |||
== Bibliografia == |
|||
| ⚫ | |||
* "El mundo chino" de Jacques Gernet. Editorial Crítica . |
* "El mundo chino" de Jacques Gernet. Editorial Crítica . |
||
* "China" de |
* "China" de Henry Kissinger. Editorial Debate. Barcelona. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
| Línia 106: | Línia 97: | ||
* [http://www.jesuites.com/2011/09/chine-1-la-longue-epopee-des-jesuites-dans-lempire-du-milieu/] |
* [http://www.jesuites.com/2011/09/chine-1-la-longue-epopee-des-jesuites-dans-lempire-du-milieu/] |
||
* [http://www.youtube.com/watch?v=k_Pt2SB52J8 vídeo] {{fr}} |
* [http://www.youtube.com/watch?v=k_Pt2SB52J8 vídeo] {{fr}} |
||
”Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period” de David P. Willard(Initial project submitted in fulfillment of junior thesis requirement.Princeton University.) |
|||
* [http://sluma.slu.edu/files/kangxi.doc] |
|||
Sobre economia: |
|||
*[http://xsqks.ruc.edu.cn/Jweb_rdxb/EN/abstract/abstract9744.shtml] |
|||
*[http://history.cultural-china.com/en/46History211.html] |
|||
*[http://www.chinaheritagequarterly.org/features.php?searchterm=009_expeditions.inc&issue=009] |
|||
[[Categoria:Persones de la Dinastia Qing]] |
[[Categoria:Persones de la Dinastia Qing]] |
||
Revisió del 08:59, 5 gen 2014
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'Emperador Kangxi (xinès: 康熙帝; pinyin: Kāngxī Dì; nom del Temple : Shengzu ; Manxú: Elhe taifin hūwangdi; Mongolià: Enkh Amgalan Khaan) i després de la seva mort, conegut amb el nom pòstum d' emperador Shengzu Ren (圣祖仁皇帝). Va néixer el 4 de maig de 1654 a Pequín i va morir el 20 de desembre de 1722). Fou un dels emperadors més poderosos de la Xina ( el tercer de la dinastia Qing i el qui va regnar més temps (més de 60 anys, del 1661 al 1722). D'origen manxú, fou un mecenes de l'art i la cultura xinesa. No obstant, l'obligació del pentinat i la manera de vestir aliens als xinesos va causar conflictes. El seu successor fou Yongzheng, fill de Kangxi i Xiaogongren,[1] una de les quatre esposes emperadrius que va tenir )
Pujada al tron
El seu pare era l'emperador Shunzhii la seva mare l'emperadriu Xiaokangzhang . Quan Shunzhi va morir de verola Kangxi va iniciar el seu regnat quan només tenia 7 anys i les tasques de govern van estar a càrrec de quatre regents, tenint la seva àvia, la Gran Emperadriu Xiaozhuang, un paper destacat. Durant el seu primer any el Príncep de Gui, el darrer pretendent al tron Ming, fou executat.
Consolidació del seu poder
Ja adolescent s'enfrontà a les ambicions del regent Oboi, fet que li facilità el camí vers el poder absolut. Mentre al nord els militars manxús controlaven el país, cap al sud, muntanyenc i un clima diferent va saber guanyar-se la col·laboració de part de noblesa militars d'etnia xinesa, encarregant-los de l'administració local i la recaptació d'impostos.
Expansió territorial
A canvi de assegurar el control d'aquests territoris va permetre certa autonomia en el govern cosa que va permetre l'increment del poder d'aquest èlit que va originar una sublevació (La Guerra dels Tres Feus) que compta amb un suport popular. Un cop vençuda Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan (Formosa) on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming. Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord on volia evitar una aliança entre russos i mongols.
El Tractat de Nerchinsk entre la Rússia zarista i els Qing va establir les fronteres definitives a canvi d'algunes concessions comercials als russos i aquests es quedarien al nord de l riu Amur, Aquest acord va permetre combatre els mongoles orientals. En 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotaven l'exèrcit mongol comandat per Galdan i d'aquesta manera contralaven les rutes comercials de Mongolia Exterior.
Al Tibet un conflicte va sorgir arran la successió del Dalai Lama. Quan les es tropes imperials van ocupar Lhasa el 1720 un nou Dalai Lama, ben vist per Pequín, fou escollit.
Al final del seu regnat una altra rebelió esclatà a Taiwan però novament va ser vençuda.
La cultura durant el regnat Kangxi
Subvencionades per l'estat es van produir 57 grans publicacions oficials. Una de les iniciatives culturals del regnat Kangxi va ser la publicació de la “Història oficial de la dinastia Ming” (Ming shi). Una altra va consistir en la compilació enciclopèdica il·lustrada “Gujin tushu jicheng, També és del seu regnat la recopilació de poetes Tang. La “Quantangshi” que reuneix més de 48.900 poesies i 2,200 poetes. I dos diccionaris, un d'expressions de doa otres caràcters classificats el “Peiwen yunfu” i el famós diccionari de caràcters “Kanxi zidian” que fou una eina molt útil per als sinòlegs europeus. El mecenatge cultural no va ser obra només de l'estat ja que rics mercaders també hi van participar (Font: Gernet, pags. 445-447).
El cristianisme a Xina
L'emperador Kangxi , contemporani del rei francès Lluís XIV va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos, van fer conèixer als xinesos els darrers avenços en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de Matteo Ricci en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming)i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant.
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps (Font: Henry Kissinger pàg. 55)
Malgrat tot, en els darrers any de Kangxi el catolicisme va haver de suportar un duríssim control per part de les autoritats imperials que va significar un punt d'inflexió: el catolicsme seria prohibit a Xina (Font:”Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period” ).
L'economia en el temps de Kangxi
En els seus inicis, el canvi de dinastia va significar un perjudici per l'economia de la Xina després de tants conflictes bèlics. Kangxi va adoptar una sèrie de mesures per aconseguir el màxim benestar per a la població del país. Va estimular la reconversió de terrenys en terres aptes per a l'agricultura. També va rehabilitar obres d'ingenyeria hidràulica en els rius Groc, Huai i de diversos canals i millores en carreteres. Va millorar la burocràcia establint visites al sud del Gran Canal amb les visites d'enspecció al sud (nanxum). El sistema fiscal va ser reformat i fins i tot va haver una reducció d'impostos sobre la terra. Totes aquestes mesures van significar un desenvolupament de l'agricultura i una recuperació de l'economia anteriorment tan malmesa. Els anys de Kangxi i Qianlong estan considerats com anys de prosperitat.
Referències
- ↑ Biographical Dictionary of Chinese Women. The Qin Period (1644-1911)” editat per Lily Hsiao Hung Lee, A. D. Stefanowska, Sue Wiles, Clara Wing-Chung Ho East Gate Book. New York. 1998 , pàgs 349-350.
Bibliografia
- Journal of Renmin University of China 2003, Vol. Issue (6) :125-131
- "El mundo chino" de Jacques Gernet. Editorial Crítica .
- "China" de Henry Kissinger. Editorial Debate. Barcelona.